Showing 9112 results

Francesc de Sayol i Quarteroni fou un militar barceloní que defensà Barcelona en el setge de 1713-1714 abans de la rendició de la ciutat.
Va néixer el 23 de gener del 1643 a Barcelona. Era fill de Felicià de Sayol i de Barberà, cavaller, senyor de Querol i castlà de Vilafranca del Penedès, i de Maria de Quarteroni, descendent d'una família aristocràtica d'origen italià. El matrimoni va tindre també quatre fills i tres filles: Lluís, Antoni, Daniel, Felicià, Eulàlia, Lluïsa i Teresa.
Va ésser diputat militar de la Diputació del General de Catalunya entre els anys 1677-1680. L'any 1684 era capità de la Coronela de Barcelonai l'any 1697 va participar en la defensa de la ciutat durant el setge francès de la Guerra dels Nou Anys.
Va participar en les Corts de 1701-1702. Austriacista convençut, va ésser desterrat de Barcelona l'any 1705 per ordre del virrei Velasco. En arribar l'arxiduc Carles a Barcelona la tardor d'aquell mateix any i després de ser coronat com a rei, Francesc de Sayol va ser nomenat cavaller de l'orde de Calatrava. Al mateix temps, va ser nomenat clavari del braç militar. L'agost del 1707 era designat lloctinent del portantveus del batlle general de Catalunya.
El 6 de juliol del 1713 va ser un dels signants de la protesta de Manuel Ferrer i Sitges en la Conferència dels Tres Comunsi al cap de tres dies es va posicionar a favor de la guerra a ultrança. Va participar en les darreres reunions militars abans de la capitulació de Barcelona.
El 28 de març del 1714, després de la renúncia de Pere de Torrelles com a portantveus del general governador de Catalunya, Francesc de Sayol el va rellevar en el càrrec. El 30 de maig va fer publicar un ban ordenant la reparació dels danys ocasionats pel gran bombardeig que ocasionaven els borbònics contra la ciutat de Barcelona. Aleshores, Francesc de Sayol signava com a membre del Consell de Sa Majestat, lloctinent del batlle general i procurador dels reials feus i portantveus del general governador del Principat de Catalunya. La ciutat de Barcelona estava assetjada per terra i per mar, i ben desgastada i deteriorada després de nou mesos de setge.
Després de la derrota de Barcelona el setembre del 1714, Francesc de Sayol va ser víctima de la confiscació de béns duta a terme per l'administració borbònica. Va fer testament a Barcelona el 8 d'abril del 1719, és possible que morís al cap de pocs dies.

President de la Generalitat de Catalunya (1934, 1936-1940).

Dolors Marín va néixer a l’Hospitalet el 25 de juliol de 1957 i assistí a l’Acadèmia Almi del barri del Centre i a l’Institut Torres i Bages de Can Serra, pertany a la primera promoció del institut.
Treballa des dels 16 anys en una distribuïdora d’alimentació i simultanieja el treball amb els estudis de sociologia a l’ICESB (Institut Catòlic d’Estudis Socials de Barcelona). Més tard es llicencià en Història Contemporània i es doctorà el 1995 amb una tesi sobre les practiques culturals al moviment llibertari espanyol.
Treballa en diverses empreses com a documentalista i assessora d’exposicions i de films. Entre els més importants, com exposicions, destaca: Construïm el nostre segle a l’Hospitalel a la Tecla Sala, 1992, 100 anys d’Ajuntament a l’Hospitalet al Centre Cirici, Homenatge a Josep Peirats, 1989 a l’Aula de Cultura de Collblanc, El 150 aniversari del Tren de Mataró, itinerant per tot Catalunya del Museu de Mataró, 1999, Les Filipines, 1999, i Barcelona Mosaic de Cultura, 2001, de l’Ajuntament i el Museu Etnogràfic de Barcelona, Catalunya Terra d’Acollida a Madrid, 2001, de la Generalitat de Catalunya i itinerant per Espanya i Gernika, un Museo por la paz, el 2002 a Gernika.
Com a documentalista i assessora històrica de films destaca: Vivir la Utópia, TVE, 1998, 33 programes de Passa el Segle del Canal 9, el 1999, les sèries: Aquell 98, TV3, 1998, i Maquis, la guerra silenciada, TV3, 2002, i el llargmetratge: Gala per Ovideo el 2001.

Ha treballat com a professora de documentació a l’Escola Taller del Patrimoni Contemporani de la Tecla Sala, 1989 - 1992 i com a professora substituta i en varis màsters de la Universitat de Barcelona.
Ha publicat Cartografies de l’Imaginari: Surrealisme i Etnografia amb Luis Calvo. CSIC, Barcelona, 1999 i Clandestinos. La Lucha del maquis contra el franquismo Plaza y Janés, Barcelona, 2002.