Artur Arranz Galiano, fill d'Arturo Arranz Bravo de Laguna (Galdames, Bizkaia, 1921-2002) i d'Eugenia Galiano Montoya (Cartagena, Múrcia, 1927-2010) va néixer a l’Hospitalet de Llobregat el 26 de novembre de 1961 a la clínica del Dr. Gajo de la Rambla Just Oliveras, on van néixer també tres dels seus sis germans. Els seus pares van establir-se a la ciutat, al barri del Centre el 1957 per regentar un negoci familiar, la ferreteria ACAB industrial, fundada a Barcelona el 1941 pel seu avi Antolín Arranz de Blas (Sestao, Bizkaia, 1892- Barcelona 1975) pare també del pintor Eduard Arranz Bravo, molt vinculat a l'Hospitalet. Va estudiar a l’escola Tecla Sala, a l’escola Patufet, al col·legi Busquets i Punset i a l’Institut Torres i Bages de Can Serra. Va cursar la carrera de Filosofia i aviat es va integrar a la vida cultural i associativa del barri del Centre de la ciutat, principalment a la teatral (Quadre Escènic del Centre Catòlic i Grup d'Acció Teatral (GAT) Va treballar mentre estudiava com a corrector d'estil al diari El Periódico i a l'editorial Espasa-Calpe. Posteriorment va treballar al Centre d’Estudis de l’Hospitalet de 1987 a 1988. L’any 1989 va entrar a treballar al Patronat Municipal de Cultura, guanyant per oposició plaça de director d’Aula de Cultura. Va ser director de l’Aula de Cultura del barri Sanfeliu de 1989 fins el 1993, des d'on va realitzar un extens cicle d'exposicions sobre la història de les diferents entitats socials i culturals del barri. El 1993 passa a dirigir l’Aula de Cultura de La Florida, que dirigí fins el 1998, on, entre altres coses, va organitzar cursos d'introducció a la cultura operística, un extens seminari sobre la història i la tipologia del Flamenc, amb cantaor i guitarrista en cada sessió per poder il·lustrar els diferents pals del flamenc, seminari que va ser filmat i que està dipositat a l'Arxiu Municipal de l'Hospitalet. També va encarregar a un expert professional del sector la realització dels gegants de Pubilla Cases i de Can Serra per tal de poder dotar a aquests barris d'elements que ajudessin a enfortir el seu imaginari festiu, impulsant alhora la constitució, a cada un d'aquests barris, dels respectius grups veïnals de geganters i cuidadors. De 1999 a 2001 va ser tècnic del Departament de Formació de l’Ajuntament de l’Hospitalet. Del 2001 al 2005 va ser tècnic de gestió del Teatre Joventut, des d'on va impulsar dues temporades de sarsuela. De 2005 al 2018 va estat treballant al Serveis Culturals l’Institut del Teatre de la Diputació de Barcelona, on va ser responsable de gestió de les publicacions, membre de l'equip organitzador del Centenari de l'Institut del Teatre i investigador expert en sarsuela catalana del Centre de Documentació i Museu de les Arts escèniques de l'Institut del Teatre de la Diputació de Barcelona. Des de 2018 treballa a l’Arxiu de l’Hospitalet. Va realitzar un treball sobre la Història de les Aules de Cultura de la Ciutat . Fou membre de la Junta Directiva del Centre d’Estudis de l’Hospitalet, on va ser membre actiu del Grup Arxiu Festiu, membre fundador (1981) i posteriorment president del Cine Club l’Hospitalet (1991-1995), membre fundador de l’Associació d’Amics de l’Òpera de l’Hospitalet (1988), des d'on va coorganitzat un bon nombre de recitals lírics i Mostres de Noves Veus a l'Auditori Barradas de l'Hospitalet. Va ser l'impulsor i coorganitzador de la Coordinadora d’Entitats Pro Liceu, nascuda a l’Hospitalet el 2 de febrer de 1994, dos dies després de l’incendi del teatre, amb el fi d’organitzar breus recitals lírics cada dissabte al migdia a La Rambla de Barcelona, just davant el Liceu, en suport a la seva reconstrucció. Aquest recitals van tenir lloc de forma ininterrompuda de 1994 a 1999. Va impulsar i dirigir, de 1997 a 1999, dues temporades d’òpera de cambra cantada en català al Teatre Principal de Barcelona. Va crear, juntament amb la pianista Viviana Salisi, la seva dona, la companyia lírica Òpera Còmica de Barcelona, amb la qual van estrenar a l’Auditori Barradas i al Teatre Joventut de l’Hospitalet, diversos espectacles que reivindicaven la molt antiga tradició de la sarsuela catalana. Un d’aquests, "L’esquella de La Torrassa", estrenat el 2011 al Joventut i que posteriorment va fer temporada al Teatre Tantarantana de Barcelona, adaptació de "L’esquella de la torratxa" famosa i pionera paròdia del dramaturg Frederic Soler, àlies Serafí Pitarra, una de les primeres sarsueles catalanes, estrenada el 1864, va merèixer el premi Serrà d’Or de Teatre com a millor contribució teatral de l’any 2012.
Membre d'una família republicana i d'esquerres, va pertànyer, com a independent, a la Comissió Executiva d’Iniciativa per Catalunya de l’Hospitalet, partit que abandonà cansat de les disputes entre les diferents famílies comunistes que la van configurar inicialment. Uns anys després va ingressar al Partit dels Socialistes de Catalunya, on va ser vocal de cultura de la Comissió Executiva de la Federació Socialista de l’Hospitalet en uns anys molt marcats encara per les lluites acarnissades entre les diferents faccions locals. Posteriorment va marxar a viure fora i va abandonar l’activitat política hospitalenca. Més endavant va abandonar també la militància política en el PSC, sorprès i decebut per l'assassinat polític del President Pasqual Maragall i per la ridiculització, per part del sector espanyolista majoritari del PSC, de la seva proposta de federalisme asimètric, fet que, a parer seu, va significar la definitiva subordinació d'aquest partit als interessos polítics del PSOE. Actualment no milita en cap partit però està atent a la realitat política catalana.
Josep Felix Pons va néixer a l’Hospitalet, al barri del Centre. Fill d’una família de classe treballadora, assistí als col•legits del seu barri. Aviat va debutar a la emissora local de La Armonia situada a la seu de la Delegació Local de Falange i comença a representar petites obres de teatre d’afeccionats al Centre Catòlic i a locals parroquials.
Als pocs anys, el 1955 es va professionalitzar i va entrar a treballar a Ràdio Nacional i el 1959 a Televisión Española a programes d’esport tals com “Polideportivo”, o al del circuit català “Miramar Esportiu” els anys setanta.
Va ser el primer locutor que va fer la primera transmissió a Espanya d’un Mundial de futbol des de Xile el 1962 i també fou el primer en retransmetre un partit de futbol en català.
Lyberteen, Eva (Herminia Benito)
Eva Lyberteen o Herminia Benito, el seu nom real, va néixer a l’Hospitalet, al barri de Collblanc el 20 de desembre de 1958.
Va assistir a les escoles nacionals de la Ronda de la Torrassa i al Casal dels Angels on va fer el Batxillerat.
Va treballar a la ciutat en vàries feines fins que decideix emancipar-se de la seva família als 16 anys.
Escriptora i pintora, aviat es decideix pel cinema i fa vàries pel•lícules, d’entre elles: Perros Callejeros, La Ciutat Cremada, Deseo, Los Violadores, El Secuestro i Alicia en el país.... També va actuar com actriu teatral al Crazy Horse i va estar aprenent algun temps amb Lindsay Kemp.
Josep Manso fou un militar destacat a Borredà, al Berguedà, el 1785. Als primers temps del dominí napoleònic era moliner dels frares de Ripoll. Es va llençar al camp com a guerriller amb partida pròpia i més endavant li fou concedida la categoria de militar. El 1809 tenia ja el grau de comandant. Va organitzar el Batalló de Caçadors de Catalunya.
Va actuar pel Baix Llobregat i li van concedir el títol de Comte del Llobregat.
Va ser Comandant General del País Basc i Capità General de Galícia. El 1822 va actuar contra els alçaments absolutistes i va salvar la vila de Mora de Ebre de caure en mans dels insurrectes. El 1823, fidel al seu ideari liberal s’oposà a la invasió dels “100.000 fills de Sant Lluís” que ajudaven a Ferran VII, va perdre, i es veu obligat a deposar les armes.
El 1830 es governador de Càdis i el 1834 Capità General de Castella la Vella. El 1835 és nomenat Capità General del Principat. Va dirigir moltes operacions contra els carlins.
Josep Manso va morir a Madrid el 22 de marc de 1863 i a la Marina encara hi perviu la seva casa senyorial.
Sabina Mitjavila va néixer a l’Hospitalet el 3 de agost de 1820. Segons algunes biografies va residir a la carretera provincial i tenia vàries propietats agrícoles per la zona del Baix Llobregat. Segons el padró de 1889 era víuda.
Amparo Moreno va néixer al barri de la Torrassa de l’Hospitalet el 1950 dins d’una família treballadora. El seu pare actuava com a guitarrista en celebracions familiars i de forma semi-professional en casaments i bateigos i l’Amparo va començar ajudant al seu pare. Va assistir a l’Acadèmia de cultura del carrer Romanins i més tard, als 13 anys va fer estudis de Secretariat. Tot i així va seguir la seva afecció pel teatre i va començar a actuar al Teatro Español amb El Mago de Oz als caps de setmana i durant la setmana treballava de secretària. Per fi li van demanar d’actuar com a vedette al Teatre Victòria i va començar la seva professionalització. Va interpretar el Marat-Sade de P. Weiss, Freaks, a la Sala Villarroel i també treballa a la ràdio amb Pepe Navarro i Núria Ribó. Ha protagonitzat vàries pel•lícules com Sal Gorda, Crits sords, El Vicari d’Olot, Zipi i Zape o Perros Callejeros, al teatre ha aconseguit un gran èxit amb Sirley Valentine.
Manel Pol va néixer a l’Hospitalet dins d’una família de propietaris agrícoles. El seu germà feu de carnisser, també d’actor i director teatral. El seu pare va participar dins de la vida artística de la ciutat dins del cor de la parròquia i de l’Orfeó del Dr. Robert. També fou pessebrista i membre de l’Associació de Pessebres de Barcelona el 1930. Tota aquesta influència paterna faria que aviat en Manel es decantés cap als oficis artístics i s’especialitzés en la pintura, que va combinar amb la gestió d’una botiga de joieria i peces artístiques de ceràmica i vidre fins a la seva jubilació.
Ha freqüentat els ambients culturals i artístics de la ciutat els anys seixanta i setanta, sobretot els Amics de la Música i les exposicions que tingueren lloc a la ciutat els darrers anys del franquisme.
Josep Prats va néixer a l’Hospitalet el 23 de’agost de 1869 i fou secretari de l’Ajuntament durant vint-i-cinc anys, del 1899 a 1924. Era conegut popularment com en Pepet Lau.
L’abril de 1930 es va inaugurar un carrer amb el seu nom. Va ser una persona molt popular i amant del teatre, va actuar com a actor i com a director a la ciutat.