S'estan mostrant 6566 resultats

Registre d'autoritat

Jaume Reventós i Martí

  • Person
  • l'Hospitalet de Llobregat, 22 de febrer del 1923 - Castelldefels, 17 de gener del 1993

Jaume Reventós i Martí (l'Hospitalet de Llobregat, 22 de febrer del 1923 - Castelldefels, 17 de gener del 1993) va ser un impressor, compositor i promotor cultural hospitalenc.

Biografia
Començà a estudiar música amb Montserrat Freixas i Matilde Parera, i continuà la seva formació al Conservatori del Liceu amb els mestres Serra (solfeig), Garganta i Vicenta Palanca (piano), Enric Serra (solfeig i harmonia), Enric Roig (musicologia i història de la música), Enric Bagué (història). Obtingué els títols de professor de música i piano el curs 1949-1950. Mentre feia el servei militar amplià els coneixements d'harmonia i banda amb Julià Palanca. Més endavant encara estudià composició de sardanes amb el mestre Cohí i Grau.

A l'edat de 17 anys ja havia musicat el conte La princesa i el pastor de Josep Maria Folch i Torres. El 1963 es presentà al concurs de cançó catalana de la Selva del Camp i hi guanyà el 3r premi amb la cançó Inútilment, que cantà el jutge Miquel Porter i Moix; posteriorment compongué altres peces per a cantants a de la Nova Cançó. Ultra escriure un bon nombre de cançons, Jaume Reventós va ser autor de 65 sardanes (que dedicà especialment al seu Hospitalet, a Masquefa i a Sitges) i composicions per a piano i altres instruments. Escrigué i publicà alguns llibres de tema artístic a la impremta Reven que portaven ell i el seu germà Pere Reventós. Durant un temps es dedicà també al cinema aficionat i rodà Desig, la primera pel·lícula rodada a l'Hospitalet amb argument, en color i amb fons musical.

En un altre pla cultural i musical, Jaume Reventós fou el 1947 un dels fundadors de l’Agrupació Amics de la Música, va ser president des de 1962 i durant 28 anys en va ser l'ànima, fins la desaparició de la societat l’any 1976. L'entitat va portar gran nombre de músics a l'Hospitalet, així com formacions musicals com la Coral Sant Jordi, el Cor Madrigal, l'Orfeó Català. Organitza conferències d'intel·lectuals prestigiosos, cine-fòrums, festivals de dansa, concursos de pintura i escultura. Durant 8 anys l'Associació impulsà el "premi de pintura Ciutat de l'Hospitalet" (1962-1970). El 1962, i en col·laboració amb l'ajuntament, va crear els Festivals de Primavera, que portaren a la ciutat les òperes El Barber de Sevilla i Madame Butterfly, i les sarsueles Marina i Cançó d'amor i de guerra.

Deixà unes memòries manuscrites, que es conserven al Centre d'Estudis de l'Hospitalet de Llobregat . El 1992 donà a la seva ciutat natal la col·lecció artística que ell i el seu germà Pere havien aplegat al llarg dels anys, amb més de 600 obres, i en l'actualitat aquesta forma part dels fons del Museu d'Història de l'Hospitalet.

L'Ateneu li dedica anualment una ballada de sardanes, el Memorial Jaume Reventós, per la Festa Major de l'Hospitalet. L’any 1998 el consistori municipal li dona a títol pòstum la medalla de plata de la ciutat.

Obres

A una noia morta, marxa fúnebre (1991), per a piano

Barcarola en re menor, per a piano

Barcelona, Barcelona, cançó que cantà Gaietà Renom amb Joan Dotras Vila de pianista

Campanes en la nit (1988), cançó

Inútilment (1963), cançó

Llobregat, suite per a guitarra

Preludi i tocata en do menor per a piano, dedicat a Rosa Sabater

Sardanes

A la Neus

A Matilde

L'Albina de l'Hospitalet

L'alzinar (1987), enregistrada per la cobla els Montgrins en el DC Masquefa i Montgrins (Barcelona: DiscMedi, 2003 ref. DM 1136 02)

L'Aurora de l'Ateneu

Amadeu

Amics de Sitges

Amorós, amorós

Balconada de Castelldefels (1994)

Bellvitgenca (1990)

Les boires de Montserrat

Campanes en la nit

Carme i Pere de Collblanc

La Carmeta i les seves amigues

Carrer Xipreret

Castell de Cornellà

Catalunya 2000

Cinquantenari de l'Ateneu

Conxa la pintora

De lluny estant

La dolça Conxita

L'Eco de Sitges (1988)

Elevació

Elisa, Amàlia i Joana

En Quimet xerraire

Endavant l'Hospitalet

Enyorança de Masquefa

L'estany vell

L'Estatut

L'eterna joventut

La Feixa Llarga

Gentils noies de Masquefa

Els hospitalencs

Ilera pubilla

L'independentista

Ja és primavera, Josefina

La mare (1983)

Margarida

La Maria

Maria Assumpta

Maria Eulàlia (1984)

La Marina Hospitalenca

La Mediterrània

Mercat del Centre, enregistrada per la cobla Vila d'Olesa en el DC 25è aniversari 1983-2008. Coordinadora Sardanista de l'Hospitalet (Barcelona: Àudiovisuals de Sarrià, 2008 ref. AVS 5.2124)

La meva àvia de Besalú

Els Montgrins a Masquefa (1988)

Montserrat i Virgínia

La nena de l'estació

Nit d'estiu a l'Hospitalet

La Núria d'Arbolí

Per l'Àngel

Plaça del Repartidor

Primavera (1985), dedicada a la pianista hospitalenca Anna Maria Albors

Primavera II, dedicada a Jaume Nogué

Primavera a Sant Sadurní

Remembrances de l'av
i
Rosa de Moià

La Rosa de Sitges

La sitgetana

Solerjoveriana

Tocata

El tot l'Hospitalet (1992)

L'única esperança

Volguda Agrupació

Winky fidel

Bibliografia

La lliçó de Picasso L'Hospitalet de Llobregat: Gràf. Reven., 1981

Una visita a Salvador Dalí L'Hospitalet: Gràf. Reven, 1982

A l'entorn dels festivals de primavera L'Hospitalet: s.n., 1983

Pel·lícules

Desig

Recull de pel·lícules de Jaume Reventós, Francesc Marcé i Joaquim Company rodades entre 1951 i 1968 Cinema amateur a l'Hospitalet (comprèn Corpus 1959, 1960, 1961, Desig, L'Hospitalet des de l'aire, Carrers de l'Hospitalet, Los príncipes de España en l'Hospitalet, L'Hospitalet d'ahir, Gènesi [de la Florida] L'Hospitalet de Llobregat: Alter Films-Talaia Films-Alpha 63, 1959-1973 (Gènesi, del 1969, és de Joaquim Company)

Jaume Miró i Balaguer

  • Person
  • 1948

Història biogràfica Jaume Miró i Balaguer
Nascut el 1948, provenia d’una família de classe mitja.
Aviat es va integrar en la vida associativa de l’Hospitalet i fou membre del Grup Alfa 63 que provenia de un grupet d’ex-alumnes de l’Acadèmia Comercial del barri del Centre. Es fan encabir com a secció dels Amics de la Musica i més tard passaren al Centre Catòlic on tingueren algunes topades amb la direcció més conservadora.
Es van constituir en grup de teatre independent. Jaume Miró va formar part del Sindicat Democràtic d’Estudiants.
Amb el seu grup participà activament a la vida associativa de la ciutat i reemprengueren el costum de la venda de llibres per Sant Jordi, crearen cinefòrums, conferències, excursions i concerts de cançó catalana.

Documentació sobre Alpha-63. Correspondència, fotocòpies, cartells programes, invitacions, dossiers, octavetes. Documentació fotogràfica d’obres de teatre. Retalls de premsa sobre el grup, documentació d’hemeroteca: “4 Cantons” i un llibre sobre ALPHA-63, en fotocòpia.

Jaume Miró i Balaguer

  • Person
  • 1948-

Nascut el 1948, provenia d’una família de classe mitja.
Aviat es va integrar en la vida associativa de l’Hospitalet i fou membre del Grup Alfa 63 que provenia de un grupet d’ex-alumnes de l’Acadèmia Comercial del barri del Centre. Es fan encabir com a secció dels Amics de la Musica i més tard passaren al Centre Catòlic on tingueren algunes topades amb la direcció més conservadora.

Es van constituir en grup de teatre independent. Jaume Miró va formar part del Sindicat Democràtic d’Estudiants.

Amb el seu grup participà activament a la vida associativa de la ciutat i reemprengueren el costum de la venda de llibres per Sant Jordi, crearen cinefòrums, conferències, excursions i concerts de cançó catalana.

Janés i Olivé, Josep

  • Person
  • 1914-1959

Josep Janés i Olivé nasqué a Collblanc, el primer de setembre de 1913. El seu pare fou forner d’ofici, la casa on vivien era coneguda per Cal Zoilo de la Sal perquè l’avi -de nom Zoilo- tenia un magatzem davant l’abeurador dels cavalls.
Va estudiar a l’escola pública del barri, amb companys com Andreu Rosselló i Pàmies, que serà director del Correo Catalán i Enric Massó i Urgellès, escriptor.
Entre 1926 i 1929, entre els 13 i 16 anys redactava petites revistes infantils i juvenils. Va començar a freqüentar els ambients literaris barcelonins a l’Ateneu Barcelonès.
Abans de la seva definitiva faceta d’editor, Janés passarà per la de periodista. Edità Bandera (1930) i als 19 anys emprén Diari Mercantil ( 1932-1933) i més tard Avui. Diari de Catalunya (1933) i Amic, publicació quinzenal editada pel Servei de Cultura al Front el 1938 que era distribuida gratuïtament.
Guanyà la Flor Natural dels Jocs Florals de Barcelona amb el poema Tu. Varis dels seus poemes han estat musicats per Fredeic Mompou sota el títol de El Combat del Somni.
Fundarà la revista La Rosa dels Vents. Revista de Literatura, Assaig i Crítica el 1936 (té 23 anys) i publica nombroses obres de la literatura universal: Wilde, Woolf, Kipling, etc. El 1934 havia fundat els seus Quaderns Literaris que perduren fins a la fi de la guerra civil. El primer volum fou una reedició de Les presons imaginàries de Pere Coromines.
Després de la guerra tornà a la seva tasca d’editor i al 1947 ho fa en català i publica una Antologia Històrica de la Poesia Catalana. Crea també el Premi Internacional Primera Novel.la.
Mort en accident de cotxe a Santa Margarita i els Monjos (Alt Penedès). Havia arribat a editar més de 1.600 títols distribuits en 51 col.leccions.

Resultats 1291 a 1300 de 6566