Lyberteen, Eva (Herminia Benito)
Eva Lyberteen o Herminia Benito, el seu nom real, va néixer a l’Hospitalet, al barri de Collblanc el 20 de desembre de 1958.
Va assistir a les escoles nacionals de la Ronda de la Torrassa i al Casal dels Angels on va fer el Batxillerat.
Va treballar a la ciutat en vàries feines fins que decideix emancipar-se de la seva família als 16 anys.
Escriptora i pintora, aviat es decideix pel cinema i fa vàries pel•lícules, d’entre elles: Perros Callejeros, La Ciutat Cremada, Deseo, Los Violadores, El Secuestro i Alicia en el país.... També va actuar com actriu teatral al Crazy Horse i va estar aprenent algun temps amb Lindsay Kemp.
Ramón Luque nasqué a Cuevas de San Marcos (Màlaga) l’any 1952 d’on és originari, ell i els seus pares. El pare treballa de pagès i la seva mare de mestressa de casa. Arriba a L’Hospitalet, al barri de Pubilla Casas, amb 11 anys amb tota la família. Es en aquesta Ciutat on cursa els seus estudis de primària i batxillerat en Acadèmies i a l’ Institut “Torres i Bages” i posteriorment es llicencia en Geografia i Història ( Història Moderna ) per la Universitat de Barcelona. Actualment és professor del IES “Pedraforca” de l’ Hospitalet.
Als 14 anys comença a treballar de cambrer a un bar del port de Barcelona i fins 1975 continuarà treballant en el mon de l’hostaleria. Aquest any, aprova les oposicions de Correus on treballarà fins l’any 1982. Es membre fundador del Sindicat de Correus i Telègrafs de CC.OO, i el seu Secretari General de 1977 al 1981.
Ha estat una persona molt activa dins el món polític de la Ciutat, primer lligat al moviment d’estudiants i les lluites per la millora del barri de Can Serra i després al moviment sindical i polític. Al 1971 ingressa a Bandera Roja, i el 1975, amb un grup de militants, s’integra al PSUC.
Al 1982 aprova les oposicions de professor de secundària i deixa la tasca sindical i és llavors quan comença a tenir responsabilitats al PSUC de l’ Hospitalet, participant més activament a la política de la ciutat, combinant la seva feina de mestre i la tasca política. Ha estat Secretari polític del PSUC a la Ciutat. Membre fundador d’ Iniciativa per Catalunya i el seu President a l’ Hospitalet ; ha format part dels òrgans de direcció de Iniciativa per Catalunya i ha estat membre fundador de Esquerra Unida i Alternativa
A la Ciutat, va ser regidor a l’ Ajuntament de 1987 al 2003 i vicepresident del Consell Comarcal del Barcelonés. Des de gener del 2004 al gener del 2006 ha estat Director General de Medi Natural de la Generalitat de Catalunya.
A la actualitat es membre de la Comissió local i Nacional de EUi A i de la Comisión Ejecutiva de Izquierda Unida.
Esteve Lucerón Navarro neix a la Pobla de Segur l’any 1950. Prové de la classe obrera bel·ligerant amb el franquisme (el seu pare va estar empresonat vuit anys) i ell mateix milità durant els anys setanta en el moviment comunista. Es dedica des de que va tancar la fàbrica on treballava com obrer metal·lúrgic, a la fotografia. Va invertir el diner de la indemnització en la compra d’una Mamiya de mig format i una Canon F1. Va realitzar moltes fotografies del barri de La Florida, on vivia i, des del 1980 un treball de documentació fotogràfica del poblat barraquista gitano de La Perona de Barcelona, que es perllongà durant uns deu anys i va acabar coincidint amb l’erradicació del barri. Fruit d’aquest extens treball l’Ajuntament de Barcelona va editar un llibre i va organitzar una exposició itinerant. Va fer donació d’aquest fons sobre La Perona, de més de 2.000 fotografies, a l’Arxiu Fotogràfic de l’Ajuntament de Barcelona el 2017.
"Quan plovia era un fangar i hi vivien a La Perona 3.000 gitanos al llarg de dos quilòmetres", diu Esteve Lucerón. "Al principi tenia la meva casa a l'Hospitalet, però al cap de sis mesos de començar a fer les fotos em vaig instal·lar per la zona. Portava una càmera Mamiya i els feia fotografies als gitanos. Les revelava quan arribava a casa i al dia següent els regalava les còpies. Així me'ls vaig anar guanyant. Passava dies sencers amb ells; però mai vaig voler integrar-me del tot. Els he fotografiat dins de les seves cases, en les seves noces; però instal·lar-me entre ells, no, això no ho vaig fer. El 1980, treballava en una fàbrica de motors elèctrics i em vaig quedar a l'atur. Vaig prendre els diners de la indemnització i em vaig ficar en aquesta tasca de documentació, que m'ha ocupat una década sencera”.
Va morir el 26 d'abril de 2022.