Showing 9037 results

Escultor i professor d’escultura i d’arts plàstiques.
Encara que nascut a Barcelona aviat entrà en contacte amb l’Hospitalet a causa de la seva amistat amb els germans Puig Gairalt als que ve a visitar els diumenges de 1914 a la seva casa de la Rambla, (a la que més tard seria Clínica del Dr. Gajo). El 1917 segueix col•laborant amb els arquitectes i el 1924 ja s’instal•la amb la família Serra a l’est de la ciutat.
Va realitzar els seus estudis a les Escoles Catalanes del Districte VI en que va ser influenciat pel seu professor Esteve Monegal escultor i assagista noucentista.
Als 14 anys entrà d’aprenent en un taller de picapedrers i escultors i, més tard, ajudà al seu mestre Monegal, que era secretari del Cercle artístic de Sant Lluc. Assisteix durant 5 anys, diàriament, a classes de dibuix. també treballa d’ajudant de l’escultor Eusebi Arnau.
El 1915 es matricula a l’Escola Superior dels Bells Oficis de la Mancomunitat de Catalunya dirigida per Francesc Galí. El 1917 es crea l’Escola Tècnica d’Oficis de l’art i ell esdevé professor de l’aula “Realitzacions”. Foren alguns dels seus alumnes Josep Serra i Abella i els seus germans Antoni i Enric. Es va casar amb una germana d’ells, el 1923, la Júlia. Passa a residir a la casa familiar, a Can Famades i va obrir el seu propi taller.
Fou soci del Centre Catòlic, jurat del Concurs de Pessebres del Centre el 1928 i va col•laborar amb L’Esguard, una publicació del centre. Va portar la seva pròpia secció: “Arts i vells oficis”
També escriu a La Gaseta de les Arts, Les Arts Catalanes o Vida Cristiana (Amics de l’Art Litúrgic).
Va freqüentar “Palestra” i l’Ateneu de Cultura Popular, “L’ Harmonia”, després de la guerra l’Agrupació d’Amics de la Música” i el Museu d’Història. També el Casino, i el 1948 participa a la I Exposició Local de Belles Arts on feu de jurat. També fou designat jurat dels Premis de Pintura Ciutat de l’Hospitalet (1965-1974).
Va fer les imatges de Santa Eulàlia i Sant Roc pel Centre Catòlic (1939-1942) quan exercí de parròquia provisional. El monument a A. Clavé, el Sant Sopar i el Retaule de l’Altar del Roser a Santa Eulàlia de Mèrida i la Mare de Déu de la Llum a la parròquia de la Florida. També la Noia de l’Ocell de Can Buxeres.
Va realitzar molta obra a Montserrat i per a moltes parròquies de tot Catalunya.
Fou professor de l’Escola Blanquerna i de la Normal de la Generalitat. El 1984 el FAD i el Departament de Cultura de la Generalitat li organitzaren una exposició-homenatge.

Nascuda el 1951 a Caracas, on els seus pares van viure una temporada, va arribar a l'Hospitalet el 1958. El seu pare, Arturo Arranz Bravo de Laguna va passar a regentar juntament amb el seu germà Carlos, un negoci familiar, la Ferreteria Industrial ACAB, delegació a l'Hospitalet de Suministros Industriales ACA, empresa creada el 1941 a Barcelona per Antolín Arranz de Blas, pare també del pintor i escultor Eduard Arranz-Bravo, molt vinculat amb l'Hospitalet, autor del símbol de la ciutat, L'acollidora. Socióloga per l'ICESB amb una tesina sobre els marroquins emigrats a Barcelona, editat per l'editorial Laertes, en el moment que recull la fotografia era la primera directora del Centre d'Estudis de l'Activitat Física Esportiva (CEAFE) del Patronat Municipal d'Esports. Posteriorment seria la responsable del voluntariat olímpic de l'Hospitalet i la responsable de la Subseu Olímpica de Béisbol de l'Hospitalet el 1992. Va ser fundadora també, juntament amb en Jaume Botey i Vallès, en Joan Camós i Cabecerán, en Casimir Martí i Martí, en Josep Ituarte i Mata, en Joan Egea i Andreu i en Pere Pinyol Martínez, del Centre d'Estudis de l'Hospitalet, important entitat de recerca local de la que fou molts anys tresorera i després Presidenta prenent el relleu al que fou fundador i primer President, en Jaume Botey. Posteriorment va ser la impulsora i primera directora de l'Arxiu Municipal de l'Hospitalet, que unificava l'Arxiu Històric i l'Arxiu Administratiu de l'Hospitalet en un de sol en una nova i esplèndida seu que ella va inaugurar essent alcalde en Celestino Corbacho Chaves. Entre molts altres projectes, va ajudar a consolidar el del grup L'Hospitalet Antifranquista, que va permetre comptar amb valuoses donacions a l'Arxiu de fons orals i materials relatius a la lluita antifranquista a l'Hospitalet. Molt implicada també políticament i culturalment amb la ciutat des de molt joveneta (grup teatral Alpha 63, Grup de teatre del Casino de Santa Eulàlia, l'Estaca, diari de l'Hospitalet, CineClub L'Hospitalet, Amics de l'Òpera de l'Hospitalet, etc), va ser també militant del PSUC en la clandestinitat, que va abandonar poc després del traumàtic congrés de 1981 que va fraccionar aquest partit entre "eurocomunistes", tendència on ella estava situada, i "prosoviètics", que van abandonar el PSUC i van crear el Partit dels Comunistes de Catalunya. Posteriorment va anar evolucionant políticament cap a la socialdemocràcia i el 1990 va ingressar en el Partit dels Socialistes de Catalunya. Va morir prematurament a causa d'un càncer, amb 59 anys, el 2010. El seu funeral va reunir una gran quantitat de persones vinculades a la ciutat i va ser oficiat pel seu germà Artur i pel seu gran amic Jaume Botey. Darrera la taula hi ha l'Antonia Najar Ruiz, professora de filosofia i veina de Pubilla Casas, llavors la seva cunyada.