Alfonso Sánchez va néixer a Llano del Beal, a la Unión, Múrcia. Aviat es va traslladar a viure a Barcelona amb la seva família de ben petitet. Va marxar a la guerra amb l’exèrcit republicà i també fou empresonat a causa de les seves idees cap els anys 1942-1943 segons testimoni del seu fill.
Es va casar cap el 1936 amb Catalina Bertràn i varen tenir sis fills tres dels quals van morir al poc de néixer a causa -segons el fill- dels bombardejos i els efectes de la guerra, durant la qual la mare va estar en un convent barceloní.
Alfonso Sánchez va militar al PSUC i fou un home molt compromès i conegut, també prengué part activa en la vida associativa de l’Hospitalet al que va arribar amb la seva família al 1969 i on va treballar en el seu taller d’electrogalvànic amb el seu fill a la Riera Blanca on encara hi continua. Va estar a la Associació de veïns de Collblanc tingué un paper destacat en la lluita per la urbanització de la Riera Blanca.
Sempre segons el testimoni del seu fill, afirma que Teresa Pàmies, gran amiga de la família ha escrit un llibre inèdit sobre Alfonso que no s’ha publicat perquè la família no ha donat el permís fins a la mort d’Alfonso.
Diego Sánchez Ravengar va sortir d'Espanya a l'acabament de la Guerra Civil Espanyola. Com republicà, va estar als camps d'Argeles Sur Mer i Gurs acabant en el camp Niel a l'any 1940-1944 amb José María.Otto. Va treballar amb la companyia espanyola TDOT de Transport a Bordeus.