Gonçal Batlle Mestre de cases. El seu pare Joan Batlle i Solanas també era paleta i empresari i fou qui portà a terme les obres de transformar la masia del “Alemany” “La casa Alta” en el palauet Can Boixeres.
Als dotze anys va dir al seu pare que volia esser el rei dels paletes perquè així podria ser un gran constructor desprès i que no estudiaria més. Aleshores es posà a fer de manobre.
Als catorze anys va entrar a treballar amb els germans Torres, que estaven acabant la carcel Model. Allí va marcar i fer les voltes de la seva primera escala (que venia a ser com aprovar una revalida) als setze anys amb l’ofici après, es posa de nou a les ordres del seu pare.
Als 17-18 anys Gonçal Batlle treballava en el paluet de Can Buixeres tenim una mostra del seu acurat treball, és el templet característic que hi ha al jardí. Batlle amb l’ajuda d’un paleta anomenat Badosa es va dedicar a recobrir les columnes i la cúpula amb les peces de ceràmica.
Als vint i sis anys ja casat, va fer d’enrajolador a preu fet i amb un altre soci es va posar pel seu compte.
Als trenta tres anys es va fer càrrec de les obres del cinema Coliseum, de Barcelona, que en aquells moments es considerava el millor teatre d’Espanya, dotat d’una acústica excepcional.
Va fer feines importants en el Palau de Pedralbes.
Gonçal Batlle, paleta i fill de l’Hospitalet en un moment donat va ser conegut com la Bòbila de Barcelona per la qualitat del seu ofici.
Va seguir en el seu ofici de mestre de cases i el va compaginar amb l’escriptura d’obres de teatre i poesia.
Gonçal Batlle fou un home polifacètic, vital emprenedor, afeccionat al cant des de molt petit ja forma part de la capella de música parroquial i d’altres corals, excel·lint per la seva bona veu.
Amb el teatre qualsevol drama, sarsuela i òperes figuraven en el seu repertori i el Casino, Cal Carreter i l’Hamonia foren els seus escenaris.
Segons Francesc Marcé tot plegat, li feu adquirir un aire histriònic que el portava a trepitjar segur i a convertir-se en el centre d’atenció en totes les reunions.
A la seva vellesa va escriure obres de teatre i publica un llibre titulat “Poesies muntanyenques i altres poemes” (1966), del qual va oferí un recital al Reial Cercle Artístic.
Als seus vuitanta anys era un espectacle veure’l llegir la seva pròpia obra o recitar algun fragment de “El Ferrer de Tall” de Pitarra que recordava fil per randa amb una memòria prodigiosa.
Francesc Marcé va animar a l’autor desprès d’una entrevista que redactés les seves memòries. Batlle va escriure uns vint fulls amb records i anècdotes de la seva infantesa.
Eusebi Baras va néixer a l’Hospitalet el 16 de febrer de 1946. Fill de família treballadora, el seu pare procedia de Guadalajara i la seva mare de Girona i emigraren tots dos de petits cap a l’Hospitalet. Va assistir Escoles Parroquials del Sagrat Cor de San Josep, més coneguda com l’escola del senyor Josà i més tard a l’Institut Balmes de Barcelona. Va treballar a la Companyia Telefònica.
Molt aviat es va interessar per la vida associativa de la ciutat i es va integrar en la Comissió de Festes i en diversos actes festius, per anar centralitzant-se en el món geganter des de l'any 1987. Ha organitzat nombroses trobades i reunions a la ciutat i ha impulsat la construcció de nous gegants.
Eusebi Baras Marqués, persona fortament vinculada al món geganter des de 1984. Fou vicepresident de l'Agrupació de Geganters de Catalunya de 1999 a 2002, cap de colla dels geganters de Sant Josep de 1994 a 1999 i president de l'entitat.
A l'any 2003 pel 75è Aniversari del gegant Jaume i la seva esposa es va publicar un llibre i va col·laborar, la colla de Geganters de Sant Josep i Eusebi Baras va realitzar tota la tasca de recerca de la documentació i de les fotografies.
«