La informació per elaborar aquesta biografia és molt insuficient. Només s'ha pogut accedir a algun document electrònic publicat on line arran de la seva prematura mort i al conjunt documental que constitueix el seu fons que, atès el seu contingut i per voluntat explícita seva, es va incorporar al projecte de l'AMHL: L'Hospitalet Antifranquista.
Ángel Fernández va nèixer l'11 de novembre de 1949. No s'ha pogut saber on, però pot ser significatiu que juntament amb la documentació relativa als processos electorals estatals i catalans, Ángel Fernández conservés també la informació sobre Burgos i Lleó.
Veí de L'Hospitalet, del barri de Pubilla Cases, en els anys 1970 va participar molt activament en el moviment veïnal d'aquell barri, així com en els mobilitzacions ciutadanes tant per la millora de les condicions de vida, com en les més directament polítiques per assolir la democràcia i les llibertats nacionals per a Catalunya.
Alhora era treballador de la sanitat i va destacar per la seva activitat sindical en la Federació de Sanitat de CCOO de Catalunya, on va continuar la seva militància fins el final de la seva vida i va arribar a ser membre de la Comissió Executiva i del Consell Federal de Sanitat de CCOO.
La seva militància política en la dècada de 1970 va ser en el sí del Partit Comunista Internacional i posteriorment va participar en les alternatives polítiques a l'esquerra del PSOE.
Va morir el 23 de juny de 2010, a l'edat de 61 anys.
Núria Espert va néixer al barri de Santa Eulàlia, al carrer Buenos Aires en una família treballadora. El seu pare era fuster i la seva mare una treballadora del tèxtil a Can Trinxet. Núria Espert feu la escolarització primària al mateix barri.
Aviat, però, la Núria Espert s’afeccionà al teatre i als 11 anys va debutar al Teatre Romea de Barcelona amb l’obra Lali de Fernández Castañer. Va seguir actuant de manera amateur fins a la seva professionalització.
Va actuar a l’Orfeó Gracienc sota la direcció d’Esteve Polls i aviat va obtenir un gran èxit amb Romeo i Julieta. Va entrar als 17 anys a la Compañia de Teatro de Camara i amb ells va fer representacions per tot Espanya.
Ja a Madrid, va treballar amb la Compañia de José Tamayo i es va casar amb Armando Moreno.
Amb els anys va formar la seva pròpia companyia i debuten amb Gigi encara que aviat representen obres de teatre contemporani que va des de Bertold Brech a Sartre passant per Jean Genet, Federico Garcia Lorca o Salvador Espriu entre els anys 1960 i 1975.
Com a directora va representar La Casa de Bernarda Alba al Lirich Theatre Hammersmith de Londres amb Glenda Jackson el 1984 i Madamme Buterfly per a la Opera de Glassgow al 1985.
Va representar obres polèmiques com Viva la Muerte de Fernando Arrabal el 1971 i va intervenir en dos films pioners de la recuperació del cinema català: Maria Rosa, 1965 i Laia el 1970.
A l’actualitat segueix representant obres de teatre i actuant d’ empresària i directora a Madrid en companyia de les seves filles.
Pere Ferrés va néixer a Sant Vicens dels Horts, al Baix Llobregat, el 1888 i acudí a treballar a l’Hospitalet als 17 anys en que es cridat quan el Foment Autonomista de la ciutat va crear les Escoles Catalanes del Dr. Robert. Va treballar com a mestre junt amb el mestre Antoni Busquets i Punsets amb el que col•labora també dins del periòdic “La Ressenya”.
Va treballar a la nostra ciutat dos o tres anys en que va dedicar nombrosos poemes a les noies de la població. El seu caràcter aventurer i inquiet el va portar a viatjar per tot Europa. Va treballar com a professor d’espanyol a l’Acadèmia Berlitz i va residir a Suïssa, a Zuric, i també més tard a França, a París, on freqüentà els ambients literaris i bohemis. Va treballar a Moscou i a Petrogard on es va enamorar d’una noia de l’alta societat. Treballà també com a secretari d’un home de negocis rus, motiu que el fa viatjar encara més, tornà a Rússia i d’aquí a Catalunya i a París, on troba la guerra europea.
Després de fer nombroses proclames i manifestos, es va allistar voluntari amb els francesos. Va organitzar el Batalló del Voluntaris Catalans i treballa com a corresponsal de guerra per a “Las Noticias”. La mort el va sorprendre al front el 9 de maig de 1915 als combats de l’Artois.
Es va editar un llibre amb els seus escrits: “Proeses d’amor i Patriotisme”
Josep Janés i Olivé nasqué a Collblanc, el primer de setembre de 1913. El seu pare fou forner d’ofici, la casa on vivien era coneguda per Cal Zoilo de la Sal perquè l’avi -de nom Zoilo- tenia un magatzem davant l’abeurador dels cavalls.
Va estudiar a l’escola pública del barri, amb companys com Andreu Rosselló i Pàmies, que serà director del Correo Catalán i Enric Massó i Urgellès, escriptor.
Entre 1926 i 1929, entre els 13 i 16 anys redactava petites revistes infantils i juvenils. Va començar a freqüentar els ambients literaris barcelonins a l’Ateneu Barcelonès.
Abans de la seva definitiva faceta d’editor, Janés passarà per la de periodista. Edità Bandera (1930) i als 19 anys emprén Diari Mercantil ( 1932-1933) i més tard Avui. Diari de Catalunya (1933) i Amic, publicació quinzenal editada pel Servei de Cultura al Front el 1938 que era distribuida gratuïtament.
Guanyà la Flor Natural dels Jocs Florals de Barcelona amb el poema Tu. Varis dels seus poemes han estat musicats per Fredeic Mompou sota el títol de El Combat del Somni.
Fundarà la revista La Rosa dels Vents. Revista de Literatura, Assaig i Crítica el 1936 (té 23 anys) i publica nombroses obres de la literatura universal: Wilde, Woolf, Kipling, etc. El 1934 havia fundat els seus Quaderns Literaris que perduren fins a la fi de la guerra civil. El primer volum fou una reedició de Les presons imaginàries de Pere Coromines.
Després de la guerra tornà a la seva tasca d’editor i al 1947 ho fa en català i publica una Antologia Històrica de la Poesia Catalana. Crea també el Premi Internacional Primera Novel.la.
Mort en accident de cotxe a Santa Margarita i els Monjos (Alt Penedès). Havia arribat a editar més de 1.600 títols distribuits en 51 col.leccions.
Marco i Conchillo, Joan Francesc
Joan Francesc Marco va néixer a l’Hospitalet centre el 22 de març de 1951 i aviat es va integrar en la vida associativa de la seva ciutat. Va ser membre actiu de la Agrupació de Amics de la Música i de la Coral Xalesta en els darrers anys del franquisme i els primers de la transició.
Va realitzar estudis de Dret i obtingué del CERC un Màster en Gestió Cultural. Des de 1975 a 1983 fou Gerent del Patronat Municipal de Cultura per passar a ser Director de l’Àrea de Cultura d’Ensenyament i Esports.
El 1985 marxà a Granada on es feu càrrec de l’Àrea de Cultura del seu Ajuntament, tasca que deixà en 1986 al ser nomenat Sots-director de Música del Departament Musical del Ministeri de Cultura. El 1990 es Director del INAEM del Ministeri de Cultura.
El 1995 es va reincorporar a l’Hospitalet com a regidor i és també Diputat de l’Àrea de Cultura de la Diputació.
Josep Montserrat va néixer a l’Hospitalet el 1860 i va estudiar a l’Escola de Belles Arts de Barcelona on fou deixeble de Josep Reynés. Va obtenir diversos premis en la seva especialitat a Barcelona, Madrid i París.
Amb els anys va arribar a ser professor de l’Escola d’Arts i Oficis de Barcelona i dugué a terme una gran obra escultòrica.
Tota la seva obra es troba molt dispersa i és de caràcter modernista. Les més populars són els bronzes representant el pintor Viladomat al Museu d’Art Modern de Barcelona i el personatge de Manelic de l’obra de Àngel Guimerà Terra Baixa que està instal•lat als jardins de Montjuïc i que data de 1910. També l’estàtua del jurista Peguera del Palau de Justícia i el monument a Àngel Barrera instal•lat a la antiga colònia espanyola de Fernando Poo. És autor també del famós Geni del Reial Cercle Artístic.
Va freqüentar tota la bohèmia artística, literària i musical del seu temps. El pintor Àngel Casas li feu un retrat i el 1879 li fou concedida una pensió per anar a Roma a ampliar els seus estudis.
Cruz Martínez Esteruelas va néixer a l’Hospitalet el 1932, i fou enviat a estudiar a l’Universitat de Deusto on va entrar en contacte amb l’Opus Dei i on milità al SEU. Sempre va estar lligat als jesuïtes des dels anys de la seva joventut en què es vincula al pare Ramón Orlandis, tradicionalista i integrista, que a Barcelona promou el Apostolado de la Oración, constituït com Scola Cordis Lesu que publiquen la revista Cristiandad. Flirteja amb els elements carlistes com Raimundo de Miguel, si be mai s’incorpora politicament i aviat passà al Movimiento Falangista on milità activament, així com també en l’ Acción Catolica Nacional de Propagandistas.
Durant el franquisme fou ministre de Planificación de Desarrollo (1973) amb l’almirall Carrero Blanco i d’Educació i Ciència al primer govern de Carlos Arias Navarro. Va imposar les proves de Selectivitat Universitaria i va tancar la Universitat de Valladolid que estava en plena efervescència política contra la dictadura.
Fou fundador d’ Alianza Popular i va abandonar la vida política el 1977.
Va donar classes a la Universitat i va donar vida a la Fundación Tomas Moro de Madrid. Fou president de la Fundación March i de varies empreses del grup empresarial d’aquesta família.
El 2000 es publica La Agonía del Estado. ¿Un nuevo orden mundial? al Centro de Estudios Políticos y Constitucionales de Madrid. També havia publicat La enemistad politica (1970), les biografies de San Francisco de Borja (1988), del Cardenal Cisneros (1992), de Jorge Manrique (1991), i una reconstrucció de la història de la Orden del Temple (1994). També el relat La Leyenda de las ardillas (1986).