Mostrar 6566 resultados

Josep Verthamon va ser Doctor en dret del Reial Consell, oïdor de la Reial Audiència i cortes (1701-1705) i a partir de 1720 jutge dels bens confiscats de Felip V en el Principat de Catalunya.

Manuel Jacinto Quintano Bonifaz (Briviesca, setembre de 1696 – Madrid, 18 de desembre de 1774) va ser un religiós castellà, arquebisbe titular de Farsala i inquisidor general d'Espanya. Fill de Juan Quintano i de Juana Bonifaz. Va ser batejat el 18 de setembre de 1696 a la parròquia de Briviesca, foren padrins els seus oncles.
Col·legial a la Universitat de Salamanca, després va ser canonge magistral a la catedral de Lugo, escollit el 8 de març de 1723, i confessor de Reial Convent de l'Encarnació de Madrid el 1726. Va abandonar la canongia el 1728 i fou nomenat confessor reial i va donar assistència a l'infant Felip, duc de Parma, i de Ferran VI. Continuà la seva tasca amb el monarca fins a la mort de la seva esposa, Bàrbara de Bragança, el 1758, d'ençà aleshores, el rei, tancat a les seves cambres al castell de Villaviciosa de Odón, no va consentir veure ni tan sols el seu confessor. Finalment, Quintano va decidir deixar Villaviciosa i torna a Madrid.
Va ser inquisidor general i arquebisbe titular de Farsalia in partibus. Amb l'ascens al tron del nou rei, Carles III, Quintano es va mantenir en la posició d'inquisidor general, encara que va estar en desacord amb la política regalista del monarca. El 1761 es va publicar el Catecismo de Mesenguy, una obra la doctrina de la qual era contrària als jesuïtes i aquests denunciaren el catecisme a la Inquisició. Inicialment condemnat per la Santa Seu, Quintano també el condemnà públicament, però en fer-ho sense haver consultat abans amb el rei, Carles III el va desterrar 12 llegües de la cort. L'ordre li arribà a Quintano el 10 d'agost de 1761 a través de Ricardo Wall. El Consell de Castella va especificar que el desterrament continuaria fins que Quintano i el nunci presentessin les seves disculpes. S'arribà al punt que Carles III va publicar una pragmàtica per la qual es prohibia la publicació de tota mena de documents procedents de la Santa Seu sense previ consentiment del monarca.

Va accedir a l’administració militar en el regnat de Carles II. Va ingressar en la Comptadoria principal del Principat de Catalunya amb la categoria de supernumerari. L’any 1696 va ser nomenat comptador principal, amb dependència del Consell de Guerra. La seva funció era exigir en la part econòmica-administrativa les aplicacions de les ordenances de l’exèrcit en el Principat de Catalunya.

Va ser destinat després a Castella. Els seus coneixement de l’administració militar, li va portar en la guerra de successió ser nomenat comissari de guerra per prevenir l’ordre de la hisenda militar i la disciplina de les tropes.

L’any 1752 li troben a Catalunya amb els càrrecs següents : pertany al Consell de Guerra del rei, Intendent general de la Justícia, Policia, Guerra i Hisenda de l’exèrcit del Principat de Catalunya i de la seva Marina. I al mateix temps jutge delegat de totes les rendes reials.

Jove anarquista, veí de l'Hospitalet, fill d'una família procedent de Múrcia. Va marxar com a voluntari a la Guerra Civil i va morir a la batalla del Segre el novembre de 1938.

Nascut al barri de la Torrassa, a la casa construïda el 1924 del número 165 del carrer Montseny (ja no existent). Durant la Guerra Civil, quan era un nen, recorda com els veïns van construir un refugi antiaeri al pati de davant de casa. Recorda característiques del refugi i els bombardejos. Cap al final de la guerra la família el va portar al poble de l'Esquirol, per estar més segurs.

Botiga de queviures i carnisseria que va fundar Joan Gassó i Barceló l’any 1930, i que després van continuar el seu fill, Josep Maria Gassó i Mas, i el fill d'aquest Carles Gassó i Tarrida, sota el nom primer de “La Confianza” i després “Cansaladeries Gassó”

Gaspar Circuns era enginyer tèxtil i va ser director de la Colònia S.A. Ymbern, a Orís (Osona). Entre 1918 i 1925 va participar activament en la vida cultural dels barris hospitalencs de Collblanc i la Torrassa, per això va col·leccionar molts programes de mà d'espectacles teatrals representats en entitats d'aquests dos barris. A més, el seu nom apareix com actor en diverses obres de teatre que s’hi van representar.
Va morir el 1938 en una explosió a la Colònia Ymbern, que estava sent utilitzada com a dipòsit d'explosius durant la Guerra Civil; per això el seu nom consta en el Banc de Memòria Democràtica de la Generalitat: https://banc.memoria.gencat.cat/ca/results/informant/121129