Secretariat Corals infantils de Catalunya. (SCIC)
Què és el SCIC?
El Secretariat de Corals Infantils de Catalunya és una entitat privada sense afany de lucre que està integrada per associacions, cors o altres entitats que es dediquen a la pràctica del cant coral infantil dins el territori de parla catalana. Actualment, el SCIC el constitueixen una vuitantena de corals que representen uns 3.000 cantaires d’entre 5 i 16 anys.
El SCIC, al seu torn, és membre del Moviment Coral Català (MCC), el Consell Català de la Música (CCM), l’Associació de Publicacions Periòdiques en Català (APPEC) i de l’European Choral Association – Europa Cantat (ECA-EC).
Fundat el 1967, el SCIC compta amb més de 55 anys d’història i trajectòria. El 1994 el SCIC va rebre la Creu de Sant Jordi, i el 2017, amb motiu del seu 50è aniversari, el Premi Nacional de Cultura. El 1990, el Ministerio de Cultura li va atorgar la Medalla de Plata al Mérito en las Bellas.
Artes
Funcions
Les funcions del SCIC són promoure, dinamitzar i difondre el cant coral infantil.
COM HO FEM?
LES CORALS
El SCIC proposa regularment projectes musicals estructurats per franges d’edat als quals poden participar gratuïtament totes les corals membres (concerts, trobades, intercanvis enregistraments…)
ELS DIRECTORS I DIRECTORES
El SCIC és actiu en la formació de directors/es i altres professionals que treballin en l’àmbit del cant coral infantil. Cada any s’ofereixen cursos i tallers amb temàtiques i formats diversos oberts tant als directors vinculats a les corals del SCIC com als professionals de l’educació musical en general.
Per a les persones vinculades al món del cant coral infantil i que no estiguin involucrades en una coral federada, existeix la possibilitat de fer-se Amic del SCIC i accedir a beneficis en la formació i l’adquisició de cançoners i altres materials.
EL REPERTORI
Des dels seus inicis, el SCIC promou la difusió i creació de repertori en català i adequat per als infants. Es realitzen encàrrecs d’obres noves i arranjaments de repertori tradicional, es promou l’edició de cançoners recopilatoris i, per a les corals membres, s’ofereixen anualment propostes de repertori variat i classificat per edats.
Els materials editats pel SCIC poden adquirir-se online a La Botigueta. Actualment, s’està obrint una col·lecció de guies didàctiques que complementin les cantates i cançoners.
EL TERRITORI
L’activitat del SCIC (trobades, concerts, formacions…) es desenvolupa per tot el territori català. A més, les corals que en són membres s’estructuren en demarcacions territorials per tal de crear una xarxa de proximitat entre elles.
LA DIFUSIÓ
El SCIC edita semestralment La Circular – revista especialitzada en cant coral infantil. També som presents a les príncipals xarxes socials, i editem un butlletí digital mensual.
L’ASSOCIACIONISME I EL VOLUNTARIAT
Tota l’activitat del SCIC la promouen equips formats per professionals de l’educació musical i altres perfils de persones vinculades al cant coral infantil que treballen de forma desinteressada per portar a terme els objectius de l’associació.
Sayol i de Quarteroni, Francesc
Francesc de Sayol i Quarteroni fou un militar barceloní que defensà Barcelona en el setge de 1713-1714 abans de la rendició de la ciutat.
Va néixer el 23 de gener del 1643 a Barcelona. Era fill de Felicià de Sayol i de Barberà, cavaller, senyor de Querol i castlà de Vilafranca del Penedès, i de Maria de Quarteroni, descendent d'una família aristocràtica d'origen italià. El matrimoni va tindre també quatre fills i tres filles: Lluís, Antoni, Daniel, Felicià, Eulàlia, Lluïsa i Teresa.
Va ésser diputat militar de la Diputació del General de Catalunya entre els anys 1677-1680. L'any 1684 era capità de la Coronela de Barcelonai l'any 1697 va participar en la defensa de la ciutat durant el setge francès de la Guerra dels Nou Anys.
Va participar en les Corts de 1701-1702. Austriacista convençut, va ésser desterrat de Barcelona l'any 1705 per ordre del virrei Velasco. En arribar l'arxiduc Carles a Barcelona la tardor d'aquell mateix any i després de ser coronat com a rei, Francesc de Sayol va ser nomenat cavaller de l'orde de Calatrava. Al mateix temps, va ser nomenat clavari del braç militar. L'agost del 1707 era designat lloctinent del portantveus del batlle general de Catalunya.
El 6 de juliol del 1713 va ser un dels signants de la protesta de Manuel Ferrer i Sitges en la Conferència dels Tres Comunsi al cap de tres dies es va posicionar a favor de la guerra a ultrança. Va participar en les darreres reunions militars abans de la capitulació de Barcelona.
El 28 de març del 1714, després de la renúncia de Pere de Torrelles com a portantveus del general governador de Catalunya, Francesc de Sayol el va rellevar en el càrrec. El 30 de maig va fer publicar un ban ordenant la reparació dels danys ocasionats pel gran bombardeig que ocasionaven els borbònics contra la ciutat de Barcelona. Aleshores, Francesc de Sayol signava com a membre del Consell de Sa Majestat, lloctinent del batlle general i procurador dels reials feus i portantveus del general governador del Principat de Catalunya. La ciutat de Barcelona estava assetjada per terra i per mar, i ben desgastada i deteriorada després de nou mesos de setge.
Després de la derrota de Barcelona el setembre del 1714, Francesc de Sayol va ser víctima de la confiscació de béns duta a terme per l'administració borbònica. Va fer testament a Barcelona el 8 d'abril del 1719, és possible que morís al cap de pocs dies.
Joan Saura va néixer el 1951 a la ciutat de Barcelona però als 4 anys la seva família va passar a residir a l’Hospitalet.
Va realitzar estudis de Enginyer Químic Industrial i va començar a treballar a la FECSA als 15 anys on va entrar en contacte amb els ambients polítics i sindicals.
Va entrar a Comissions Obreres als 23 anys i va actuar dins el moviment associatiu i veïnal de l’Hospitalet. Participa activament al Centre Social La Florida i és fundador de l’Associació de Veïns. Va pertànyer al comitè local del PSUC del que fou regidor des de 1979 a 1991. Fou també primer tinent alcalde. Es va incorporar a la direcció del partit i el 1988 va ser diputat al Parlament de Catalunya fins el 1995.
És president d’ Iniciativa per Catalunya.