S'estan mostrant 6565 resultats

La formació del barri de Bellvitge, com a ciutat dormitori, va deixar de banda la construcció de infraestructures essencials per a la vida quotidiana dels vilatans. Arran d’això es formalitzaren fins a tres agrupacions veïnals amb l’objectiu de millorar la qualitat de vida de la zona. Alguns anys després, les tres entitats decidiren fusionar-se en una de sola: l’Associació de veïns de Bellvitge. Des dels primers anys, i continuant en l’actualitat, s’ha caracteritzat per la lluita constant, en les qüestions que més interessen als seus veïns.

La història de l’Associació va lligada a la història dels esdeveniments del barri. Ha estat l’encarregada de promoure canvis, ja sigui en el terreny urbanístic, de transports, sanitari, etc. o en el terreny social, humà o de convivència, i en el de participació. Els mètodes que al llarg d’aquest temps han utilitzat per aconseguir la participació veïnal han estat les assemblees, els fulls informatius, la megafonia i l’estar diari en el barri.

Les seves intervencions, en moltes ocasions, han estat de suport a altres entitats o causes constituïdes de forma independent a ells. En tot cas, la relació amb les institucions polítiques ha intentat ser el més correcte possible. En tots els actes o queixes, el diàleg ha servit de model. No obstant, tal i com indiquen els primers butlletins informatius de l’associació, als primers temps no se’ls va tenir massa en compte. Hi ha una constant queixa de no assistència per part del grup de govern i del regidor del barri a les assemblees de barri. Actualment, la situació es una altra, i sempre hi ha resposta.

Com s’ha dit, les primeres actuacions es centraren en l’urbanisme del barri. Altres qüestions com la campanya “Metro ya!” o “Parque de Bellvitge ya!” emplenaren d’octavetes i pancartes el barri. Finalment el metro arribava el 18 d’octubre de 1989, el tema del parc, per una altra banda, no obtindria victòria tan aviat.
El 8 de maig de l’any següent, s’iniciaven noves protestes per tema de transport, s’exigia una estació nova i la restauració del pont. Per les mateixes dates també es manifestaven en contra de la construcció d’un Bingo a l’antic local del “Cine Marina” o per a que cap comunitat de propietaris permetés instal•lar cartells o tanques lluminoses a les teulades dels blocs.

L’any 1991 iniciaren una important campanya contra el rebut de l’aigua. En aquesta hi participaren conjuntament amb les altres associacions de veïns de Catalunya. A tot això, s’hi sumà la constant lluita per la construcció del “Cap 2” a Bellvitge Sud. Altres temes foren la manca de places de guarderia i la construcció de noves places de pàrquing subterrànies. La major part d’aquests temes eren tractats, de forma assembleària, a l’Aula de Cultura.

A finals de 1992, després d’una intensa lluita amb RENFE, perquè els havien suprimit moltes parades aconseguiren ampliar-les de nou. També coincidia l’inici de la reurbanització de la Rambla Marina.

Com s’ha vist, han estat molts els actes reivindicatius que ha impulsat l’Associació. Una de les últimes grans lluites que ha tingut molt de ressò ha estat pel no tancament del cap de Rambla Marina. Des del 28 d’octubre de 2011 fins el 5 de juny de 2012, és a dir, 223 dies en els que a torns, els veïns es tancaren.

També tallaven la Gran Via cada dimecres al migdia durant mitja hora. El resultat que es buscava no s’ha aconseguit del tot, però seguirà obert i al segon pis es farà un centre de rehabilitació.

La lluita per la construcció del CEIP Patufet Sant Jordi-Francesc Batallé I Aragonès va ser uns de les causes que generà la constitució de l’Associació de veïns de l’Hospitalet Centre Districte I. Els impulsors, foren un grup de veïns dels carrers Roca Umbert, Cobalt, Passatge Milans i Avinguda Carrilet. Anterior a aquesta entitat, n’havia existit una altra, coneguda com Associació de Veïns del Centre, que va actuar abans dels 80..
Es va constituir estatutàriament el 15 de juliol de1991, sent-ne presidenta Francisca Medina Reyes. Sol•licitaren la inscripció al Registre d’Associacions a la Generalitat el 15 d’octubre de 1991. El 17 de febrer de 1992 passava a estar inscrita al Registre. També fou inscrita en el Registre d’Entitats de l’Hospitalet el 22 de juny de 1992.
En principi, es reunien als vestuaris del Camp de futbol, que es situava entre la confluència de l’Avinguda Carrilet amb Rambla Marina. Però a l’iniciar-se la construcció de la nova escola, camp i edificis adjunts anaren al terra, sense avisar a l’Associació sobre les obres. Molts dels documents es van perdre. Per aleshores era alcalde Juan Ignacio Pujana, al qui es dirigiren per aconseguir un nou local. Després de diverses reivindicacions davant l’Ajuntament, aconseguiren un local al Passeig Xerricó, i uns anys després, es passarien a un altre que es trobava enfront.
Avui, després d’iniciar tractes amb Celestino Corbacho, l’antic alcalde, han aconseguit, ja sota l’alcaldia de Núria Marín, un nou edifici al carrer Vigo número 3. El nou espai té suficient lloc, no sols per reunir-se sinó també per a promoure altres activitats i fomentar la col•laboració amb altres entitats, com per exemple, l’Associació de Familiars de malalts d’Alzheimer de l’Hospitalet de Llobregat, que es situa als baixos contigus. El seu president actual és Antonio Bisbal.
L’àmbit d’actuació de l’associació es redueix al propi barri, no obstant com s’acaba de citar, hi ha relació amb altres grups associatius. Pel que fa a les associacions de veïns, cada quinze dies es reuneixen i exposen les preocupacions que es tenen, les reivindicacions que volen portar a terme, i una mica en general posar en comú els temes que els ocupen. La Federació de l’Associació de veïns, per una altra banda, es reuneix cada dilluns.
L’Associació té inscrites unes 600 famílies, que equival a uns 1800-2000 socis/es.. En general, s’ha de dir que és una associació on els seus integrants es mouen, participen dels seus actes i s’involucren, qüestió que es molt positiva alhora de dibuixar el futur de l’entitat.

Uns anys abans de la seva legalització el 1972, un grup de veïns de Pubilla Cases ja es reunien i parlaven dels temes que afectaven al barri, de la problemàtica que havia generat la construcció desmesurada de tants edificis, sense atenir-se a la necessitat d’uns serveis que serien necessaris per tots aquells que anessin a viure a aquell barri en expansió. Els blocs de pisos es construïen en vuit o nou mesos, i molts d’ells sota el sistema de permuta. S’utilitzaven materials barats i altres de segona mà, construint sota una mala qualitat que no tardà en afectar als pisos. Alguns d’ells tingueren seriosos problemes d’aluminosis, molts es van tenir que reconstruir.
Al principi formalitzaren el grup junt als veïns de Can Vidalet i La Florida. Més endavant, aquests es legalitzaren per la seva banda. El seu objectiu es centralitzava en la millora del barri, centrant-se sobretot en qüestions d’urbanisme i obres, medi ambient, sanitat i seguretat. Fa 40 anys, de l’associació sortien múltiples activitats, però va arribar un moment que, per blocs, la gent s’anà disgregant i es formà el Consell esportiu, la Comissió de Festes, l’AMPA. S’ha anat fragmentant per tanta demanda i massificació de persones.
Quan l’Associació tenia el local al carrer Calderon de la Barca, es feien cursets per a aprendre distintes professions amb pràctiques incloses. I es donaven uns diplomes. Els cursets eren de dependent, carnisser, electricista, mecànic, entre altres.
En els primers temps la gent participava i lluitava molt més per la dignitat del barri, però a mesura que ha anat passant el temps, la lluita s’ha anat apagant i son pocs els que segueixen les manifestacions o actes de protesta. La participació de joves en l’entitat és nul•la.
La campanya de l’aigua, per exemple, molt lluitada per les diferents associacions veïnals de l’Hospitalet també els va tocar de ple, i com les altres es mobilitzaren i obtingueren resultat. La construcció de pisos a la Bòbila també feu que el barri s’aixequés en contra. El barri demanava un esplai, una biblioteca i una zona verda. Hi van haver càrregues policials, alguns veïns s’encadenaren, i, finalment es concedí l’espai al barri.
Amb la campanya de l’euro per recepta, una de les últimes, ja no hi ha hagut tanta mobilització. Tampoc n’hi ha massa per la sanitat, sols alguns dimecres es mouen cap a Bellvitge per donar informació als usuaris, en matèria de llistes d’espera, assistència, entre altres. No s’està fent res per l’hospital, conegut com de la Creu Roja, que es situa al mateix barri. Aquesta qüestió la porta el comitè d’empresa del dit hospital, però ja s’han tancat 180 llits i les condicions van a pitjor.