Showing 6566 results

Nascut a Mazarambroz (Toledo) el 13 de gener de 1926, en el si d'una família de petits agricultors; des de petit va alternar l’assistència a l’escola (1931-1939) amb l’ajuda en les feines agrícoles fins que va marxar del poble per fer el servei militar.
Arriba a Barcelona l’any 1950 i comença a treballar a la fàbrica Pegaso. Casat en 1952, s’instal·la al barri de Collblanc. Cap a 1960 aconsegueix la llicenciatura en llengua i literatura franceses, havent també estudiat comptabilitat i economia.
Va ingressar al PSOE i a la UGT el 1947, amb 21 anys. Fou membre fundador de la UGT a la fàbrica Pegaso (1972) i escollit Secretari General de la Secció el 1976. Va ser així mateix primer secretari de l’Agrupació Socialista de l’Hospitalet i primer secretari de la Federació de L’Hospitalet del PSC-PSOE. A les eleccions de 1979 va ser elegit regidor de l’Ajuntament de l’Hospitalet i fins el 1980 va combinar la seva tasca en el Departament d’Informàtica amb la feina a la Pegaso. Entre 1983 i 1987 va exercir de Tinent d’Alcalde i Ponent d’Obres i Serveis Municipals. Escollit com a diputat provincial a la Diputació de Barcelona, va ser president de l’àrea d’Agricultura, Ramaderia i Repoblació Forestal. Va coordinar la comissió de serveis de la Federación Española de Municipios y Provincias en els anys 80s.
El 1987 decideix tornar a l’empresa privada, assumint càrrecs intermedis en empreses del ram del metall fins a la jubilació.
El 1997 es va incorporar al grup L’Hospitalet Antifranquista del Centre d’Estudis de l’Hospitalet. Va morir l’any 2011.

Abans de l’Associació de veïns barri de Sanfeliu, hi havia hagut una altra associació veïnal. Un dels impulsors va ser el capellà Mariano Roncalés. Aquest, junt a un grup de veïns es reunien a l’església de forma clandestina, donat que no se’ls deixava agrupar. Si els enxampava la guàrdia, deien que estaven preparant l’eucaristia del diumenge. Aquest grup es feia nomenar Asociación de cabezas de família. Amb la democràcia se’n feu càrrec el PSUC. Però les males gestions per part d’aquest grup generaren la fi de l’Associació.
El dia 11 d’abril de 1989 es legalitzava la que és avui Associació de veïns barri de Sanfeliu. Des dels primers anys, el seu objectiu ha estat la lluita per la millora del barri, amb la qual cosa els principals temes que tracten son els de urbanisme, medi ambient, seguretat i sanitat. En els primers temps es van fer moltes coses a nivell social junt a altres entitats.
L’Associació de veïns es considera la columna vertebral al barri. A més de ser la primera en fundar-se al barri, la junta és encapçalada per una persona de cada entitat de Sanfeliu. Això suposa un contacte constant amb les entitats i amb tota l’activitat que es mou i es porta a terme. Les que més col•laboren amb ells són: Grup fotogràfic amateur Foto-viva, el Club d’Esplai Sanfeliu, el Casal de Joves i Asociación socio-cultural centro castellano-leonés. A més a més, formen part de la Federació d’Associacions de veïns de l’Hospitalet, i això els permet assabentar-se de com evolucionen les propostes de millora que es fan als altres barris o propostes de millora per les que tots lluiten, com per exemple va ser, la campanya de l’aigua de fa diversos anys. També, cada dimecres es reuneixen amb el regidor del barri per tractar els temes que estan treballant.
Sobre les actuacions que han portat a terme, n’hi ha de dos tipus, les que es projecten a llarg termini i les que es projecten a curt termini. Del primer grup pot destacar-se la construcció del poliesportiu al que després se li afegí la piscina, la construcció d’una escola bressol pública o la formalització de l’escola per a adults. Com a actuacions de curt termini pot citar-se les qüestions relacionades amb la posició de contenidors, la millora d’aparcaments i voreres, entre altres.
Un gran triomf fou el del II Cinturó de Ronda, projecte que havia de partir el barri en dos, i pel que el capellà Mariano ja començà a moure’s sense èxit. Finalment, després d’una prolongada lluita, els veïns aconseguiren que es cobrissin 5000 m2 i el barri no quedés dividit.

Nascut en el si d’una família acomodada, el seu pare, natural de l’Hospitalet, tenia un negoci d'ultramarins i colonials a l’engròs. El seu oncle, Jaume Arús, fou batlle de la població en vàries ocasions. Rossend Arús passava temporades a l’Hospitalet tot i viure amb els pares a Barcelona. Va ser soci fundador del Casino del Centre i de l'Harmonia i escrivia per al Diari Català, La Campana de Gràcia, l’Esquella de la Torratxa, La Llumenera de Nova York. Entre les comèdies que va escriure destaquen “Mai més monarquia” (1873), “Lo Comte en Jaume” (1874) o “La Llúcia dels cabells de plata” (1875). Fou secretari del I Congrés Catalanista (1880) i president de la Societat del Born “Filantropia i diversió”, organitzadora de les festes de carnestoltes de Barcelona.
Va pertànyer a la Maçoneria i fundà a Barcelona la biblioteca que porta el seu nom, on es reunien els internacionalistes de la seva època, amb un fons de més de 28.000 volums de temàtica històrica i social, així com obres d’etnografia (cançoners, poesies...) i publicacions periòdiques. Va donar els fons necessaris per la construcció de l’Ajuntament de l’Hospitalet i d'unes escoles annexes, i va fundar unes escoles a Das (Cerdanya), poble natal de sa mare. Va dirigir i publicar el “Diccionario Enciclopédico de la Masonería”.

Salvador Bonet va créixer en el sí d’una família d’artesans. Aviat es va despertar en ell un sentiment associatiu dins l’òrbita del cant coral i de la música, i a través del seu autodidactisme va començar a interpretar i a composar himnes i cançons. Ebenista amb taller propi, va poder gaudir d'una gran independència i temps per dedicar-se a la música.
És autor de més d’una dotzena de sardanes, havaneres, himnes de ciutats (El Morell, Torreblanca...) i de nombroses cançons.

Maria Dolors Calvet és Llicenciada en Ciències de la Informació per la Universitat Autònoma de Barcelona i doctora per la Universitat Politècnica de Catalunya.
A començament dels anys 1970 va anar a viure a l'Hospitalet, on va organitzar el comitè local del PSUC. Fou Diputada al Congrés dels Diputats en representació del PSUC en la primera legislatura (1977-1979) i diputada al Parlament de Catalunya en representació de la mateixa formació política del 1980 a 1984. Va ser membre de la comissió redactora de l’Estatut i tinent alcalde d’Urbanisme i Obres de 1987 a 1993 a Sabadell.
És professora d'Urbanisme i Ordenació del Territori del Departament d'Enginyeria de la Construcció de la UPC, pertany al grup de recerca GIOPACT (Grup d'Igualtat d'Oportunitats en l'Arquitectura, la Ciència i la Tecnologia) i ha col·laborat amb l'Institut Català de les Dones de la Generalitat de Catalunya.

A la fi del Batxillerat Superior, Antoni Castejón s'inicia en el camp de la meteorologia al llavors Servicio Meteorológico Nacional, on hi va estar per espai de 21 anys fent d'observador a l'oficina de l'aeroport del Prat. També presta serveis a l’Ajuntament de l’Hospitalet controlant la pol·lució ambiental i la meteorologia local.
A partir de 1977 treballa al circuit català de TVE en un programa sobre el temps i també a l’informatiu “Miramar”. També va treballar a Radio 4 en un programa d’entrevistes així com a l’”Avui” i a d’altres mitjans de comunicació. Entrà a TV3 des de la seva creació i fou un dels més coneguts homes del temps.

Antonio Chavarrías es va decantar cap els estudis cinematogràfics i el món del cinema des de la seva adolescència. Es va formar a l’Escola de Cine de l’Hospitalet i va realitzar curts, noticiaris per l’ICC i programes infantils de televisió.
El 1984 va fundar la productora Quasar S. A. amb Romà Guardiet i Joan Pueyo. Ha treballat com ajudant de direcció i director artístic.
Premi de la Generalitat de Catalunya al millor director el 1990 i 1992.
Ha dirigit “El Hundimiento del Titànic” el 1984, “Una Ombra al Jardí” el 1988 i “Manila” el 1992, entre d'altres pel·lícules.