S'estan mostrant 6565 resultats

Carles Martí va néixer a Alzira (València) a primers de segle i passa a residir a l’Hospitalet. El 1931 fou un dels fundadors d’Esquerra Republicana en la que milità tota la seva vida, menys el parèntesi de 1933 a 1936 en el que forma part del Partit Nacionalista Republicà d’Esquerra.
La seva carrera política s’inicia a l’ajuntament de l’Hospitalet el 1931 en que és elegit regidorl. Més tard és nomenat tinent d’alcalde de Collblanc i La Torrassa, i de Sanitat i Assistència Social.
Va ser detingut el 6 d’octubre de 1934 i dos anys més tard torna a l’ajuntament fins l’inici de la guerra. Josep Tarradellas el crida al seu costat per que es fes càrrec de la sotsecretaria de Finances. Durant els Fets de Maig va ser nomenat per Companys Conseller de Governació i després de Cultura i Finances.
Viu a l’exili amb el President Lluís Companys fins a la seva detenció a La Baule . Ell es queda a París.
A l’exili es va encarregar d’ ajudar als catalans dels camps de concentració i a París seria el responsable de l’embarcament dels catalans cap Amèrica.
Durant la guerra europea fuig de París amb Frederic Rahola i va a viure a Saint Raphael a la Costa Blava amb Tarradellas.
El 1942 amb l’ocupació de la zona lliure pels alemanys fuig a Grenoble amb Tarradellas i Ventura i Gassol. El 1944 fou membre de la Junta Española de Liberación de Tolosa de Llenguadoc en representació del Partit Repoublicà Federal.
Al poc temps marxa cap al Marroc on hi viu 16 anys treballant com a metge en unes mines a l’Anti-Atlas. Es professionalitzà en enfermetats tropicals i esdevé una autoritat reconeguda en la matèria.
Més tard treballà a Casablanca com a metge de treball.

Cruz Martínez Esteruelas va néixer a l’Hospitalet el 1932, i fou enviat a estudiar a l’Universitat de Deusto on va entrar en contacte amb l’Opus Dei i on milità al SEU. Sempre va estar lligat als jesuïtes des dels anys de la seva joventut en què es vincula al pare Ramón Orlandis, tradicionalista i integrista, que a Barcelona promou el Apostolado de la Oración, constituït com Scola Cordis Lesu que publiquen la revista Cristiandad. Flirteja amb els elements carlistes com Raimundo de Miguel, si be mai s’incorpora politicament i aviat passà al Movimiento Falangista on milità activament, així com també en l’ Acción Catolica Nacional de Propagandistas.
Durant el franquisme fou ministre de Planificación de Desarrollo (1973) amb l’almirall Carrero Blanco i d’Educació i Ciència al primer govern de Carlos Arias Navarro. Va imposar les proves de Selectivitat Universitaria i va tancar la Universitat de Valladolid que estava en plena efervescència política contra la dictadura.
Fou fundador d’ Alianza Popular i va abandonar la vida política el 1977.
Va donar classes a la Universitat i va donar vida a la Fundación Tomas Moro de Madrid. Fou president de la Fundación March i de varies empreses del grup empresarial d’aquesta família.
El 2000 es publica La Agonía del Estado. ¿Un nuevo orden mundial? al Centro de Estudios Políticos y Constitucionales de Madrid. També havia publicat La enemistad politica (1970), les biografies de San Francisco de Borja (1988), del Cardenal Cisneros (1992), de Jorge Manrique (1991), i una reconstrucció de la història de la Orden del Temple (1994). També el relat La Leyenda de las ardillas (1986).