Mostrando 9058 resultados

Josep Janés i Olivé nasqué a Collblanc, el primer de setembre de 1913. El seu pare fou forner d’ofici, la casa on vivien era coneguda per Cal Zoilo de la Sal perquè l’avi -de nom Zoilo- tenia un magatzem davant l’abeurador dels cavalls.
Va estudiar a l’escola pública del barri, amb companys com Andreu Rosselló i Pàmies, que serà director del Correo Catalán i Enric Massó i Urgellès, escriptor.
Entre 1926 i 1929, entre els 13 i 16 anys redactava petites revistes infantils i juvenils. Va començar a freqüentar els ambients literaris barcelonins a l’Ateneu Barcelonès.
Abans de la seva definitiva faceta d’editor, Janés passarà per la de periodista. Edità Bandera (1930) i als 19 anys emprén Diari Mercantil ( 1932-1933) i més tard Avui. Diari de Catalunya (1933) i Amic, publicació quinzenal editada pel Servei de Cultura al Front el 1938 que era distribuida gratuïtament.
Guanyà la Flor Natural dels Jocs Florals de Barcelona amb el poema Tu. Varis dels seus poemes han estat musicats per Fredeic Mompou sota el títol de El Combat del Somni.
Fundarà la revista La Rosa dels Vents. Revista de Literatura, Assaig i Crítica el 1936 (té 23 anys) i publica nombroses obres de la literatura universal: Wilde, Woolf, Kipling, etc. El 1934 havia fundat els seus Quaderns Literaris que perduren fins a la fi de la guerra civil. El primer volum fou una reedició de Les presons imaginàries de Pere Coromines.
Després de la guerra tornà a la seva tasca d’editor i al 1947 ho fa en català i publica una Antologia Històrica de la Poesia Catalana. Crea també el Premi Internacional Primera Novel.la.
Mort en accident de cotxe a Santa Margarita i els Monjos (Alt Penedès). Havia arribat a editar més de 1.600 títols distribuits en 51 col.leccions.

Joan Francesc Marco va néixer a l’Hospitalet centre el 22 de març de 1951 i aviat es va integrar en la vida associativa de la seva ciutat. Va ser membre actiu de la Agrupació de Amics de la Música i de la Coral Xalesta en els darrers anys del franquisme i els primers de la transició.
Va realitzar estudis de Dret i obtingué del CERC un Màster en Gestió Cultural. Des de 1975 a 1983 fou Gerent del Patronat Municipal de Cultura per passar a ser Director de l’Àrea de Cultura d’Ensenyament i Esports.
El 1985 marxà a Granada on es feu càrrec de l’Àrea de Cultura del seu Ajuntament, tasca que deixà en 1986 al ser nomenat Sots-director de Música del Departament Musical del Ministeri de Cultura. El 1990 es Director del INAEM del Ministeri de Cultura.
El 1995 es va reincorporar a l’Hospitalet com a regidor i és també Diputat de l’Àrea de Cultura de la Diputació.

Josep Montserrat va néixer a l’Hospitalet el 1860 i va estudiar a l’Escola de Belles Arts de Barcelona on fou deixeble de Josep Reynés. Va obtenir diversos premis en la seva especialitat a Barcelona, Madrid i París.
Amb els anys va arribar a ser professor de l’Escola d’Arts i Oficis de Barcelona i dugué a terme una gran obra escultòrica.
Tota la seva obra es troba molt dispersa i és de caràcter modernista. Les més populars són els bronzes representant el pintor Viladomat al Museu d’Art Modern de Barcelona i el personatge de Manelic de l’obra de Àngel Guimerà Terra Baixa que està instal•lat als jardins de Montjuïc i que data de 1910. També l’estàtua del jurista Peguera del Palau de Justícia i el monument a Àngel Barrera instal•lat a la antiga colònia espanyola de Fernando Poo. És autor també del famós Geni del Reial Cercle Artístic.
Va freqüentar tota la bohèmia artística, literària i musical del seu temps. El pintor Àngel Casas li feu un retrat i el 1879 li fou concedida una pensió per anar a Roma a ampliar els seus estudis.

Cruz Martínez Esteruelas va néixer a l’Hospitalet el 1932, i fou enviat a estudiar a l’Universitat de Deusto on va entrar en contacte amb l’Opus Dei i on milità al SEU. Sempre va estar lligat als jesuïtes des dels anys de la seva joventut en què es vincula al pare Ramón Orlandis, tradicionalista i integrista, que a Barcelona promou el Apostolado de la Oración, constituït com Scola Cordis Lesu que publiquen la revista Cristiandad. Flirteja amb els elements carlistes com Raimundo de Miguel, si be mai s’incorpora politicament i aviat passà al Movimiento Falangista on milità activament, així com també en l’ Acción Catolica Nacional de Propagandistas.
Durant el franquisme fou ministre de Planificación de Desarrollo (1973) amb l’almirall Carrero Blanco i d’Educació i Ciència al primer govern de Carlos Arias Navarro. Va imposar les proves de Selectivitat Universitaria i va tancar la Universitat de Valladolid que estava en plena efervescència política contra la dictadura.
Fou fundador d’ Alianza Popular i va abandonar la vida política el 1977.
Va donar classes a la Universitat i va donar vida a la Fundación Tomas Moro de Madrid. Fou president de la Fundación March i de varies empreses del grup empresarial d’aquesta família.
El 2000 es publica La Agonía del Estado. ¿Un nuevo orden mundial? al Centro de Estudios Políticos y Constitucionales de Madrid. També havia publicat La enemistad politica (1970), les biografies de San Francisco de Borja (1988), del Cardenal Cisneros (1992), de Jorge Manrique (1991), i una reconstrucció de la història de la Orden del Temple (1994). També el relat La Leyenda de las ardillas (1986).

Pintor, poeta i escultor de la corrent informalista catalana. Neix el 29 d’agost de 1924 a Sant Andreu (Barcelona) segons ell mateix, és fill de paleta. Durant un anys viuen a Tremp, d’on era originari el seu pare, i el 1929 passen a residir a l’Hospitalet. Va cursar estudis de batxiller al col•legi Pi i Margall de la ciutat. El seu pare, republicà, és incorporat durant el franquisme als Batallons de Treball de les fortificacions del Port i li fan tornar a fer el servei militar.
Lluís Rey fou expulsat de l’Institut-Escola i decideix fer-se pintor de parets i acudeix a les tardes a l’escola gremial de “Maestros Pintores” on aprèn dibuix lineal, retulació i noves tècniques. Més tard acudeix a l’Escola d’Arts i Oficis, primer a Sants i més tard a Llotja. D’aquí a l’Escola de Belles Arts de Sant Jordi el 1943 que aviat abandona perquè diu que no hi troba prou qualitat.
Segueix estudiant de nit i treballant de dia, estudia geometria i ingressa com soci al Cercle Artístic, on acudeix a classes de pintura.
Fa la seva primera exposició individual el 1957 a “Selecciones Jaimes” de Barcelona. Obté una bona crítica als diaris. S’integra a l’”Asociación de Artistas Actuales” de la que fou secretari. Participa als “Salones de Mayo” i el 1963 se li concedeix el premi Joan Miró.
Realitzà murals ceràmics de grans dimensions i vàries escultures i làmpares exteriors. El 1960 pinta la capella de Sant Isidre de l’Hospitalet.
Forma part del grup “Tres puntos de vista” amb Albert Casals i Pujol Grau el 1980. Van exposar a Logroño. Va guanyar la 2ª edició del Premi de Dibuix Joan Miró el 1976. Va exposar a Tremp, a Cuenca, Burgos, etc.

Pere Vives va néixer a Barcelona el 30 de desembre de 1925. Va realitzar els seus estudis als Pares Escolapis i durant la guerra civil marxà a l’Arborç del Penedès i Sant Antoni, a la Segarra d’on eren originaris els seus pares.
De tornada a Barcelona, va estudiar peritatge mercantil i comença ja en aquests anys la seva col•laboració en revistes i periòdics literaris. Escriu a La Nau, revista de la parròquia de Santa Madrona, i a Pyrene de Olot. També a Vertex del Centre Excursionista. A l’actualitat escriu a Catalunya Cristiana i Ateneu.
Va publicar Recull Poètic (1969), La Rialla i el Plor (1970), Atzar dels dies (1971), Les Temptacions (1973), Deixa (1975), Solc (1978), Rastre de Vida (1980) i Paraula menor (1982). Va rebre varis premis de poesia als Jocs Florals de la parròquia de Santa Madrona, el primer als 17 anys (1954 i 1956) i va col•laborar al Congrés del Price de Poesia el maig de 1977.
A l’actualitat resideix a La Torrassa des de fa més de 50 anys.Va organitzar amb mossèn Valentí Balaguer, Lluís Abarca, Pere Güell, Joan Marcet i varis més, els Primers Jocs Florals de la Torrassa i fou el primer president-mantenidor. Ha publicar 11 llibres en 15 anys.

Aureliano Garcia va néixer el 1944 al poble de Santa Eufemia del que arribà a l’Hospitalet el 1963. Els seus pares treballaven de jornaler i de mestressa de casa. Als seus 18 anys va decidir sortir del seu ofici de treballador de la terra. Va passar a residir al barri hospitalenc de Can Serra el 1971, després d’ un itinerari per la ciutat: al carrer Pujos, a Can Vidalet, de “mestressa”, com afirma ell mateix, i a Pubilla Casas amb motiu del seu casament, el 1968.
Autodidacta, va compaginar el treball i la seva formació i el 1986 aconseguí el Graduat Escolar.
Des del 1968 va treballar a la empresa SEAT de la Zona Franca on es va conscienciar sindicalment i participà activament en les lluites dels treballadors de l’empresa des de CCOO. També es consciencià políticament, començant a militar al PSUC l’any el 1976.

Manuel Costan neix a Barcelona en el si d’una família que provenia de Sants i que s’establiren a Collblanc al carrer Llobregat el 1932. Tota la família es veié impregnada de l’activitat associativa i teatral des de la Societat l’Univers i més tard del Club Pimpinela, tots dos a la plaça Espanyola de La Torrassa. El pare de Manel, Vicenç, fou director d’escena a l’Univers, després de la guerra, desfeta la societat, el pare actua a la cooperativa La Lleialtat Santsenca del carrer Olzinelles i a l’Orfeó de Sants.
En constituir-se el Club Pimpinela, que va ocupar la segona planta de la antiga seu de l’Univers, es va tornar a constituir un grup escènic que perdurà durant varis anys. Manel Costan hi va debutar i encara ara exerceix des de Gràcia, on resideix, aquesta activitat en un grup de teatre semi-professional.
Home molt cultivat, en Manel és un vertader arxiu de les activitats teatrals de Collblan-La Torrassa ja que guarda cartells, invitacions i fotografies de totes les seves activitats.

Nasqué a Badajoz el 4 d’abril de 1945. Els seus pares eren treballadors del camp. Als 12 anys treballava com a venedor de llaminadures al teatre López de Ayala de Badajoz, i també realitza diverses feines en una tintoreria, en un forn de pa, i en una drogueria fins que als 15 anys començar a treballar a la impremta Barrena on aprèn per primera vegada l’ofici d’enquadernador.
Als vint anys decideix emigrà a Barcelona i estudia arts gràfiques a l’Escola del Treball. En arribar a l’Hospitalet, viu al barri de la Torrassa on es relaciona amb moviments cristians a l’església Mare de Deu dels Desamparats i al Centre Santiago Apòstol. Posteriorment viu al barri de Bellvitge i es vincula amb la Parròquia de San Juan Evangelista. També forma part de l’Associació de veïns per la millora del barri i de la Comissió de festes. El seu gust per la fotografia i la historia l’ha convertit en un cronista de la vida social de Bellvitge.

Entre 1973 i 1976 participa a la federació del PSOE a Catalunya. També és responsable d’Arts Gràfiques a la UGT de L’Hospitalet. A les eleccions municipals de L’Hospitalet de l’any 1979 assumeix el càrrec de regidor: es adjunt de l’Àrea de Mercats i posteriorment, fins a 1983, a la d’Urbanisme. El 1981 va ser elegit secretari general de la Unión Local d’UGT de L’Hospitalet i el 1983 primer secretari de l’Agrupació del PSC-PSOE del barri de Bellvitge, que posteriorment s’anomenaria de Bellvitge, Gornal i Can Pi.

Es membre de la Unió Extremenya de l’Hospitalet, i el 1997 s’incorpora al Pont de la Llibertat.

Ha treballat a l’Àrea de Promoció Econòmica i a Sanitat de l’Ajuntament de L’Hospitalet, com a funcionari, i actualment treballa a la Regidoria del barri Centre.

Ramón Luque nasqué a Cuevas de San Marcos (Màlaga) l’any 1952 d’on és originari, ell i els seus pares. El pare treballa de pagès i la seva mare de mestressa de casa. Arriba a L’Hospitalet, al barri de Pubilla Casas, amb 11 anys amb tota la família. Es en aquesta Ciutat on cursa els seus estudis de primària i batxillerat en Acadèmies i a l’ Institut “Torres i Bages” i posteriorment es llicencia en Geografia i Història ( Història Moderna ) per la Universitat de Barcelona. Actualment és professor del IES “Pedraforca” de l’ Hospitalet.

Als 14 anys comença a treballar de cambrer a un bar del port de Barcelona i fins 1975 continuarà treballant en el mon de l’hostaleria. Aquest any, aprova les oposicions de Correus on treballarà fins l’any 1982. Es membre fundador del Sindicat de Correus i Telègrafs de CC.OO, i el seu Secretari General de 1977 al 1981.

Ha estat una persona molt activa dins el món polític de la Ciutat, primer lligat al moviment d’estudiants i les lluites per la millora del barri de Can Serra i després al moviment sindical i polític. Al 1971 ingressa a Bandera Roja, i el 1975, amb un grup de militants, s’integra al PSUC.

Al 1982 aprova les oposicions de professor de secundària i deixa la tasca sindical i és llavors quan comença a tenir responsabilitats al PSUC de l’ Hospitalet, participant més activament a la política de la ciutat, combinant la seva feina de mestre i la tasca política. Ha estat Secretari polític del PSUC a la Ciutat. Membre fundador d’ Iniciativa per Catalunya i el seu President a l’ Hospitalet ; ha format part dels òrgans de direcció de Iniciativa per Catalunya i ha estat membre fundador de Esquerra Unida i Alternativa

A la Ciutat, va ser regidor a l’ Ajuntament de 1987 al 2003 i vicepresident del Consell Comarcal del Barcelonés. Des de gener del 2004 al gener del 2006 ha estat Director General de Medi Natural de la Generalitat de Catalunya.

A la actualitat es membre de la Comissió local i Nacional de EUi A i de la Comisión Ejecutiva de Izquierda Unida.