Ramón Moral va néixer a l’Hospitalet el 6 de gener de 1908, fill de pare barber i espardenyer. Aviat va entrar a treballar a l’Ajuntament, ja que era el tercer de quatre germans i va decidir de compaginar el treball i l’estudi. Va assistir a l’Acadèmia Cots de Barcelona i a l’Escola d’Administració de la Generalitat, a l’any 1925.
Fins el 1936 fa concursos per anar pujant en el seu treball, crea la secció d’Esquerra Republicana a l’Hospitalet i la secció Nosaltres Sols d’Estat Català. Va participar a l’atac a l’aeròdrom del Prat el 1931 i el 6 d’octubre va declarar la República Catalana des del balcó de l’Ajuntament, setmanes després seria detingut per la Guàrdia Civil, amb molts altres ciutadans de la ciutat ( Xena, Coca, Carles Enric, Dr. Isern, Frontera, etc.). A conseqüència dels fets va perdre la seva plaça a l’Ajuntament com a funcionari.
Va anar voluntari al front a partir del juliol de 1936, a la Divisió de la Brigada del Tinent Coronel Balibrea al front de Lleida.
Després va seguir l’exili, els diferents camps de concentració a França, la resistència contra el nazisme i l’establiment a Sant Etienne on va viure amb la seva dona i els seus tres fills.
Va tornat a Catalunya el 1977 i va recuperar el seu ofici a l’Ajuntament just abans de jubilar-se el 12 de gener de 1978.
Va redactar les seves memòries: Diari d’un exiliat. Fets viscuts (1939-1945). PAM, 1979 .
Josep Montserrat va néixer a l’Hospitalet el 1860 i va estudiar a l’Escola de Belles Arts de Barcelona on fou deixeble de Josep Reynés. Va obtenir diversos premis en la seva especialitat a Barcelona, Madrid i París.
Amb els anys va arribar a ser professor de l’Escola d’Arts i Oficis de Barcelona i dugué a terme una gran obra escultòrica.
Tota la seva obra es troba molt dispersa i és de caràcter modernista. Les més populars són els bronzes representant el pintor Viladomat al Museu d’Art Modern de Barcelona i el personatge de Manelic de l’obra de Àngel Guimerà Terra Baixa que està instal•lat als jardins de Montjuïc i que data de 1910. També l’estàtua del jurista Peguera del Palau de Justícia i el monument a Àngel Barrera instal•lat a la antiga colònia espanyola de Fernando Poo. És autor també del famós Geni del Reial Cercle Artístic.
Va freqüentar tota la bohèmia artística, literària i musical del seu temps. El pintor Àngel Casas li feu un retrat i el 1879 li fou concedida una pensió per anar a Roma a ampliar els seus estudis.