Dolors Marín va néixer a l’Hospitalet el 25 de juliol de 1957 i assistí a l’Acadèmia Almi del barri del Centre i a l’Institut Torres i Bages de Can Serra, pertany a la primera promoció del institut.
Treballa des dels 16 anys en una distribuïdora d’alimentació i simultanieja el treball amb els estudis de sociologia a l’ICESB (Institut Catòlic d’Estudis Socials de Barcelona). Més tard es llicencià en Història Contemporània i es doctorà el 1995 amb una tesi sobre les practiques culturals al moviment llibertari espanyol.
Treballa en diverses empreses com a documentalista i assessora d’exposicions i de films. Entre els més importants, com exposicions, destaca: Construïm el nostre segle a l’Hospitalel a la Tecla Sala, 1992, 100 anys d’Ajuntament a l’Hospitalet al Centre Cirici, Homenatge a Josep Peirats, 1989 a l’Aula de Cultura de Collblanc, El 150 aniversari del Tren de Mataró, itinerant per tot Catalunya del Museu de Mataró, 1999, Les Filipines, 1999, i Barcelona Mosaic de Cultura, 2001, de l’Ajuntament i el Museu Etnogràfic de Barcelona, Catalunya Terra d’Acollida a Madrid, 2001, de la Generalitat de Catalunya i itinerant per Espanya i Gernika, un Museo por la paz, el 2002 a Gernika.
Com a documentalista i assessora històrica de films destaca: Vivir la Utópia, TVE, 1998, 33 programes de Passa el Segle del Canal 9, el 1999, les sèries: Aquell 98, TV3, 1998, i Maquis, la guerra silenciada, TV3, 2002, i el llargmetratge: Gala per Ovideo el 2001.
Ha treballat com a professora de documentació a l’Escola Taller del Patrimoni Contemporani de la Tecla Sala, 1989 - 1992 i com a professora substituta i en varis màsters de la Universitat de Barcelona.
Ha publicat Cartografies de l’Imaginari: Surrealisme i Etnografia amb Luis Calvo. CSIC, Barcelona, 1999 i Clandestinos. La Lucha del maquis contra el franquismo Plaza y Janés, Barcelona, 2002.
Maria Pau Trayner i Vilanova (el Vendrell, 1936). Professora, escolàpia i activista social. Llicenciada en Filosofia i Lletres (Universitat de Barcelona, 1975). Doctora en Geografia i Història, Antropologia Cultural i Història d'Amèrica i Àsia (UB 1993). Activista social al barri de Can Serra, de l'Hospitalet de Llobregat.
Mª Pau Trayner a l'any 1986 amb la revolució Sandinista va col·laborar amb les comunitats eclesials de Base de Nicaragua. Des d'aquest moment va treballar amb grup de dones d'Amèrica Llatina.
Va entrar a l’Institut de Religioses Escolàpies com a novícia l'any 1957 i va fer els vots perpetus l'any 1961 a la ciutat del Masnou. Va cursar estudis de comerç al Vendrell. A l'entrar al convent, va cursar la carrera de magisteri l'any 1963 a l'Escola Sant Narcís de Girona. També és llicenciada en Ciències Eclesiàstiques i Teologia Sistemàtica per la Facultat de Teologia de Catalunya l’any 2000.
Ha estat professora en ensenyament secundari al barri de Can Serra de l'Hospitalet a l'Institut Torres i Bages. Activista en les reivindicacions de millores en la construcció d'habitatges i serveis socials des de l'inici de la urbanització d'aquest barri. Va liderar la formació feminista a l'Hospitalet de l'associació Grup de Dones de Can Serra (1976) on va ser la secretària en la primera junta gestora en la programació i posada en funcionament de cursos d'alfabetització, formació en puntes i brodats, teatre, sala de gimnàs i l'edició de llibres de poesia per a dones. Va col·laborar en la construcció de la Casa de Reconciliació, parròquia de Sant Benet, on hi ha la seu de l'associació Grup de Dones de Can Serra. En aquest edifici es gestiona l'entrega i intercanvi de roba i entrega d'aliments a dones necessitades.
Fins a l'any 1985 va ser professora de batxillerat a l'Institut Torres i Bages (Can Serra) i a l'Institut Pedraforca de Formació Professional. De 1975 a 1985, aquest institut va passar de tenir 110 alumnes a 909.
Va intervenir en l’alfabetització popular amb perspectiva de gènere i en la teologia feminista.
De l’any 1986 al 2016 va participar en escoles d’alfabetització a Nicaragua i altres països d’Amèrica llatina amb col·laboració amb el SETEM (Servei Tercer Món).
Juntament amb Joana Ripollès-Ponsí Ortiz va investigar i publicar una monografia[ sobre Emma de Barcelona (880 - 942), filla de Guifré el Pilós i de Guinidilda d'Empúries. Aquests comtes varen fundar un monestir, de nom Sant Joan de Ter, a la comarca del Ripollès. Emma de Barcelona va ser la primera abadessa d'aquest monestir, amb el nom actual de Sant Joan de les Abadesses. Emma es va dedicar a la repoblació cristiana des del Conflent fins al Vallès.
Presidenta del Col·lectiu de Dones en l’Església on es defensa la igualtat entre homes i dones dins l'estructura de l'Església, Trayner també forma part de l'Aula d'Extensió Universitària per a Gent Gran de Barcelona.
L’any 2002 va rebre el Premi Equitat-Diferència entre Homes i Dones atorgat per l’Institut Català de la Dona, de la Generalitat de Catalunya, per la seva lluita per a la igualtat dones - homes en l’àmbit religiós.
Va presentar tres ponències al 2n Sínode Europeu de Dones sobre la presència de l'Església en el moviment feminista,[8] Barcelona, 2003. L'any 2004 va rebre el títol de Distinció Ciutadana de l’Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat. Forma part del Consell Municipal de Dones en aquest ajuntament.