Jacint de Valencia i de Sagrera segons la documentació aportada en aquesta sèrie, és de Barcelona i exerceix la carrera militar.
Pertany al cos de Dragons a Mérida des de l’any 1755-1786.
Va ascendir en la seva carrera militar:
1755 com capità agregat del Cors de Dragons a Mérida.
1774 Tinent Coronel del cors de Dragons a Mérida.
L’any 1782 el castell anglès de Sant Felip a Menorca patí un altre setge, per les tropes borbòniques, aconseguint la seva rendició, i recuperant Espanya l'illa després de més de mig segle en mans britàniques.Carles III ordenà enderrocar el Castell. Jaume de Valencia va ascendir de comandant a coronel en grau de l’esquadró de Dragons de Numancia, després de la rendició del castell de Sant Felip a Menorca, sota el comandament del Duc de Crillon.
Al mateix temps va ser secretari honorari del Secret de la Inquisició de Barcelona (1768) i com Supernumerari del Secret també a Barcelona (1785).
Francesco Pio di Saboya i Moura Corterreal y Moncada, marquès de Castel-Rodrigo (Milà, 1672 — Madrid, 1723) Príncep Pio i de San Gregorio, marquès de Castel-Rodrigo amb grandesa d'Espanya, duc de Nocera i comte de Lumiares. Militar italià al servei de Felip V durant la Guerra de Successió Espanyola. En caure Barcelona fou nomenat governador de Madrid (1714) i poc després capità general de Catalunya (1715-1719) i (1720-1722). Governà a base de decrets preocupant-se principalment pel desarmament dels catalans, feu construir la Ciutadella de Barcelona i el Fort Pius que rebé el seu nom en honor seu; i organitzà una milícia de paisans armats - les Esquadres de Catalunya- l'any 1719, per fer front a la revolta austriacista de Carrasclet.