S'estan mostrant 6565 resultats

Fill d’una família de classe treballadora, Joan Casas va estar vinculat al teatre independent de la ciutat des d'Alpha 63 fins al GAT dels primers anys 80. En els inicis de la democràcia va formar part del primer equip del Departament de Dinàmica Educativa, va publicar alguns estudis d'història local i va estar vinculat al Centre d'Estudis de l'Hospitalet. Resideix a Barcelona des de 1984.
Actualment és professor de l’Institut del Teatre de Barcelona. Ha realitzat diversos treballs dramàtics entre els quals es troba una adaptació del Banquet de Plató. L’any 2001 es va estrenar la seva obra La ratlla dels cinquanta. Aquest mateix any es va publicar L’últim dia de la creació. Autor prolífic, ha destacat també en la traducció de diversos autors europeus i espanyols, clàssics i contemporanis. A banda de la seva producció teatral ha publicat narracions i poesia així com diferents estudis històrics i urbanístics sobre l’Hospitalet. Les publicacions De pagesos a aturats: notes sobre les transformacions urbanes a l’Hospitalet de Llobregat (1983), l’Hospitalet: un passeig per la història (1986), “Les indústries de la construcció, 1900-1930” a Terres cuites (1986), i “Industrialització a les portes de Barcelona: l’Hospitalet de Llobregat“ a El pas de la societat agrària a industrial al Baix Llobregat, (1995), són una mostra dels diferents aspectes de la ciutat que ha analitzat Joan Casas.

Josefa Casas Clavell filla de Josep Casas comerciant de la ciutat de Barcelona i de Rosa Clavell, segons documentació conservada no es va casar perquè va morir "donzella". Va ser una important terratinent per la compra d'uns terrenys a l'Hospitalet de Llobregat anomenant-se Gleva Ca la Casas, on va construir una casa senyorial.

Va ser una dona amb empenta: va construir una mina d'aigua per conrear les seves terres a l'Hospitalet.

Va participar en la companyia mercantil Casas Romanyà, tal com consta en una àpoca de pagament d'uns diners del seu pare.

Va ser propietària d'una casa al carrer Montcada, 16 de Barcelona. La casa tenia hort i terrenys.

Va morir sense descendència i va repartir els seus béns entre els seus cosins Anton Francesc Casas Rogent i Josep Anton Casas Costa.

Va ser una dona amb diners i, tal com expressà en el seu testament, volgué ser enterrada en el vas de la seva propietat a l'església de Santa Maria del Mar. Es conserva el vas encara en aquest temple.