Mostrar 9098 resultados

Nascut en el si d’una família acomodada, el seu pare, natural de l’Hospitalet, tenia un negoci d'ultramarins i colonials a l’engròs. El seu oncle, Jaume Arús, fou batlle de la població en vàries ocasions. Rossend Arús passava temporades a l’Hospitalet tot i viure amb els pares a Barcelona. Va ser soci fundador del Casino del Centre i de l'Harmonia i escrivia per al Diari Català, La Campana de Gràcia, l’Esquella de la Torratxa, La Llumenera de Nova York. Entre les comèdies que va escriure destaquen “Mai més monarquia” (1873), “Lo Comte en Jaume” (1874) o “La Llúcia dels cabells de plata” (1875). Fou secretari del I Congrés Catalanista (1880) i president de la Societat del Born “Filantropia i diversió”, organitzadora de les festes de carnestoltes de Barcelona.
Va pertànyer a la Maçoneria i fundà a Barcelona la biblioteca que porta el seu nom, on es reunien els internacionalistes de la seva època, amb un fons de més de 28.000 volums de temàtica històrica i social, així com obres d’etnografia (cançoners, poesies...) i publicacions periòdiques. Va donar els fons necessaris per la construcció de l’Ajuntament de l’Hospitalet i d'unes escoles annexes, i va fundar unes escoles a Das (Cerdanya), poble natal de sa mare. Va dirigir i publicar el “Diccionario Enciclopédico de la Masonería”.

Salvador Bonet va créixer en el sí d’una família d’artesans. Aviat es va despertar en ell un sentiment associatiu dins l’òrbita del cant coral i de la música, i a través del seu autodidactisme va començar a interpretar i a composar himnes i cançons. Ebenista amb taller propi, va poder gaudir d'una gran independència i temps per dedicar-se a la música.
És autor de més d’una dotzena de sardanes, havaneres, himnes de ciutats (El Morell, Torreblanca...) i de nombroses cançons.

Maria Dolors Calvet és Llicenciada en Ciències de la Informació per la Universitat Autònoma de Barcelona i doctora per la Universitat Politècnica de Catalunya.
A començament dels anys 1970 va anar a viure a l'Hospitalet, on va organitzar el comitè local del PSUC. Fou Diputada al Congrés dels Diputats en representació del PSUC en la primera legislatura (1977-1979) i diputada al Parlament de Catalunya en representació de la mateixa formació política del 1980 a 1984. Va ser membre de la comissió redactora de l’Estatut i tinent alcalde d’Urbanisme i Obres de 1987 a 1993 a Sabadell.
És professora d'Urbanisme i Ordenació del Territori del Departament d'Enginyeria de la Construcció de la UPC, pertany al grup de recerca GIOPACT (Grup d'Igualtat d'Oportunitats en l'Arquitectura, la Ciència i la Tecnologia) i ha col·laborat amb l'Institut Català de les Dones de la Generalitat de Catalunya.

A la fi del Batxillerat Superior, Antoni Castejón s'inicia en el camp de la meteorologia al llavors Servicio Meteorológico Nacional, on hi va estar per espai de 21 anys fent d'observador a l'oficina de l'aeroport del Prat. També presta serveis a l’Ajuntament de l’Hospitalet controlant la pol·lució ambiental i la meteorologia local.
A partir de 1977 treballa al circuit català de TVE en un programa sobre el temps i també a l’informatiu “Miramar”. També va treballar a Radio 4 en un programa d’entrevistes així com a l’”Avui” i a d’altres mitjans de comunicació. Entrà a TV3 des de la seva creació i fou un dels més coneguts homes del temps.

Antonio Chavarrías es va decantar cap els estudis cinematogràfics i el món del cinema des de la seva adolescència. Es va formar a l’Escola de Cine de l’Hospitalet i va realitzar curts, noticiaris per l’ICC i programes infantils de televisió.
El 1984 va fundar la productora Quasar S. A. amb Romà Guardiet i Joan Pueyo. Ha treballat com ajudant de direcció i director artístic.
Premi de la Generalitat de Catalunya al millor director el 1990 i 1992.
Ha dirigit “El Hundimiento del Titànic” el 1984, “Una Ombra al Jardí” el 1988 i “Manila” el 1992, entre d'altres pel·lícules.