Francesco Pio di Saboya i Moura Corterreal y Moncada, marquès de Castel-Rodrigo (Milà, 1672 — Madrid, 1723) Príncep Pio i de San Gregorio, marquès de Castel-Rodrigo amb grandesa d'Espanya, duc de Nocera i comte de Lumiares. Militar italià al servei de Felip V durant la Guerra de Successió Espanyola. En caure Barcelona fou nomenat governador de Madrid (1714) i poc després capità general de Catalunya (1715-1719) i (1720-1722). Governà a base de decrets preocupant-se principalment pel desarmament dels catalans, feu construir la Ciutadella de Barcelona i el Fort Pius que rebé el seu nom en honor seu; i organitzà una milícia de paisans armats - les Esquadres de Catalunya- l'any 1719, per fer front a la revolta austriacista de Carrasclet.
Francesco Pio di Saboya i Moura Corterreal y Moncada, marquès de Castel-Rodrigo (Milà, 1672 — Madrid, 1723) Príncep Pio i de San Gregorio, marquès de Castel-Rodrigo amb grandesa d'Espanya, duc de Nocera i comte de Lumiares. Militar italià al servei de Felip V durant la Guerra de Successió Espanyola. En caure Barcelona fou nomenat governador de Madrid (1714) i poc després capità general de Catalunya (1715-1719) i (1720-1722). Governà a base de decrets preocupant-se principalment pel desarmament dels catalans, feu construir la Ciutadella de Barcelona i el Fort Pius que rebé el seu nom en honor seu; i organitzà una milícia de paisans armats - les Esquadres de Catalunya- l'any 1719, per fer front a la revolta austriacista de Carrasclet.
Francesc Sabaté Llopart va néixer a l'Hospitalet en una família humil el 13 de març de 1915. Va fer les seves primeres lletres a l'escola de Miguel Romeu i més tard a l'Asilo Durán degut a la pobresa dels seus pares. Foren cinc germans i el pare que anteriorment fou guarda forestal, passà a formar part de la Guàrdia urbana ciutadana. Francesc visqué al carrer Xipreret i més tard a Mestre Candi.
Aviat entrà a treballar a la lampisteria de Cal Charles del carrer Barcelona amb el seu germà gran, José i aviat tots dos entren en contacte amb la organització CNT en la que militen. Pren part de la insurrecció de desembre de 1933 a la ciutat i forma part d'un grup d'acció: "Los Novatos" integrat a la FAI.
Amb la guerra marxà amb el seu germà voluntari al front d'Aragó junt amb varis companys de la ciutat. Marxen amb els "Aguiluchos" el 27 d'agost de 1936 organitzats per Garcia Oliver.
Després de la derrota passa amb els membres de la 26 divisió a França i són internats al camp de Vernet d'Ariege d'on sortirà per integrar-se al maquis francès i a la guerrilla antifranquista a Catalunya. Va realitzar nombroses accions que anaven des de l'alliberament de presos, a atracaments de bancs, falangistes o requetès i també suport a d'altres grups. Va patir presó a França per causa de les seves activitats.
El darrer viatge el va realitzar el 1960 en que fou perseguit per les forces policials fins a la localitat de Sant Celoni, on ferit i cansat fou abatut per somatents armats.