Showing 9037 results

Pintor, poeta i escultor de la corrent informalista catalana. Neix el 29 d’agost de 1924 a Sant Andreu (Barcelona) segons ell mateix, és fill de paleta. Durant un anys viuen a Tremp, d’on era originari el seu pare, i el 1929 passen a residir a l’Hospitalet. Va cursar estudis de batxiller al col•legi Pi i Margall de la ciutat. El seu pare, republicà, és incorporat durant el franquisme als Batallons de Treball de les fortificacions del Port i li fan tornar a fer el servei militar.
Lluís Rey fou expulsat de l’Institut-Escola i decideix fer-se pintor de parets i acudeix a les tardes a l’escola gremial de “Maestros Pintores” on aprèn dibuix lineal, retulació i noves tècniques. Més tard acudeix a l’Escola d’Arts i Oficis, primer a Sants i més tard a Llotja. D’aquí a l’Escola de Belles Arts de Sant Jordi el 1943 que aviat abandona perquè diu que no hi troba prou qualitat.
Segueix estudiant de nit i treballant de dia, estudia geometria i ingressa com soci al Cercle Artístic, on acudeix a classes de pintura.
Fa la seva primera exposició individual el 1957 a “Selecciones Jaimes” de Barcelona. Obté una bona crítica als diaris. S’integra a l’”Asociación de Artistas Actuales” de la que fou secretari. Participa als “Salones de Mayo” i el 1963 se li concedeix el premi Joan Miró.
Realitzà murals ceràmics de grans dimensions i vàries escultures i làmpares exteriors. El 1960 pinta la capella de Sant Isidre de l’Hospitalet.
Forma part del grup “Tres puntos de vista” amb Albert Casals i Pujol Grau el 1980. Van exposar a Logroño. Va guanyar la 2ª edició del Premi de Dibuix Joan Miró el 1976. Va exposar a Tremp, a Cuenca, Burgos, etc.

Pere Vives va néixer a Barcelona el 30 de desembre de 1925. Va realitzar els seus estudis als Pares Escolapis i durant la guerra civil marxà a l’Arborç del Penedès i Sant Antoni, a la Segarra d’on eren originaris els seus pares.
De tornada a Barcelona, va estudiar peritatge mercantil i comença ja en aquests anys la seva col•laboració en revistes i periòdics literaris. Escriu a La Nau, revista de la parròquia de Santa Madrona, i a Pyrene de Olot. També a Vertex del Centre Excursionista. A l’actualitat escriu a Catalunya Cristiana i Ateneu.
Va publicar Recull Poètic (1969), La Rialla i el Plor (1970), Atzar dels dies (1971), Les Temptacions (1973), Deixa (1975), Solc (1978), Rastre de Vida (1980) i Paraula menor (1982). Va rebre varis premis de poesia als Jocs Florals de la parròquia de Santa Madrona, el primer als 17 anys (1954 i 1956) i va col•laborar al Congrés del Price de Poesia el maig de 1977.
A l’actualitat resideix a La Torrassa des de fa més de 50 anys.Va organitzar amb mossèn Valentí Balaguer, Lluís Abarca, Pere Güell, Joan Marcet i varis més, els Primers Jocs Florals de la Torrassa i fou el primer president-mantenidor. Ha publicar 11 llibres en 15 anys.

Aureliano Garcia va néixer el 1944 al poble de Santa Eufemia del que arribà a l’Hospitalet el 1963. Els seus pares treballaven de jornaler i de mestressa de casa. Als seus 18 anys va decidir sortir del seu ofici de treballador de la terra. Va passar a residir al barri hospitalenc de Can Serra el 1971, després d’ un itinerari per la ciutat: al carrer Pujos, a Can Vidalet, de “mestressa”, com afirma ell mateix, i a Pubilla Casas amb motiu del seu casament, el 1968.
Autodidacta, va compaginar el treball i la seva formació i el 1986 aconseguí el Graduat Escolar.
Des del 1968 va treballar a la empresa SEAT de la Zona Franca on es va conscienciar sindicalment i participà activament en les lluites dels treballadors de l’empresa des de CCOO. També es consciencià políticament, començant a militar al PSUC l’any el 1976.

Manuel Costan neix a Barcelona en el si d’una família que provenia de Sants i que s’establiren a Collblanc al carrer Llobregat el 1932. Tota la família es veié impregnada de l’activitat associativa i teatral des de la Societat l’Univers i més tard del Club Pimpinela, tots dos a la plaça Espanyola de La Torrassa. El pare de Manel, Vicenç, fou director d’escena a l’Univers, després de la guerra, desfeta la societat, el pare actua a la cooperativa La Lleialtat Santsenca del carrer Olzinelles i a l’Orfeó de Sants.
En constituir-se el Club Pimpinela, que va ocupar la segona planta de la antiga seu de l’Univers, es va tornar a constituir un grup escènic que perdurà durant varis anys. Manel Costan hi va debutar i encara ara exerceix des de Gràcia, on resideix, aquesta activitat en un grup de teatre semi-professional.
Home molt cultivat, en Manel és un vertader arxiu de les activitats teatrals de Collblan-La Torrassa ja que guarda cartells, invitacions i fotografies de totes les seves activitats.

Nasqué a Badajoz el 4 d’abril de 1945. Els seus pares eren treballadors del camp. Als 12 anys treballava com a venedor de llaminadures al teatre López de Ayala de Badajoz, i també realitza diverses feines en una tintoreria, en un forn de pa, i en una drogueria fins que als 15 anys començar a treballar a la impremta Barrena on aprèn per primera vegada l’ofici d’enquadernador.
Als vint anys decideix emigrà a Barcelona i estudia arts gràfiques a l’Escola del Treball. En arribar a l’Hospitalet, viu al barri de la Torrassa on es relaciona amb moviments cristians a l’església Mare de Deu dels Desamparats i al Centre Santiago Apòstol. Posteriorment viu al barri de Bellvitge i es vincula amb la Parròquia de San Juan Evangelista. També forma part de l’Associació de veïns per la millora del barri i de la Comissió de festes. El seu gust per la fotografia i la historia l’ha convertit en un cronista de la vida social de Bellvitge.

Entre 1973 i 1976 participa a la federació del PSOE a Catalunya. També és responsable d’Arts Gràfiques a la UGT de L’Hospitalet. A les eleccions municipals de L’Hospitalet de l’any 1979 assumeix el càrrec de regidor: es adjunt de l’Àrea de Mercats i posteriorment, fins a 1983, a la d’Urbanisme. El 1981 va ser elegit secretari general de la Unión Local d’UGT de L’Hospitalet i el 1983 primer secretari de l’Agrupació del PSC-PSOE del barri de Bellvitge, que posteriorment s’anomenaria de Bellvitge, Gornal i Can Pi.

Es membre de la Unió Extremenya de l’Hospitalet, i el 1997 s’incorpora al Pont de la Llibertat.

Ha treballat a l’Àrea de Promoció Econòmica i a Sanitat de l’Ajuntament de L’Hospitalet, com a funcionari, i actualment treballa a la Regidoria del barri Centre.

Ramón Luque nasqué a Cuevas de San Marcos (Màlaga) l’any 1952 d’on és originari, ell i els seus pares. El pare treballa de pagès i la seva mare de mestressa de casa. Arriba a L’Hospitalet, al barri de Pubilla Casas, amb 11 anys amb tota la família. Es en aquesta Ciutat on cursa els seus estudis de primària i batxillerat en Acadèmies i a l’ Institut “Torres i Bages” i posteriorment es llicencia en Geografia i Història ( Història Moderna ) per la Universitat de Barcelona. Actualment és professor del IES “Pedraforca” de l’ Hospitalet.

Als 14 anys comença a treballar de cambrer a un bar del port de Barcelona i fins 1975 continuarà treballant en el mon de l’hostaleria. Aquest any, aprova les oposicions de Correus on treballarà fins l’any 1982. Es membre fundador del Sindicat de Correus i Telègrafs de CC.OO, i el seu Secretari General de 1977 al 1981.

Ha estat una persona molt activa dins el món polític de la Ciutat, primer lligat al moviment d’estudiants i les lluites per la millora del barri de Can Serra i després al moviment sindical i polític. Al 1971 ingressa a Bandera Roja, i el 1975, amb un grup de militants, s’integra al PSUC.

Al 1982 aprova les oposicions de professor de secundària i deixa la tasca sindical i és llavors quan comença a tenir responsabilitats al PSUC de l’ Hospitalet, participant més activament a la política de la ciutat, combinant la seva feina de mestre i la tasca política. Ha estat Secretari polític del PSUC a la Ciutat. Membre fundador d’ Iniciativa per Catalunya i el seu President a l’ Hospitalet ; ha format part dels òrgans de direcció de Iniciativa per Catalunya i ha estat membre fundador de Esquerra Unida i Alternativa

A la Ciutat, va ser regidor a l’ Ajuntament de 1987 al 2003 i vicepresident del Consell Comarcal del Barcelonés. Des de gener del 2004 al gener del 2006 ha estat Director General de Medi Natural de la Generalitat de Catalunya.

A la actualitat es membre de la Comissió local i Nacional de EUi A i de la Comisión Ejecutiva de Izquierda Unida.

Alfonso Sánchez va néixer a Llano del Beal, a la Unión, Múrcia. Aviat es va traslladar a viure a Barcelona amb la seva família de ben petitet. Va marxar a la guerra amb l’exèrcit republicà i també fou empresonat a causa de les seves idees cap els anys 1942-1943 segons testimoni del seu fill.
Es va casar cap el 1936 amb Catalina Bertràn i varen tenir sis fills tres dels quals van morir al poc de néixer a causa -segons el fill- dels bombardejos i els efectes de la guerra, durant la qual la mare va estar en un convent barceloní.
Alfonso Sánchez va militar al PSUC i fou un home molt compromès i conegut, també prengué part activa en la vida associativa de l’Hospitalet al que va arribar amb la seva família al 1969 i on va treballar en el seu taller d’electrogalvànic amb el seu fill a la Riera Blanca on encara hi continua. Va estar a la Associació de veïns de Collblanc tingué un paper destacat en la lluita per la urbanització de la Riera Blanca.
Sempre segons el testimoni del seu fill, afirma que Teresa Pàmies, gran amiga de la família ha escrit un llibre inèdit sobre Alfonso que no s’ha publicat perquè la família no ha donat el permís fins a la mort d’Alfonso.

Mossèn Antoni Taulet va néixer a Barcelona el 31 de juliol de 1862 i va fer estudis de capellà. Va fer la seva primera missa el 1889 i fou destinat a Sant Cugat, Valldoreix, Badalona, Sant Pau del Camp de Barcelona, Gelida, Les Cabanyes, etc.
Va escriure i el 1897 publica Rufacades, primera part del seu poema èpic Los Catalàunics.
A principis de 1898 fou destinat a Sant Miguel de Montmell però es va revelar i va renunciar a la plaça. Fou suspès per l’autoritat eclesiàstica i el 2 d’agost fou nomenat vicari de Santa Eulàlia de Provençana.
Va obtenir varis premis literaris en Jocs Florals i certàmens menors. Va col•laborar el 1907 amb Antoni Busquets en La Ressenya i més tard a L’Esguard” del Centre Catòlic.
Va escriure molts poemes, lletres per sardanes, cançons, himnes i goigs a Santa Eulàlia que s’editaren el 1934. Va escriure també la lletra que va musicar Ventura Tort de La balada del sol i 10 sonets que agrupa amb el títol Lloança de les dones el 1912.
El 1909 va obrir una escola de pàrvuls i deixa la parròquia, es va barallar contínuament amb el rector de l’Hospitalet i s’independitzà econòmicament. Durant la guerra civil no va fugir ni es va amagar, només li requisaren la biblioteca personal.

Magdalena Verón va néixer a Ribarroja del Priorat el 1903 i més tard passà a residir a la barriada de La Torrassa.
Aviat es va integrar a la vida associativa de la ciutat i va actuar com a cantant lírica i de sarsuela a la Societat l’Univers de la Plaça Espanyola,
Va exercir d’infermera i de comadrona a la Clínica de l’Aliança, al igual que les seves germanes,d’esquerres i republicanes, va marxar al Front d’Aragó com a infermera.
No es va casar i sempre es mantingué fidel a la seva idea republicana la qual cosa li va costar una estada a la presó.