Mostrar 6566 resultados

Pintor, poeta i escultor de la corrent informalista catalana. Neix el 29 d’agost de 1924 a Sant Andreu (Barcelona) segons ell mateix, és fill de paleta. Durant un anys viuen a Tremp, d’on era originari el seu pare, i el 1929 passen a residir a l’Hospitalet. Va cursar estudis de batxiller al col•legi Pi i Margall de la ciutat. El seu pare, republicà, és incorporat durant el franquisme als Batallons de Treball de les fortificacions del Port i li fan tornar a fer el servei militar.
Lluís Rey fou expulsat de l’Institut-Escola i decideix fer-se pintor de parets i acudeix a les tardes a l’escola gremial de “Maestros Pintores” on aprèn dibuix lineal, retulació i noves tècniques. Més tard acudeix a l’Escola d’Arts i Oficis, primer a Sants i més tard a Llotja. D’aquí a l’Escola de Belles Arts de Sant Jordi el 1943 que aviat abandona perquè diu que no hi troba prou qualitat.
Segueix estudiant de nit i treballant de dia, estudia geometria i ingressa com soci al Cercle Artístic, on acudeix a classes de pintura.
Fa la seva primera exposició individual el 1957 a “Selecciones Jaimes” de Barcelona. Obté una bona crítica als diaris. S’integra a l’”Asociación de Artistas Actuales” de la que fou secretari. Participa als “Salones de Mayo” i el 1963 se li concedeix el premi Joan Miró.
Realitzà murals ceràmics de grans dimensions i vàries escultures i làmpares exteriors. El 1960 pinta la capella de Sant Isidre de l’Hospitalet.
Forma part del grup “Tres puntos de vista” amb Albert Casals i Pujol Grau el 1980. Van exposar a Logroño. Va guanyar la 2ª edició del Premi de Dibuix Joan Miró el 1976. Va exposar a Tremp, a Cuenca, Burgos, etc.

Pere Vives va néixer a Barcelona el 30 de desembre de 1925. Va realitzar els seus estudis als Pares Escolapis i durant la guerra civil marxà a l’Arborç del Penedès i Sant Antoni, a la Segarra d’on eren originaris els seus pares.
De tornada a Barcelona, va estudiar peritatge mercantil i comença ja en aquests anys la seva col•laboració en revistes i periòdics literaris. Escriu a La Nau, revista de la parròquia de Santa Madrona, i a Pyrene de Olot. També a Vertex del Centre Excursionista. A l’actualitat escriu a Catalunya Cristiana i Ateneu.
Va publicar Recull Poètic (1969), La Rialla i el Plor (1970), Atzar dels dies (1971), Les Temptacions (1973), Deixa (1975), Solc (1978), Rastre de Vida (1980) i Paraula menor (1982). Va rebre varis premis de poesia als Jocs Florals de la parròquia de Santa Madrona, el primer als 17 anys (1954 i 1956) i va col•laborar al Congrés del Price de Poesia el maig de 1977.
A l’actualitat resideix a La Torrassa des de fa més de 50 anys.Va organitzar amb mossèn Valentí Balaguer, Lluís Abarca, Pere Güell, Joan Marcet i varis més, els Primers Jocs Florals de la Torrassa i fou el primer president-mantenidor. Ha publicar 11 llibres en 15 anys.

Aureliano Garcia va néixer el 1944 al poble de Santa Eufemia del que arribà a l’Hospitalet el 1963. Els seus pares treballaven de jornaler i de mestressa de casa. Als seus 18 anys va decidir sortir del seu ofici de treballador de la terra. Va passar a residir al barri hospitalenc de Can Serra el 1971, després d’ un itinerari per la ciutat: al carrer Pujos, a Can Vidalet, de “mestressa”, com afirma ell mateix, i a Pubilla Casas amb motiu del seu casament, el 1968.
Autodidacta, va compaginar el treball i la seva formació i el 1986 aconseguí el Graduat Escolar.
Des del 1968 va treballar a la empresa SEAT de la Zona Franca on es va conscienciar sindicalment i participà activament en les lluites dels treballadors de l’empresa des de CCOO. També es consciencià políticament, començant a militar al PSUC l’any el 1976.

Manuel Costan neix a Barcelona en el si d’una família que provenia de Sants i que s’establiren a Collblanc al carrer Llobregat el 1932. Tota la família es veié impregnada de l’activitat associativa i teatral des de la Societat l’Univers i més tard del Club Pimpinela, tots dos a la plaça Espanyola de La Torrassa. El pare de Manel, Vicenç, fou director d’escena a l’Univers, després de la guerra, desfeta la societat, el pare actua a la cooperativa La Lleialtat Santsenca del carrer Olzinelles i a l’Orfeó de Sants.
En constituir-se el Club Pimpinela, que va ocupar la segona planta de la antiga seu de l’Univers, es va tornar a constituir un grup escènic que perdurà durant varis anys. Manel Costan hi va debutar i encara ara exerceix des de Gràcia, on resideix, aquesta activitat en un grup de teatre semi-professional.
Home molt cultivat, en Manel és un vertader arxiu de les activitats teatrals de Collblan-La Torrassa ja que guarda cartells, invitacions i fotografies de totes les seves activitats.

Mª Lluïsa Ferré va néixer l’onze de juny de 1951 a La Torrassa i va cursar estudis de Batxiller al seu barri. Aviat va prendre part en la vida associativa i política de la ciutat assistint a reunions veïnals i sindicals del barris del Centre, Sant Josep i Collblanc. Va destacar com a militant antifranquista i durant la transició va prendre part activa en la transformació de la ciutat.

Carles Enric és natural de l’Hospitalet. Sabem, pels seus papers, que és detingut al Saló de l’Ajuntament de l’Hospitalet probablement el 6 d’octubre de 1934.
Participa activament en la guerra civil i és confinat en els camps de concentració francesos. Escriu diversos treballs literaris sobre l’exili als camps de Bram i Saint Cyprien, entre ells el poema “La vida en la barraca”.
Al tornar a Espanya és empresonat a la Presó Cel•lular de la Model fins l’octubre de 1942.
Va simultaneijar la seva feina de lampista amb la seva afecció a escriure sardanes, cançons i poesies participant activament en la vida cultural de la ciutat.

Joan Gendre va néixer a Anglesola (l’Urgell), el 9 d’octubre de 1892. Ja de ben petit s’afeccionà al ciclisme i el 1920 fent un esforç aconseguí, per mitja d’un traspàs, fer-se amb un talleret que hi havia a Tàrrega. Al cap de dos o tres anys el deixà per establir-se a Igualada, des d’on el 1925 arrendà uns baixos del carrer de Romanins (ara Martí Julià) i instal•la el seu negoci.
Es casà el mateix any i aviat es dedica al lloguer de bicicletes i tricicles. També en reparà i va obtenir al barri de Collblanc una abundosa clientela. Aviat va posar de moda els dies festius un petit circuit: el famós “Velòdrom” del barri, un seguit de solars convertits en pista al cap d’amunt del carrer Campalans i el de Fortuny i fins els patis de darrera dels magatzems del carrer Baquer.
Aviat va prosperar el negoci i el traslladà al número 28 del mateix carrer, fent cantonada amb Campalans, amb l’esclat de la guerra civil, la pista es fa transformar en petits hortets per fer passar la gana del barri.
A partir de 1939 els Gendre emprengueren d’altres activitats. Compartiren el ram de la bicicleta amb el de la joguina i anaren a vendre a fires i mercats. Hi muntaren barraca i acudiren puntualment, des de fa més de mig segle, cada any a la Gran Via a la Fira de Reis.
A la primera dècada dels cinquanta, en Gendre fou un agent de vendes d’uns motocarros especialment dissenyats per al transport -els Kapi- provistos de motor “Iresa” i “Villiers”. Ell mateix posseïa un parc de vehicles d’aquesta característica. Els llogava amb conductor inclòs.
Gendre va morir als 77 anys, el 18 de juny de 1970.

Josep Homar va néixer a Horta, a Barcelona, el 1886. Va desenvolupar la seva vocació eclesiàstica i s’ordena sacerdot el 1911. Fou vicari a Parets del Vallés, a la Santíssima Trinitat de Sabadell i a Santa Mònica de Barcelona. Com a rector, a partir de 1916, va exercir a Sant Esteve de la Costa del Montseny durant 11 anys i després a Abrera i a Viladecans.
Després de la guerra civil,el 1942 va ser anomenat ecònom de la parròquia de la Miraculosa de Barcelona i 6 anys més tard, el 1948, com a regent, passà a Santa Eulàlia de Mèrida de l’Hospitalet. El 1954 prengué possessió com a rector, feina que va exercir fins a la seva mort.
Amb la construcció del Patronat de Santa Maria de Bellvitge va impulsar la restauració d’aquesta ermita que estava en complet abandó.
Va donar a la ciutat tota la seva biblioteca composta de més de 9000 volums i que té un ric fons de lectura i una valuosa secció de bibliofília en català.

Nasqué a Badajoz el 4 d’abril de 1945. Els seus pares eren treballadors del camp. Als 12 anys treballava com a venedor de llaminadures al teatre López de Ayala de Badajoz, i també realitza diverses feines en una tintoreria, en un forn de pa, i en una drogueria fins que als 15 anys començar a treballar a la impremta Barrena on aprèn per primera vegada l’ofici d’enquadernador.
Als vint anys decideix emigrà a Barcelona i estudia arts gràfiques a l’Escola del Treball. En arribar a l’Hospitalet, viu al barri de la Torrassa on es relaciona amb moviments cristians a l’església Mare de Deu dels Desamparats i al Centre Santiago Apòstol. Posteriorment viu al barri de Bellvitge i es vincula amb la Parròquia de San Juan Evangelista. També forma part de l’Associació de veïns per la millora del barri i de la Comissió de festes. El seu gust per la fotografia i la historia l’ha convertit en un cronista de la vida social de Bellvitge.

Entre 1973 i 1976 participa a la federació del PSOE a Catalunya. També és responsable d’Arts Gràfiques a la UGT de L’Hospitalet. A les eleccions municipals de L’Hospitalet de l’any 1979 assumeix el càrrec de regidor: es adjunt de l’Àrea de Mercats i posteriorment, fins a 1983, a la d’Urbanisme. El 1981 va ser elegit secretari general de la Unión Local d’UGT de L’Hospitalet i el 1983 primer secretari de l’Agrupació del PSC-PSOE del barri de Bellvitge, que posteriorment s’anomenaria de Bellvitge, Gornal i Can Pi.

Es membre de la Unió Extremenya de l’Hospitalet, i el 1997 s’incorpora al Pont de la Llibertat.

Ha treballat a l’Àrea de Promoció Econòmica i a Sanitat de l’Ajuntament de L’Hospitalet, com a funcionari, i actualment treballa a la Regidoria del barri Centre.

Ramón Luque nasqué a Cuevas de San Marcos (Màlaga) l’any 1952 d’on és originari, ell i els seus pares. El pare treballa de pagès i la seva mare de mestressa de casa. Arriba a L’Hospitalet, al barri de Pubilla Casas, amb 11 anys amb tota la família. Es en aquesta Ciutat on cursa els seus estudis de primària i batxillerat en Acadèmies i a l’ Institut “Torres i Bages” i posteriorment es llicencia en Geografia i Història ( Història Moderna ) per la Universitat de Barcelona. Actualment és professor del IES “Pedraforca” de l’ Hospitalet.

Als 14 anys comença a treballar de cambrer a un bar del port de Barcelona i fins 1975 continuarà treballant en el mon de l’hostaleria. Aquest any, aprova les oposicions de Correus on treballarà fins l’any 1982. Es membre fundador del Sindicat de Correus i Telègrafs de CC.OO, i el seu Secretari General de 1977 al 1981.

Ha estat una persona molt activa dins el món polític de la Ciutat, primer lligat al moviment d’estudiants i les lluites per la millora del barri de Can Serra i després al moviment sindical i polític. Al 1971 ingressa a Bandera Roja, i el 1975, amb un grup de militants, s’integra al PSUC.

Al 1982 aprova les oposicions de professor de secundària i deixa la tasca sindical i és llavors quan comença a tenir responsabilitats al PSUC de l’ Hospitalet, participant més activament a la política de la ciutat, combinant la seva feina de mestre i la tasca política. Ha estat Secretari polític del PSUC a la Ciutat. Membre fundador d’ Iniciativa per Catalunya i el seu President a l’ Hospitalet ; ha format part dels òrgans de direcció de Iniciativa per Catalunya i ha estat membre fundador de Esquerra Unida i Alternativa

A la Ciutat, va ser regidor a l’ Ajuntament de 1987 al 2003 i vicepresident del Consell Comarcal del Barcelonés. Des de gener del 2004 al gener del 2006 ha estat Director General de Medi Natural de la Generalitat de Catalunya.

A la actualitat es membre de la Comissió local i Nacional de EUi A i de la Comisión Ejecutiva de Izquierda Unida.