Rius i Vila, Joan

Zona de identificação

tipo de entidade

Pessoa

Forma autorizada do nome

Rius i Vila, Joan

Forma(s) paralela(s) de nome

    Forma normalizada do nome de acordo com outras regras

      Outra(s) forma(s) de nome

        identificadores para entidades coletivas

        área de descrição

        Datas de existência

        1912-1986

        Histórico

        Joan Rius i Vila va néixer a Igualada al carrer de la Soledat, núm.102 el dia 7 de mars de 1912

        Els seus pares eren d’Igualada; el Lluis de Cal sarró d’Igualada i la Riteta de Cal Valent, de la Pobla de Claramunt. El seu pare era vidu amb quatre fills i Joan Rius era el tercer fill del segon matrimoni.

        Els seus germans grans “Evaristu”, Lluis, Miquela i “Juanitu” son de la primera dona. Al posar-li el nom no es van adonar compte que era el mateix nom del seu germà Juanitu i per això en la seva infantesa li van anomena “Joanet”. Va tenir dos germans més però amb la pesta de l’any 1918 van morir, S’anomenaven Josep i Pauleta.

        Als tres anys els seus pares li van enviar al col·legi dels Germans Maristes d’Igualada. Va ser un nen rebel, inquiet i difícil de dominar.

        A Joan Vila no li agradava estar a casa, li agradava el carrer, sobretot a l’estiu, on planejava malifetes a dojo. Tant aviat anaven a robar préssecs, com deixaven regat a un carret o es ficaven per les finestres i desembarassaven tota la cuina.

        A finals de l’any 1922 els seus pares van decidir enviar-li al Gran Convent de Religiosos Caputxins, on l’ordre caputxina tenia la seva escola Seràfica, que era com el seminari caputxí, però de cara a consolar vocacions per l’ordre dels Frares menors de Catalunya i Balears.

        Al entrar en l’escola seràfica i amb l’ajuda del pare Carles, Joan Vila es torna una persona més equilibrada. Va estudiar l’ensenyament bàsic i el batxillerat, i va aprendre el gust per les lletres i la història.

        D’Igualada va passar al Noviciat de Manresa, però no li va agradar aquesta vida i deixa als frares i es torna a Igualada. 1929.

        Va treballar d’aprenent en l’Impremta Miranda, en una fàbrica on es feien soles i talons de sabates i i de peó de tercera categoria a Tarragona, per al “Fomento de Obras i Construcciones”.

        El seu germà Juanitu amb la mort de la seva dona i amb una filla va marxar a l’Hospitalet on hi havia el seu germà Evaristu, treballant a la fàbrica “Busquets i Germans i Cia. Joan Via va marxar amb ells i van aconseguir treballs: Juanitu a la secció de tints i Joan Vila a laboratoris.

        A l’Hospitalet va estar deu anys. Ell va arribar amb unes idees molt clares, ser periodista. Però va tenir que treballar per poder comprar la seva passió, els llibres.

        Als laboratoris va conèixer a la seva dona i per mitjà dels seus familiars es va introduir en la vida local i va conèixer les seves primeres amistats.

        Entre els seus amics troben a Lluis Cases Balletbó que junt amb Joaquim Sala i Salvador Gil i Gil acabaven de llençar la primera “Llibertat Catalanista i Republicana”. Ell va escriure en el primer número el seu primer article , i després en cada sortida, durant deu anys. Amb ells va escriure sobre l’assalt al camp d’aviació del Prat quan els fets de Jaca, la proclamació de la República Catalana, el 14 d’abril de 1931 a la creació d’Estat Lliure, als fets del 6 d’octubre i a la guerra Civil.

        Van ser grans amics seus les dues persones capdavanteres de les dues forces polítiques de la ciutat i que movien tota la política local: l’Alcalde Just Oliveras i Prats i qui el va si substituir, Josep Muntané Almirall guanyador de les eleccions municipals que dugueren la II República Espanyola.

        El seu amic Manuel Cruells i Piferrer abandona l’Ordre Caputxina i els dos van intentar entrar en el mon intel·lectual català i van fer amistat amb José Mª Casacuberta, director de l’Editorial Barcino on ben aviat Cruells va començar a publicar els seus llibres i els va introduir en l’Institut d’Estudis Catalans. Casacuberta els va presentar al professor Enric Bagué i es va matricula en classes clandestines d’història , literatura catalana, i paleografia. Va conèixer molta gent: Guillermo Diaz Plaja, Jordi Rubió i Balaguer, Dr Ferran Valls i Taberner entre d’altres.

        Va ser periodista a l’any 1933 i va ser mestre gràcies al seu amic Joan Escarrà i Serrat propietari de l’Acadèmia Comercial de l’Hospitalet i del seu germà Pelegrí Escarrà i Serrat. Va impartir classes a l’acadèmia de Joan fins a l’any 1936 que va entrar a formar part del professorat de les Escoles de la Generalitat de Catalunya a les quals va pertànyer fins que s’acabà la Guerra Civil.

        Els deu anys que va passar a l’Hospitalet 1930-1940 van ser anys de molta activitat, ja que va esta en contacte amb lluites socials i sindicals, es va immergit en l’ambient hospitalenc democràtic, liberal de tendències d’esquerres i catalanistes d’aquells temps.

        A L’Hospitalet en plena Guerra Civil va ser conseller de Cultura de l’Ajuntament, mestre de la Generalitat amb plaça de propietat i president del CENU (Comitè de l’Escola Nova Unificada) del Baix Llobregat. L’any 1937 es va incorporar a l’exèrcit republicà, pel simple fet de tenir un document “d’imprescindible a la Rereguarda”.

        Va anar a parar al front d’Aragó, concretament a Segura de los Baños. Quan va esdevenir la retirada, amb moltes dificultats va arribar a Vinaròs, el dia abans de l’entrada dels nacionals, i no va poder tornar a l’Hospitalet.

        Pensant que la guerra ja havia acabat, el govern de Negrín va donar setanta dues hores perquè es reintegressin a files. La Unitat de Sanitat a la que Joan Vila pertanyia, encara que va ser excedent de contingent, es va tenir que incorporar altre vegada i va escollir Igualada. Desprès el Cos de Sanitat es va tenir que desplaçar i ell va acabar a Mollerusa a les oficines.

        Acabada la guerra es va a Sant Quirze de Besora i va estar amagat a casa d’uns amics esperant l’entrada dels nacionals. Es va presentar davant d’ells i va ser fet presoner. Del Prats de Lluçanès va ser portat a Manresa, d’allà a Igualada i va estar en el col·legi escolapi de Sant Agustí convertit en “Campo d Prisioneros y Presentados” que ell va obrir i quasi tancar des de febrer i maig de 1939. Va tornar el contacte amb el seu amic Joan Coca secretari municipal de l’Ajuntament i li va expedir un certificat de bona conducta.

        Va agafar a la seva dona i es van anar a Tarragona on va estar dos anys amagat amb l’ajuda dels seus amics Joaquim Icart i Leonila.

        Veient que s’allargava la situació amb els seus amics Joan Escarrà director de l’Académia Comercial de l’Hospitalet Centre i del seu germà Pelegrí Esvarrà, que l’any 1934 havia comprat el Col·legi Font que després convertiria en Acadèmia Comercial i més tard Acadèmia Almi, va deixar Tarragona i es va dirigir a Vilanova i La Geltrú. 1941.

        Van ser anys molt durs, va fer de traductor en la editorial Eugeni D’ors el seu Cap Josep Janés li va donar per fer traduccions de Maurois, Flaubert o Gautir en castellà i si volia traducció en català.

        Al juny de 1945 va obrir una llibreria de vell a Vilanova amb l’ajuda dels seus amics Josep Janés i Olivé i Nicolau Barquet. Amb la llibreria no hi va fer cap negoci però segons la seva filla era la seva passió. Amb la llibreria va conèixer a tot tipus de gent tant de dretes com d’esquerres als quals interessava només Vilanova.

        A Vilanova es publicava El Villanueva i la Geltrú periòdic del moviment. Joan Rius va col·laborar primer en castellà i després en català en el Diari de Vilanova on setmanalment li publicaven la “Miscelànea Vilanovina” de la mateixa manera que li publicaven en el periòdic d’Igualada la Miscel·lània Igualadina.

        L’any 1957 va entrar de mestre als Escolapis, també va donar classes als Franciscans al col·legi de les Puríssimes i a les Providències.

        El seu títol de mestre de català de la Generalitat va servir-li molt, ja que en principi només el títol ho tenien a Vilanova ell i sor Gertrudis, monja i mestra de la Casa d’Empara.

        Fent classes, amb la llibreria, escrivint articles, realitzant xarrades i conferències i versos i sobretot la seva obsessió, la família Cabanyes a la qual va conèixer millor que els propis membres i per damunt de tots, el poeta Manuel de Cabanyes i Ballester i va aconseguir fer realitat, un dels seus somnis, la publicació d’una biografia del poeta, que ell no va veure.

        Segons la seva filla ell escrivia i llegia sempre. Tots els blocs de conferències i articles, ja que de qualsevol anècdota, ell escrivia la seva versió particular. Feia poesia, sermons de Carnestoltes (inèdits), poesies de casaments, aniversaris i sobretot de Nadal. A la seva filla i netes va fer lis cada any una poesia.

        Segons la seva filla el seu pare mai va ser polític ni entengué de política, fou un idealista i sempre va treballar per una idea fixa: Catalunya, la qual cosa va inculcar a qualsevol persona que va tenir tracte amb ell. Les seves armes eren la paraula o escrivint, sempre va intentar de fer resistència al franquisme.

        Va morir a Vilanova el 20 de gener de 1986 a l’edat de 73 anys.

        Locais

        Estado Legal

        funções, ocupações e atividades

        Escriptor, mestre i periodista.

        Mandatos/Fontes de autoridade

        Estruturas internas/genealogia

        Contexto geral

        Área de relacionamento

        Área de pontos de acesso

        Pontos de acesso - Assuntos

        Pontos de acesso - Locais

        Ocupações

        Zona do controlo

        Identificador de autoridade arquivística de documentos

        Identificador da instituição

        Regras ou convenções utilizadas

        Estatuto

        Final

        Nível de detalhe

        Completo

        Datas de criação, revisão ou eliminação

        2026, creació, juliol (M.Orovio)

        Línguas e escritas

        • catalão

        Script(s)

          Fontes

          Notas de manutenção