S'estan mostrant 8997 resultats

Registre d'autoritat

Taulet i Vilaplana, Antoni

  • Person
  • 1862-1941

Mossèn Antoni Taulet va néixer a Barcelona el 31 de juliol de 1862 i va fer estudis de capellà. Va fer la seva primera missa el 1889 i fou destinat a Sant Cugat, Valldoreix, Badalona, Sant Pau del Camp de Barcelona, Gelida, Les Cabanyes, etc.
Va escriure i el 1897 publica Rufacades, primera part del seu poema èpic Los Catalàunics.
A principis de 1898 fou destinat a Sant Miguel de Montmell però es va revelar i va renunciar a la plaça. Fou suspès per l’autoritat eclesiàstica i el 2 d’agost fou nomenat vicari de Santa Eulàlia de Provençana.
Va obtenir varis premis literaris en Jocs Florals i certàmens menors. Va col•laborar el 1907 amb Antoni Busquets en La Ressenya i més tard a L’Esguard” del Centre Catòlic.
Va escriure molts poemes, lletres per sardanes, cançons, himnes i goigs a Santa Eulàlia que s’editaren el 1934. Va escriure també la lletra que va musicar Ventura Tort de La balada del sol i 10 sonets que agrupa amb el títol Lloança de les dones el 1912.
El 1909 va obrir una escola de pàrvuls i deixa la parròquia, es va barallar contínuament amb el rector de l’Hospitalet i s’independitzà econòmicament. Durant la guerra civil no va fugir ni es va amagar, només li requisaren la biblioteca personal.

Tecla Sala e Hijos, S.A.

  • Corporate body
  • Osona 26-04-1886, Barcelona 02-09-1973

Tecla Sala i Miralpeix
(Roda de Ter, Osona, 26 d’abril de 1886 — Barcelona, 2 de setembre de 1973) Empresària i filantropa.

Orfe a cinc anys, fou adoptada per uns parents dels quals heretà un negoci tèxtil, que ja gestionava personalment cap als vint anys, la fàbrica coneguda popularment com La Blava, a Roda de Ter. Casada amb l’empresari Joan Riera i Sala, cosí seu, amb el qual tingué cinc fills, el matrimoni es traslladà a Barcelona, i el 1913 adquirí a l’Hospitalet de Llobregat el molí d’en Basté, un conegut molí paperer del Torrent Gornal, que reconvertiren en fàbrica de filatures. La nova fàbrica esdevingué un dels negocis tèxtils més pròspers a Catalunya, cosa que feu necessària la construcció d’una segona nau. El 1926 restà vídua i es posà al capdavant de la fàbrica de l’Hospitalet.

Juntament amb l’administració del negoci, destacà per les iniciatives per a millorar les condicions de vida i el nivell cultural dels treballadors de les seves fàbriques (construcció d’infermeria, economat, escola bressol, dutxes, escola amb biblioteca, alfabetització, etc.). Des del 1931 visqué al Casal de Sant Jordi, innovador edifici entre els carrers de Casp i de Pau Claris de Barcelona, projectat per encàrrec seu i del seu marit per l’arquitecte Francesc Folguera, que destinà, a banda de residència per a ella i la seva descendència, a oficines del negoci. Organitzà l’edifici i els seus residents (entre els quals hi havia també alguns personatges il·lustres com ara Lluís Carreras i Antoni Batlle, al qual donà suport en la creació del moviment escolta) segons els seus principis de moral cristiana estricta.

Durant la Guerra Civil Espanyola s’exilià a França i les seves propietats foren col·lectivitzades. Recuperades el 1939, continuà dirigint el negoci i, al mateix temps, les tasques filantròpiques, especialment a Roda de Ter, on sobretot ajudà persones necessitades, i a l’Hospitalet, on impulsà la restauració de l’església de Santa Eulàlia de Mèrida i subvencionà obres de la Creu Roja. El 1954, l’ajuntament la nomenà filla adoptiva i li dedicà un carrer. El 1957 donà el terreny del camp de futbol i hi finançà la construcció d’una escola que actualment duu el seu nom. La fàbrica de l’Hospitalet tancà el 1973, el mateix any de la seva mort, i l’edifici, adquirit per l’ajuntament el 1982, és la seu del Centre Cultural Tecla Sala. És enterrada a Roda de Ter.

A la mort de Tecla Sala els seus fills i nets van fer una fusió amb Indústries Tèxtils del Guadalhorce, Intelhorce. Va ser una empresa tèxtil, de capital públic i posteriorment privat, situada a la ciutat de Màlaga, van traspassar la fábrica de l’Hospitalet i Roda, i a més a més van adquirir Llobet Buri de Manlleu, una altra fàbrica a Torelló. Un altre fábrica a Igualada i per últim a un poble anomenat Roselló de la província de Lleida.

Resultats 8751 a 8760 de 8997