Francesc de Solà de Sant Esteve i d'Oriola fou un noble militar que entre el 1710 i el 1713 va ésser diputat militar de la Generalitat de Catalunya i un dels defensors més acèrrims de la causa austriacista.
Va néixer l'any 1671 al mas Solà de Sant Esteve de la parròquia de Sant Joan d'Oló (el Bages). Era fill de Rafael de Solà de Sant Esteve, donzell, senyor de Campmajor i hereu del mas, i d'Anastàsia Oriola. La seua família, els Solà de Sant Esteve, enllaçats familiarment amb els Casanova de Moià, formaven part de l'aristocràcia rural moianesa.
Francesc de Solà de Sant Esteve va ésser un dels primers nobles que va anar a rebre l'arxiduc Carles quan aquest va desembarcar a Mataró el 28 d'agost del 1705. L'1 d'agost del 1710 va ser insaculat diputat militar de la Generalitat de Catalunya i, com a tal, durant els tres anys que va durar el seu mandat, es va fer càrrec del control i la centralització de les atribucions de la Generalitat en matèria militar. Com a diputat militar, Francesc de Solà de Sant Esteve va tindre una destacada activitat en la distribució i mobilització de recursos i tropes per al Principat de Catalunya durant els anys més intensos de la guerra i, al mateix temps, va estar ben relacionat amb la cort austriacista i amb l'estat major de l'exèrcit.
L'hivern del 1711 el diputat militar Francesc de Solà informava a través de correspondència al Consistori de la Diputació de Catalunya de les operacions de guerra que l'exèrcit borbònic estava portant a terme per les comarques de la Garrotxa i el Ripollès, posant en defensa la plana de Vic, el Berguedà i el Vallès; i l'evolució del front de guerra a la Segarra, amb l'arribada el març del 1711 de les tropes borbòniques a Calaf i a Ponts, mobilitzant-se la vegueria de Manresa i concentrant-se els sometents a Còdol-rodon (Aguilar de Segarra). Solà de Sant Esteve havia estat enviat a Granollers per inspeccionar sobre el terreny les denúncies presentades pels pagesos del territori en contra de les actuacions de les tropes austriacistes i dels sometents, que provocaven desordres i maltractaven la població civil de la mateixa manera que ho feien també els enemics borbònics. El diputat militar va intentar mediar amb els alts responsables de l'exèrcit per intentar evitar situacions de descontrol de la tropa que acabaven perjudicant sempre els naturals del país.
Com a representant de l'estament militar de la Diputació del General, Solà de Sant Esteve va ésser sempre partidari de la causa austriacista. El 8 de juliol del 1713 demanava a totes les autoritats catalanes que col·laboressin per evitar que alguns catalans, per motius de lucre o interès particular, intentessin passar municions, armes, cavalls i queviures al camp enemic, és a dir, davant la imminència de la gran invasió del Principat de Catalunya per part de l'exèrcit borbònic, el diputat militar cridava a les autoritats a mantenir-se fermes amb la causa catalana i a evitar cap col·laboració amb els enemics.
Francesc de Solà va ésser rellevat del seu càrrec el 22 de juliol del 1713.
El seu nom apareix en la llista “Sujetos”, en la que es classificava els cabdills de la rebel·lió en sis classes i castigant-los no amb la presó sinó amb la confiscació perpètua de llurs propietats.
Sayol i de Quarteroni, Francesc
Francesc de Sayol i Quarteroni fou un militar barceloní que defensà Barcelona en el setge de 1713-1714 abans de la rendició de la ciutat.
Va néixer el 23 de gener del 1643 a Barcelona. Era fill de Felicià de Sayol i de Barberà, cavaller, senyor de Querol i castlà de Vilafranca del Penedès, i de Maria de Quarteroni, descendent d'una família aristocràtica d'origen italià. El matrimoni va tindre també quatre fills i tres filles: Lluís, Antoni, Daniel, Felicià, Eulàlia, Lluïsa i Teresa.
Va ésser diputat militar de la Diputació del General de Catalunya entre els anys 1677-1680. L'any 1684 era capità de la Coronela de Barcelonai l'any 1697 va participar en la defensa de la ciutat durant el setge francès de la Guerra dels Nou Anys.
Va participar en les Corts de 1701-1702. Austriacista convençut, va ésser desterrat de Barcelona l'any 1705 per ordre del virrei Velasco. En arribar l'arxiduc Carles a Barcelona la tardor d'aquell mateix any i després de ser coronat com a rei, Francesc de Sayol va ser nomenat cavaller de l'orde de Calatrava. Al mateix temps, va ser nomenat clavari del braç militar. L'agost del 1707 era designat lloctinent del portantveus del batlle general de Catalunya.
El 6 de juliol del 1713 va ser un dels signants de la protesta de Manuel Ferrer i Sitges en la Conferència dels Tres Comunsi al cap de tres dies es va posicionar a favor de la guerra a ultrança. Va participar en les darreres reunions militars abans de la capitulació de Barcelona.
El 28 de març del 1714, després de la renúncia de Pere de Torrelles com a portantveus del general governador de Catalunya, Francesc de Sayol el va rellevar en el càrrec. El 30 de maig va fer publicar un ban ordenant la reparació dels danys ocasionats pel gran bombardeig que ocasionaven els borbònics contra la ciutat de Barcelona. Aleshores, Francesc de Sayol signava com a membre del Consell de Sa Majestat, lloctinent del batlle general i procurador dels reials feus i portantveus del general governador del Principat de Catalunya. La ciutat de Barcelona estava assetjada per terra i per mar, i ben desgastada i deteriorada després de nou mesos de setge.
Després de la derrota de Barcelona el setembre del 1714, Francesc de Sayol va ser víctima de la confiscació de béns duta a terme per l'administració borbònica. Va fer testament a Barcelona el 8 d'abril del 1719, és possible que morís al cap de pocs dies.