S'estan mostrant 6566 resultats

La Sociedad Coral La Joventut va néixer a l’any 1934, amb domicili social Rambla Just Oliveres 63 (Bar Recto), i es va dissoldre com totes les societats a l’any 1936 amb motiu de la guerra civil.

A l’any 1949 es van reunir un grup de antics socis al cafè Lumiere: Antonio Tadeo, Narciso Sabadell, Baldomero Basas, Miguel Llauradó, Prudencio Martí, André Cubedo, Ramon Schis, Santiago Estebanell i Florenci Rosas, per realitzar els tràmits pertinents per tornar.

L’1 de maig de 1949 es van reunir amb l’alcalde i van realitzar una instància per reorganitzar la Societat. L’Alcalde dona permís per començar els assaigs i formar part en l’Homenatge a la Vellesa. Per poder presentar-se van demanar ajuda a la Societat Coral “El Pensament” per actuar junts. Sota la batuta del mestre Esteban Guasch comencen els assajos per la Festa Major .

El dia 10 de juny es celebra una assemblea general, i s’anomena una Junta provisional per ajudar a la Comissió.

El dia 20 de juliol de 1949 es presenten en la Festa major. Es rep una invitació de la Societat Coral l’Univers i es van presentar i van rebre una medalla pel seu estendard.

El dia 19 d’agost la coral es va presentar a la Plaça de l’Ajuntament interpretant les peces de l’Empordà, L’Emigrant i “Gloria a Espanya”. Van tindre un gran èxit i l’Ajuntament li va posar una medalla a l’estendard de la Coral.

El dia 26 d’agost de 1949 es va celebrar una reunió general per formar la Junta oficial. Aquesta serà una ajuda important per la Comissió Organitzadora. Només esperant l’aprovació final de la Societat pel Govern Civil.

La Coral va realitzar la primera sortida a un concurs el dia 17 de setembre de 1949 a Poble Nou, quedant en una quarta posició. La següent sortida a Sabadell per inaugurar un monument a Josep Anselm Clavé.

Els assajos a la seu es fan difícils i la Junta ho posa en coneixement dels socis, es vota i es decideix un canvi al Bar Mirador de la Plaça de l’Ajuntament nº 2 propietat del senyo Pedro Tort.

La Federació dels Cors Clavé demana ajuda a la Societat perquè participin en l’onomàstica del governador civil Eduard Baeza. La celebració va ser un èxit amb el mestre Esteve Guasch director de la Coral.

El dia 23 d’octubre de 1949 es va celebrar la benedicció de l’estendard. Va ser un dia molt important per la Societat, i al mateix temps per la recol·lecta de diners Pro Hospitals. La organització s’ha reunit a la plaça de l’Ajuntament i es va muntar un escenari. A les deu ha sigut la concentració de coral i s’ha entrat a l’església per la benedicció de l’estandard. Les 37 corals acompanyants s’han dividit en quatre grups per realitzar el cercavila per la ciutat. Cada coral va acompanyada d’una banda de trompetes i l’últim amb la Banda “La Armónica Barcelonesa”.

A partir d’aquests moments la Sociedad Coral La Joventut continua la seva nova etapa amb viatges, cants de caramelles, presentació en concursos amb el Mestre Esteve Guasch i rebent aplaudiments com es el cas del pergamí de la Societat Coral “La Guatlla per la inauguració de la nostra Senyera. (1950). El pergamí com cooperadors a la commemoració de les noces d’argent del “Montepio de Maestros Directores Concertadores de Barcelona” a l’any 1949. El diploma de la Lira de Viladecans per la benedicció de l’estendard donat per la Agrupació Coral “La Lira de Viladecans” en maig de 1950. Diploma de menció honorífica patrocinat per la Junta Provincial Pro-Hospitals per la organització de la Gran Tómbola Benefica. (1950).

Van continuar la SocieTat Coral La Joventut fent viatges amb el seu mestre director Esteve Guasch, amb qui van celebrar a l’any 1960 les seves noces d’argent.

Van celebrar la Societat les noces d’argent amb una commemoració a l’any 1959.

La Societat Coral La Joventut” va estar afiliada a la Federació de Cors Clavé. i va estar present en molts actes organitzats per ells.

La Cooperativa Popular de Consumidores El Respeto Mutuo, aquest era la seva denominació sencera, va tenir el primer local al carrer de Santa Eulàlia número 35, passant el 1914 definitivament al carrer Buenos Aires, 27. La cooperativa, que té en els primer moments com a ànima impulsora a en Josep Frontera i Puig, admetia com a socis tots els obrers dedicats als diferents arts i oficis, sense distinció d’idees, sempre que la seva moralitat i conducta fossin irreprotxables. En els seus estatuts definiria els seus objectius d’aquesta manera:

1. Reunir en el seu si totes aquelles persones que sentin l’ideal cooperativista i vulguin practicar-lo, aportant la seva participació personal per poder obtenir els avantatges que ell mateix vulgui reportar.
2. Subministrar als seus components tota classe d’articles necessaris per a la vida, en les millors condicions de preu, pes, mesura i qualitat.
3. El foment i la institució de quantes seccions de cultura, mutualisme i socors siguin necessàries per a la millora moral i material de la vida dels seus associats.
   A la cooperativa El Respeto Mutuo, molt aviat apareixerien dues postures, dues formes d’entendre el cooperativisme. Irreconciliables, però que coexistirien sense massa tensions. D’una banda la dels que entenien el cooperativisme com a moviment social reformista o revolucionari, de defensa davant el capitalisme; i de l’altra, la que explicava la cooperativa com a modalitat d’associació purament econòmica adequada a determinats sectors i moments dins del sistema capitalista. Aquesta última posició seria defensada per una majoria de socis i coincidiria amb els criteris de la Federació de Cooperatives de Catalunya.
   De totes maneres, El Respeto Mutuo, no s’ajustarà fins al 1939, a la definició estricta d’associació purament econòmica. Serà una entitat cívica, amb seccions culturals i artístiques d’importància, decididament identificada amb la vida quotidiana i els problemes de Santa Eulàlia.
   En els seus primers anys la cooperativa, amb uns mitjans molt modestos però dins d’un ambient romàntic i entusiasta que li transmeten els seus fundadors, farà un gran esforç per aconseguir un bon funcionament i instal·lar un reduït però animat cafè-bar.
   A poc a poc, anirà augmentant la qualitat dels seus serveis i el número i varietat dels articles posats a la venda: Arròs, cafè, carbó, oli, mongetes, vi, patates, matança del porc setmanal, producció pròpia d’aiguardent i rom…Els productes podien ser adquirits pels socis a bon preu, i també pel públic en general