La informació per elaborar aquesta biografia és molt insuficient. Només s'ha pogut accedir a algun document electrònic publicat on line arran de la seva prematura mort i al conjunt documental que constitueix el seu fons que, atès el seu contingut i per voluntat explícita seva, es va incorporar al projecte de l'AMHL: L'Hospitalet Antifranquista.
Ángel Fernández va nèixer l'11 de novembre de 1949. No s'ha pogut saber on, però pot ser significatiu que juntament amb la documentació relativa als processos electorals estatals i catalans, Ángel Fernández conservés també la informació sobre Burgos i Lleó.
Veí de L'Hospitalet, del barri de Pubilla Cases, en els anys 1970 va participar molt activament en el moviment veïnal d'aquell barri, així com en els mobilitzacions ciutadanes tant per la millora de les condicions de vida, com en les més directament polítiques per assolir la democràcia i les llibertats nacionals per a Catalunya.
Alhora era treballador de la sanitat i va destacar per la seva activitat sindical en la Federació de Sanitat de CCOO de Catalunya, on va continuar la seva militància fins el final de la seva vida i va arribar a ser membre de la Comissió Executiva i del Consell Federal de Sanitat de CCOO.
La seva militància política en la dècada de 1970 va ser en el sí del Partit Comunista Internacional i posteriorment va participar en les alternatives polítiques a l'esquerra del PSOE.
Va morir el 23 de juny de 2010, a l'edat de 61 anys.
Núria Espert va néixer al barri de Santa Eulàlia, al carrer Buenos Aires en una família treballadora. El seu pare era fuster i la seva mare una treballadora del tèxtil a Can Trinxet. Núria Espert feu la escolarització primària al mateix barri.
Aviat, però, la Núria Espert s’afeccionà al teatre i als 11 anys va debutar al Teatre Romea de Barcelona amb l’obra Lali de Fernández Castañer. Va seguir actuant de manera amateur fins a la seva professionalització.
Va actuar a l’Orfeó Gracienc sota la direcció d’Esteve Polls i aviat va obtenir un gran èxit amb Romeo i Julieta. Va entrar als 17 anys a la Compañia de Teatro de Camara i amb ells va fer representacions per tot Espanya.
Ja a Madrid, va treballar amb la Compañia de José Tamayo i es va casar amb Armando Moreno.
Amb els anys va formar la seva pròpia companyia i debuten amb Gigi encara que aviat representen obres de teatre contemporani que va des de Bertold Brech a Sartre passant per Jean Genet, Federico Garcia Lorca o Salvador Espriu entre els anys 1960 i 1975.
Com a directora va representar La Casa de Bernarda Alba al Lirich Theatre Hammersmith de Londres amb Glenda Jackson el 1984 i Madamme Buterfly per a la Opera de Glassgow al 1985.
Va representar obres polèmiques com Viva la Muerte de Fernando Arrabal el 1971 i va intervenir en dos films pioners de la recuperació del cinema català: Maria Rosa, 1965 i Laia el 1970.
A l’actualitat segueix representant obres de teatre i actuant d’ empresària i directora a Madrid en companyia de les seves filles.
Pere Ferrés va néixer a Sant Vicens dels Horts, al Baix Llobregat, el 1888 i acudí a treballar a l’Hospitalet als 17 anys en que es cridat quan el Foment Autonomista de la ciutat va crear les Escoles Catalanes del Dr. Robert. Va treballar com a mestre junt amb el mestre Antoni Busquets i Punsets amb el que col•labora també dins del periòdic “La Ressenya”.
Va treballar a la nostra ciutat dos o tres anys en que va dedicar nombrosos poemes a les noies de la població. El seu caràcter aventurer i inquiet el va portar a viatjar per tot Europa. Va treballar com a professor d’espanyol a l’Acadèmia Berlitz i va residir a Suïssa, a Zuric, i també més tard a França, a París, on freqüentà els ambients literaris i bohemis. Va treballar a Moscou i a Petrogard on es va enamorar d’una noia de l’alta societat. Treballà també com a secretari d’un home de negocis rus, motiu que el fa viatjar encara més, tornà a Rússia i d’aquí a Catalunya i a París, on troba la guerra europea.
Després de fer nombroses proclames i manifestos, es va allistar voluntari amb els francesos. Va organitzar el Batalló del Voluntaris Catalans i treballa com a corresponsal de guerra per a “Las Noticias”. La mort el va sorprendre al front el 9 de maig de 1915 als combats de l’Artois.
Es va editar un llibre amb els seus escrits: “Proeses d’amor i Patriotisme”