Anna Maria Albors va néixer el 7 de setembre de 1940 al barri de Sant Josep en el sí d’una família molt afeccionada a la música. El seu pare va ostentar el 1939 la delegació de la CNS a la ciutat.
Anna Maria Albors va fer estudis de solfeig i aviat va destacar com a pianista. Fou deixeble de Vallribera a Barcelona, de Casadesús a París i de Guido Agosti a Siena, destacant com a pianista amb una tècnica impecable.
Durant alguns anys es va retirar de l’activitat concertista que va reempendre a finals de 1982.
Compositor musical, especialment de sardanes. Va néixer el 27 d'octubre de 1929 a l'Hospitalet i també va morir en aquesta ciutat el 19 de juny de 2012.
El seu avi, Joan Albors Castelló, era ebenista i fou el propietari de la fàbrica de mobles Antoni Albors situada al carrer Miquel Romeu cantonada amb Enric Prat de la Riba. El seu pare, Antoni Albors Blanch, i els seus dos oncles van treballar a l’empresa familiar. Tanmateix Antoni i els seus quatre germans no van seguir en el negoci familiar sinó que es van dedicar tots a l’àmbit musical.
Vicenta era professora de piano. Anna Maria era concertista de piano. Maria Isabel tocava l’acordió i Jaume era violinista.
Antoni es va iniciar en la música de ben jove a nivell domèstic amb la professora particular Teresa Freixas i després va ingressar al Conservatori del Liceu per estudiar-hi teoria i piano. Més endavant, amb mestres com García Gago i Carme Segura, va estudiar-hi harmonia i composició.
Dins del món de la música es va dedicar majoritàriament a la composició. D’entre la seva obra com a compositor musical destaquen els ballets i especialment les sardanes. En els darrers anys de vida es va quedar cec.
El 2004 va rebre la Distinció Ciutadana que atorga l’Ajuntament de L’Hospitalet, que s’atorga a les persones o entitats que desenvolupant el seu treball a la ciutat sobresurtin per l’especial projecció social de la seva tasca o per un fet de singular rellevància.
La seva producció de sardanes és molt extensa i arriba gairebé al centenar d’obres, escrites entre l’any 1948 i el 2002. Una cinquena part són sardanes obligades (compostes per al lluïment d’algun dels instruments de la cobla). Va dedicar obres a cadascun dels instruments de la cobla (trombó, flabiol, fiscorn, tenora, tible i contrabaix)
És autor de la sardana “l’Hospitalet ciutat pubilla” (1966).
En relació a la ciutat de l’Hospitalet, trobem 5 sardanes:
• “L’Hospitalet” (número 2). Estrenada el 17 d’abril de 1948. No hi ha original ni còpia al fons.
• “Hospitalet Ciutat pubilla” (número 10) fou escrita per encàrrec com a “sardana de l’ofrena” dedicada a la proclamació de l’Hospitalet com a ciutat pubilla l’any 1966 i estrenada el 25 de desembre d’aquell any. No hi ha original però si dues fotocòpies al fons.
• “L’Hospitalet Ciutat d’Argent” (número 45) dedicada al 25è aniversari del pubillatge. Estrenada el 2 de febrer de 1991.
• “Cant a Bellvitge” (número 79) dedicada “a la Verge de Bellvitge i a tots els sardanistes que fan possible el mantenir sempre viva la il·lusió per la nostra dansa la sardana”. Estrenada el 31 de març de 1997.
• "Arrels" (número 84) dedicada al monument de Rafael Casanova i estrenada l’11 de setembre de 1997.
La sardana “Al mestre Ventura”, està dedicada al seu amic Jaume Ventura i Tort , reconegut compositor de sardanes i hospitalenc (Hospitalet de Llobregat 1911-1985).
Així mateix, la sardana “Diada de Sant Jordi” està dedicada al seu mestre Francesc Batallé i
Aragonès, que impulsà tota mena de projectes educatius a la ciutat d’Hospitalet, especialment la fundació de l'escola Patufet Sant Jordi (Pineda de Mar, 1906 - L'Hospitalet de Llobregat, 1983)