Xavier Fernández va néixer a l’Hospitalet el 12 de juny de 1968, fill de família treballadora, assistí a les escoles de la ciutat.
Aviat va destacar en la practica esportiva i va ingressar com Escolta Internacional del F.C. Barcelona amb el que va aconseguir guanyar el Campionat de Lliga el 1994-1995. Va ser elegit el millor jugador del play off final d’aquella temporada.
Ha treballat també com a professional a la segona divisió amb el Sabadell i a Primera B amb el Santa Coloma i el León.
A la actualitat segueix en actiu dins el món de l’esport.
Rafael Garrich neix a l’Hospitalet al barri del Centre el 1930 i resideix tota la seva infantesa al passatge Blanxart. Fou fill d’un carreter i d’una obrera del tèxtil. De condició humil assistí a les escoles de la barriada, a Can Bori, del Grup Escolar Rossend Arús, i el seu professor fou el Sr. Lladós, fins que treballà des de molt jove, als 14 anys, a Can Gomar com aprenent de tintorer, i més tard d’estampador a les sederies de Can Vilumara fins a la seva jubilació. La seva condició de dibuixant l’acompanyà des de la seva infantesa i fou autodidacta.
Fou professor de dibuix i pintura de l’Ateneu de Cultura Popular en l’Aula Joan Miró i durant els anys en que va fer aquesta tasca la sovintejà amb sortides dominicals amb tot el grup a museus, al port per dibuixar temes al natural, o en sortides a les masies del voltant.
Home d’un traç intel•ligent i de qualitat, alternà els temes tradicionals que li recordaven la seva infantesa, amb els acudits i la caricatura. Va conrear el dibuix a carbó, la sanguina, l’oli o l’aquarel•la.
La mort el sorprendrà en un moment de gran activitat creativa i tot just quan comença a exposar en solitari la seva obra fora de l’Hospitalet i quan aconsegueix ja grans èxits de vendes. Mai això l’afectà i regalava les seves creacions als seus amics en forma de nadales, cartells, il•lustracions, etc. Tothom el recordava per la seva senzillesa i el seu tracte afable disposat a la diversió.
Va col•laborar amb les exposicions de pintura de l’Ateneu i realitzà un gran nombre de cartells i targetons.
Va realitzar una exposició al Museu de l’Hospitalet el gener de 1980.
Lluís Mestre Castellví neix el 17 de setembre de 1910 al barri barceloní de Sants i la seva família aviat va anar a residir a la Torrassa quan ell tenía 4 anys.
El noi aviat es decantà cap al dibuix i la pintura, als 18 anys va anar alternant l’ocupació laboral i el dibuix i es va posar a estudiar a l’Acadèmia Alemany i a la Llotja.
El 1943, l’Ajuntament de l’Hospitalet li proposa mostrar la seva obra al saló de sessions, més tard prengué part en els certamens col.lectius del Cercle Artístic de Sant Lluc i del Real Círculo Artístico, del que era soci, també va participar en les exposicions nacionals de Belles Arts, en la Bienal Hispano Americana i vàries més. Obtingué vàries vegades beques per estudiar a París o al Museu del Prado. Va realitzar retrats per encàrrec i s’especialitzà en el bodegó.
Quinze anys després de la seva presentació a l’Hospitalet exposà a les Galeries Laietanes. A l’Hospitalet prengué part a les exposicions col.lectives locals de Belles Arts patrocinades per l’Ajuntament al 1948,1949,1951 i 1953.
Prengué part a la vida associativa de la seva ciutat i freqüentà els Amics de la Música, la Festa Major de la Torrassa, la Parròquia dels Desamparats, el “Pimpinela” i l’”Aliança”. Hi han vàries de les seves obres a la Casa Consistorial i al Museu d’Història. També va col.laborar amb Ricard Lluch de Collblanch en la seva construcció de pessebres.
A la seva mort es va presentar una mostra recopilatoria de la seva obra als Amics de la Mùsica. El seu nom fou donat a un dels carrers de la ciutat i un dels premis Ciutat de l’Hospitalet des de 1966 a 1973 portava el seu nom.
Just Oliveras va néixer a l'Hospitalet dins d'una família de propietaris agrícoles. Es va dedicar als negocis familiars i entra dins la formació política de la Lliga catalana. El 1907 fou un dels promotors i executors del segon eixample hospitalenc sobre unes terres de la seva propietat a la zona de la Rambla de la ciutat, en una antiga finca coneguda popularment com Cal Tries.
Just Oliveras va entrar als 25 anys, el 1914, a l'administració municipal, a vegades com a Conseller o sovint com Alcalde, des de l'1 de gener de 1916 fins el 16 de maig del mateix any en que fou substituït per Josep Rius. Tornà a l'Alcaldia a primers de gener de 1918 fins el 24 de març de 1923 poc abans del cop d'Estat de Primo de Rivera. A la fin d'aquesta es possessionà de l'Alcaldia de la ciutat, el 5 de març de 1930 fins el 14 d'abril de 1931 i després de rebre el suport del Sr. Milans del Bosc, governador civil.
El seu germà fou el fundador del Centre Catòlic de la Rambla del barri del centre. Just Oliveras per la seva part segueix militant a la Lliga regionalista de la que serà president local.
El 6 d'agost de 1921 -dia de la seva onomàstica- s'inaugurava el servei d'autobusos entre el barri del centre de l'Hospitalet i la plaça d'Espanya de Barcelona amb un parell de cotxes elèctrics marca Walker, i que pertanyien a la seva família. Aviat la línia s'expandí i arribà fins a Sant Boi i Sant Feliu al Baix Llobregat. S'arribaren a posar en marxa uns 40 vehicles ja que es feren línies turístiques a la resta de la península.
Amb la guerra civil les seves propietats foren col·lectivitzades i fou víctima, junt amb la seva cunyada, dels incontrolats el 1938. Anys després es va posar un monòlit a la Rambla que du el nom de la seva família.
Salvador Piera va néixer a l’Hospitalet de Llobregat el 1923 i va morir molt jove, a l’edat de 17 anys, poc després d’acabada la guerra civil. Tot i així va destacar com a poeta català.
Va nàixer a Barcelona el 5 de juliol de 1921. El seu pare era ajudant de farmàcia. L’any 1928 es traslladà amb els seus pares a la Cerdanya francesa, ja que la seva mare era d’origen francès . A França cursà estudis fins els 15 anys.
L’any 1942 tornà a Catalunya per realitzar el servei militar, instal•lant-se a l’Hospitalet l’any 1947 i vivint a Collblanc-Torrasa fins que es va traslladar amb la seva dona a Roses el 2001. Ha desenvolupat la seva tasca professional en l’àmbit del comerç: va instal•lar, amb la seva dona, una merceria a la plaça Espanyola, treballant també com a viatjant.
Els anys seixanta va començar a estudiar català a l’escola Massana. Vinculat a Omnium Cultural, a inicis dels 70 va donar classes de català a l’Hospitalet . L’any 1974 va iniciar la seva tasca com a professor de català en els instituts hospitalencs Bernat Metge i Eugeni D’Ors fins l’any 1984. També va donar classes de català durant vint anys a l’Ateneu Catalònia de Collblanc.
Francesc Sabaté Llopart va néixer a l'Hospitalet en una família humil el 13 de març de 1915. Va fer les seves primeres lletres a l'escola de Miguel Romeu i més tard a l'Asilo Durán degut a la pobresa dels seus pares. Foren cinc germans i el pare que anteriorment fou guarda forestal, passà a formar part de la Guàrdia urbana ciutadana. Francesc visqué al carrer Xipreret i més tard a Mestre Candi.
Aviat entrà a treballar a la lampisteria de Cal Charles del carrer Barcelona amb el seu germà gran, José i aviat tots dos entren en contacte amb la organització CNT en la que militen. Pren part de la insurrecció de desembre de 1933 a la ciutat i forma part d'un grup d'acció: "Los Novatos" integrat a la FAI.
Amb la guerra marxà amb el seu germà voluntari al front d'Aragó junt amb varis companys de la ciutat. Marxen amb els "Aguiluchos" el 27 d'agost de 1936 organitzats per Garcia Oliver.
Després de la derrota passa amb els membres de la 26 divisió a França i són internats al camp de Vernet d'Ariege d'on sortirà per integrar-se al maquis francès i a la guerrilla antifranquista a Catalunya. Va realitzar nombroses accions que anaven des de l'alliberament de presos, a atracaments de bancs, falangistes o requetès i també suport a d'altres grups. Va patir presó a França per causa de les seves activitats.
El darrer viatge el va realitzar el 1960 en que fou perseguit per les forces policials fins a la localitat de Sant Celoni, on ferit i cansat fou abatut per somatents armats.
Tecla Sala va néixer a Roda de Ter el 26 d'abril de 1886. Fou empresària del sector tèxtil ja que el seu pare Josep Sala i Roma era propietari de vàries fàbriques i ella les heretà al quedar òrfena a l'edat de 5 anys en que va passar a residir a casa dels seus oncles.
El 1905 es va casar amb Joan Riera i Sala, un important industrial català, i el 1907, amb la mort dels seus oncles, es va fer càrrec de la fabrica de filatura de cotó de la seva ciutat natal.
El 1909 s'instal·la a Barcelona i al 1913 adquirí uns grans edificis industrials a l'Hospitalet on van instal·lar la fàbrica aprofitant el salt d'aigua del Canal de la Infanta. El seu marit en va ser director fins a la seva mort, l'any 1926.
El 1917 la fàbrica ja disposava de 4.800 fusos de filar i 1.200 de retòrcer. El 1923 hi treballaven 322 homes i 271 dones., Aviat fou ampliada, cap els 700 obrers en dos torns. El 1930 ja són 1.200 persones.
Fou una dona molt religiosa, va subvencionar la Creu Roja, l'Escola Tecla Sala del barri del Centre i va fer nombroses obres de caritat.