Mostrar 7424 resultados

Francesco Pio di Saboya i Moura Corterreal y Moncada, marquès de Castel-Rodrigo (Milà, 1672 — Madrid, 1723) Príncep Pio i de San Gregorio, marquès de Castel-Rodrigo amb grandesa d'Espanya, duc de Nocera i comte de Lumiares. Militar italià al servei de Felip V durant la Guerra de Successió Espanyola. En caure Barcelona fou nomenat governador de Madrid (1714) i poc després capità general de Catalunya (1715-1719) i (1720-1722). Governà a base de decrets preocupant-se principalment pel desarmament dels catalans, feu construir la Ciutadella de Barcelona i el Fort Pius que rebé el seu nom en honor seu; i organitzà una milícia de paisans armats - les Esquadres de Catalunya- l'any 1719, per fer front a la revolta austriacista de Carrasclet.

Francesco Pio di Saboya i Moura Corterreal y Moncada, marquès de Castel-Rodrigo (Milà, 1672 — Madrid, 1723) Príncep Pio i de San Gregorio, marquès de Castel-Rodrigo amb grandesa d'Espanya, duc de Nocera i comte de Lumiares. Militar italià al servei de Felip V durant la Guerra de Successió Espanyola. En caure Barcelona fou nomenat governador de Madrid (1714) i poc després capità general de Catalunya (1715-1719) i (1720-1722). Governà a base de decrets preocupant-se principalment pel desarmament dels catalans, feu construir la Ciutadella de Barcelona i el Fort Pius que rebé el seu nom en honor seu; i organitzà una milícia de paisans armats - les Esquadres de Catalunya- l'any 1719, per fer front a la revolta austriacista de Carrasclet.

Tecla Sala va néixer a Roda de Ter el 26 d'abril de 1886. Fou empresària del sector tèxtil ja que el seu pare Josep Sala i Roma era propietari de vàries fàbriques i ella les heretà al quedar òrfena a l'edat de 5 anys en que va passar a residir a casa dels seus oncles.
El 1905 es va casar amb Joan Riera i Sala, un important industrial català, i el 1907, amb la mort dels seus oncles, es va fer càrrec de la fabrica de filatura de cotó de la seva ciutat natal.
El 1909 s'instal·la a Barcelona i al 1913 adquirí uns grans edificis industrials a l'Hospitalet on van instal·lar la fàbrica aprofitant el salt d'aigua del Canal de la Infanta. El seu marit en va ser director fins a la seva mort, l'any 1926.
El 1917 la fàbrica ja disposava de 4.800 fusos de filar i 1.200 de retòrcer. El 1923 hi treballaven 322 homes i 271 dones., Aviat fou ampliada, cap els 700 obrers en dos torns. El 1930 ja són 1.200 persones.
Fou una dona molt religiosa, va subvencionar la Creu Roja, l'Escola Tecla Sala del barri del Centre i va fer nombroses obres de caritat.