Dossier 01555/1985 - Projecte de vestidors i agençaments al col·legi públic Pau Vila situat al xamfrà carrer Menorca avinguda Catalunya

Zone d'identification

Code de référence

ES CAT AMHL 101-E-*E100-*E130-01555/1985

Intitulé

Projecte de vestidors i agençaments al col·legi públic Pau Vila situat al xamfrà carrer Menorca avinguda Catalunya

Date(s)

  • 1985 (Production)

Niveau de description

Dossier

Importance matérielle et support

1 projecte signat, 6 plànols signats

Zone du contexte

Nom du producteur

Ajuntament de l'Hospitalet de Llobregat (Des de 1716.)

Histoire administrative

Els orígens de l'actual ciutat de l'Hospitalet es troben en dos nuclis apareguts durant el segle XII als voltants de la Torre Blanca i de l'església de Santa Eulàlia de Provençana. L'administració del territori de la parròquia s'ordena en torn al càrrec d'obrer parroquial primer, que recau sempre en els més grans terratinents. Durant els segles XVI i XVII, la jurisdicció de Barcelona abasta el territori circumdant, integrant veïnatges com el de l'Hospitalet, regit mitjançant ordinacions i bans promulgats per un consell format per propietaris i dominat per les més importants famílies. El Consell dels Vint es mostrarà competent en matèria d'obres públiques i assistència social, i practicarà l'arrendament de serveis municipals com ara l'abastiment de carn.
El decret de la Nova Planta borbònica trenca amb aquesta tradició organitzativa, en substituir el Consell presidit pel batlle per l'Ajuntament d'origen castellà i governat per l'alcalde. El nomenament d'alcalde i regidors recau en el corregidor.
L'actual Ajuntament de l'Hospitalet pren forma jurídica entre la Constitució de Cadis de 1812, que determina l'organització i les competències (pròpies i delegades per l'Estat) dels municipis, i la Llei municipal de 1845. La progressiva abolició del sistema absolutista durant el segle XIX consolida la institució contemporània de govern municipal. L'Ajuntament decimonònic, poc afectat per les lleis municipals progressistes de 1856 i 1870, és regit per un alcalde nomenat pel poder central, dos tinents d'alcalde i vuit regidors eventualment elegits per sufragi censatari d'alguns centenars d'electors. D'acord amb el nou sistema, l'administració municipal passa a mans de masovers i menestrals, enriquits amb el comerç. El nucli principal de les competències municipals bascula entre la recaptació d'impostos i contribucions en favor dels agents estatals i la col·laboració en el reclutament, les quintes.
Des de 1907, la meitat dels regidors es renova cada dos anys mitjançant sufragi universal masculí. Els poders de l'alcalde esdevenen gairebé absoluts, amb la potestat de suspendre qualsevol acord municipal. És aquesta l'època coneguda com del "pistolerisme". El cop d'estat de 1923 comporta la suspensió de l'Ajuntament i la posterior aplicació de l'estatut municipal (1924) amb el retorn al sufragi censatari decimonònic. Durant els sis anys de govern de Tomás Giménez Bernabé es porten a terme a la ciutat nombroses obres d'infraestructura, la qual cosa (unida a les extraordinàries despeses sumptuàries) serà causa d'endeutament de la hisenda local.
La Constitució de 1931 consagra l'autonomia municipal d'una vila convertida en ciutat (1925). La Llei Municipal de Catalunya determina l'elecció de l'alcalde pels consellers constituïts en Ple; la Comissió de Govern esdevé l'òrgan executiu.
Del breu, però intens, període revolucionari en destaquem la coexistència de l'Ajuntament amb el Comitè de Milícies Antifeixistes (1936) fusionats posteriorment en l'anomenat Consell d'Economia i Defensa, caracteritzat pels conflictes interns i les col·lectivitzacions. La ciutat pateix aquests anys els efectes dels bombardejos, la manca de queviures i el caos.
El desenllaç dels esdeveniments bèl·lics de 1936-39 condueix a la designació de l'alcalde pel governador civil. L'alcalde esdevé així mateix el cap local del partit únic i delegat governamental imposat a la corporació. Les competències municipals restaran subordinades al deure de sosteniment dels serveis generals. Entre 1939 i 1956, l'Ajuntament elabora més de 5.000 informes sobre ciutadans de l'Hospitalet, necessaris en els processos de depuració política, la concessió de llibertats condicionals o subsidis de beneficència...
No podem deixar d'esmentar aquí l'extraordinària evolució demogràfica de la ciutat, lligada al desenvolupament industrial, durant el segle XX: dels 4.948 habitants censats l'any 1900 passa a 37.650 el 1930 i, encara més destacable, als 241.978 habitants de 1970. Els anys seixanta són els de l'especulació urbanística i la mala planificació, de la desaparició de l'agricultura i la indústria tradicional en benefici de la construcció d'habitatges i del creixement en alçada de l'espai urbà. L'any 1981 la ciutat arribarà a comptar amb 295.000 habitants però, des de llavors, diverses circumstàncies han fet minvar aquesta xifra.
Des de la recuperació de la democràcia, l'Hospitalet ha assistit a la incorporació continuada de nous serveis adreçats a millorar la qualitat de vida dels seus habitants.
Pel fet de tenir més de 250.000 habitants censats l’1 de gener del 2010, l’Hospitalet esdevé Municipi de Gran Població, fet que porta a adaptar algunes de les estructures i normes de govern i de gestió de l’Ajuntament i també a l’adopció d'una nova composició i funcionament del Consell Social de Ciutat i dels Consells de Districte, espais participatius de nova creació.

Institution de conservation

Histoire archivistique

Aquest projecte pertany a la sèrie factícia "Antecedents dels projectes d'obres".

Modalités d'entrée

Zone du contenu et de la structure

Présentation du contenu

Évaluation, élimination et calendrier de conservation

Accroissements

Mode de classement

El número de projecte o d'expedient es correspon amb el número de Registre d'Antecedents d'obres (veure fonts).

Zone des conditions d'accès et d'utilisation

Conditions d’accès

Conditions de reproduction

Langue des documents

Écriture des documents

Notes sur la langue et l'écriture

Caractéristiques matérielle et contraintes techniques

Instruments de recherche

Zone des sources complémentaires

Existence et lieu de conservation des originaux

Existence et lieu de conservation des copies

Unités de description associées

Descriptions reliés

Zone des notes

Identifiant(s) alternatif(s)

Points d'accès

Points d'accès sujets

Points d'accès lieux

Points d'accès Noms

Zone du contrôle de la description

Identifiant de la description

Identifiant du service responsable de la description

Règles et/ou conventions utilisées

Descripció realitzada segons els preceptes de la Norma de Descripció Arxivística de Catalunya (NODAC). Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació, Subdirecció General d’Arxius, 2007.
Dates de

Niveau d'élaboration

Ébauche

Niveau de détail

Langue(s)

Écriture(s)

Sources

La pròpia unitat de descripció. "Registre d'Antecedents dels projectes d'obres

Zone des entrées