Showing 9141 results

Tecla Sala va néixer a Roda de Ter el 26 d'abril de 1886. Fou empresària del sector tèxtil ja que el seu pare Josep Sala i Roma era propietari de vàries fàbriques i ella les heretà al quedar òrfena a l'edat de 5 anys en que va passar a residir a casa dels seus oncles.
El 1905 es va casar amb Joan Riera i Sala, un important industrial català, i el 1907, amb la mort dels seus oncles, es va fer càrrec de la fabrica de filatura de cotó de la seva ciutat natal.
El 1909 s'instal·la a Barcelona i al 1913 adquirí uns grans edificis industrials a l'Hospitalet on van instal·lar la fàbrica aprofitant el salt d'aigua del Canal de la Infanta. El seu marit en va ser director fins a la seva mort, l'any 1926.
El 1917 la fàbrica ja disposava de 4.800 fusos de filar i 1.200 de retòrcer. El 1923 hi treballaven 322 homes i 271 dones., Aviat fou ampliada, cap els 700 obrers en dos torns. El 1930 ja són 1.200 persones.
Fou una dona molt religiosa, va subvencionar la Creu Roja, l'Escola Tecla Sala del barri del Centre i va fer nombroses obres de caritat.

Joan Saura va néixer el 1951 a la ciutat de Barcelona però als 4 anys la seva família va passar a residir a l’Hospitalet.
Va realitzar estudis de Enginyer Químic Industrial i va començar a treballar a la FECSA als 15 anys on va entrar en contacte amb els ambients polítics i sindicals.
Va entrar a Comissions Obreres als 23 anys i va actuar dins el moviment associatiu i veïnal de l’Hospitalet. Participa activament al Centre Social La Florida i és fundador de l’Associació de Veïns. Va pertànyer al comitè local del PSUC del que fou regidor des de 1979 a 1991. Fou també primer tinent alcalde. Es va incorporar a la direcció del partit i el 1988 va ser diputat al Parlament de Catalunya fins el 1995.
És president d’ Iniciativa per Catalunya.

Va néixer a Barcelona el 26 de maig de 1934. Va realitzar estudis artístics a la seva ciutat i també a Madrid i a París ajudat per una beca del Cercle Maillol del Institut Francès. Ha residit a París, Lieja, Londres, Stuttgart, Estocolm i Palma de Mallorca.
Des de 1950 participa en diverses exposicions col•lectives i el 1953 exposa individualment a Barcelona i a varis punts de l’Estat espanyol.
Utilitza vàries tècniques: aquarel•la, oli, dibuix i a partir de 1965 el collatge.
També prova sort en l’escriptura i és col•laborador del Diario de Mallorca, Baleares, Última Hora, Estafeta Literaria, Papeles de son Armadams, etc., i il•lustra llibres i revistes d’Octavio Aguilera, Agustín Calvet, Camilo José Cela, Baltasar Porcel i Antoni Serra,
Té relació amb l’Hospitalet a partir de vàries exposicions seves a l´Agrupació dels Amics de la Música sobre Charlie Rivel o temes diversos. L’ Ajuntament li encarregà una sèrie de dibuixos sobre la part antiga del centre de la ciutat durant l’època de España Muntadas.

Pere Tena va néixer a l’Hospitalet el 1928. Fill de família treballadora, va estudiar la carrera eclesiàstica arribant a ser canonge de la Catedral de Barcelona, anomenat pel Cardenal Jubany. És especialista en teologia sacramental i litúrgica, professor de la Facultat de Teologia de Catalunya, de la que va ser president fins el 1985.
És fundador i director del Centre de Pastoral Litúrgica i també de la revista religiosa Phase..

Pedro Perea va néixer a l’Hospitalet el 21 de novembre de 1923 en el si d’una família d’origen molt humil. Les primeres lletres les va aprendre a la Casa Provincial de Caridad i va completar la seva formació a partir de l’autodidaxia. Des de molt petit treballa en diversos oficis i cau greument malalt de tuberculosi. A l’hospital es va relacionar amb els Departament de Sanitat de l’Ajuntament de l’Hospitalet i en recuperar-se va treballar en el mateix.
Va passar a gestionar els problemes socials i es va encarregar del barraquisme de la ciutat. Es va proposar organitzar els habitants del barri de La Bomba, on hi havia més d’un miler de barraques, i van començar les protestes per tal de demanar cases més dignes per a la població a càrrec de l’administració.
Va organitzar i convocar diverses mobilitzacions i manifestacions, es van concentrar davant la Catedral de Barcelona d’on van ser desallotjats per la policia. A l’Hospitalet va omplir l’església de la seva gent que contrastava amb la classe benestant local i aviat van sorgir els primers enfrontaments amb l’Alcaldia.
Fou expedientat diverses vegades, i va denunciar reiteradament a l’Alcalde. Al ser sancionat fou passat d’inspector d’obres al departament de desratització.
Durant la transició va formar part aviat del Comitè de Treballadors de l’Ajuntament, va mostrar afinitat amb en Josep Pallac, fundador de Reagrupament Socialista.

Mercè Gómez es coneguda a L’Hospitalet perquè va ser la bibliotecària de La Caixa d’Estalvis que estava destinada a la seu del carrer Baró de Maldà del barri del Centre de l’Hospitalet. Era una dona molt interessada en els temes de la cultura tradicional i popular, de tal manera que el seu fons constitueix un punt de referència obligat per als estudis sobre les vessants culturals de l’associacionisme popular hospitalenc, tant pel que fa al teatre amateur, com al cant coral, les festes majors del barri Centre i altres iniciatives culturals relacionades amb les arts plàstiques i la música.
Com a bibliotecària, de la mà de la gent va tenir ocasió d’accedir a col•leccions de programes d’activitats festives i culturals dels anys de la II República que ella procurà completar i conservar amb cura.
En aquest recinte propietat de La Caixa d’Estalvis i sota els seus auspicis es van realitzar nombrosos actes culturals propiciats per la Unió Excursionista de Catalunya (UEC) que s’acollia a aquest espai en els anys del franquisme: es varen realitzar els primers cursos de català, exposicions fotogràfiques o conferències sobre el patrimoni, el folklore o els costums catalans.
Mercè Gómez va recollir abundosa documentació sobre la ciutat i la va preservar en uns anys difícils. Va treballar a la Biblioteca fins a la seva jubilació.

Antoni Puig Gairalt va néixer a l’Hospitalet el 28 d’agost del 1887.Fill de constructor va treballar ajudant el seu pare i va estudiar arquitectura. El 1910 va preparar la prova de dibuix a l’Acadèmia de Francesc Alexandre Galí. El mateix temps assistirà també a classes de piano al conservatori del Liceu i va tocar amb Pau Casals, Mercè Plantada i Wanda Landowska.
El 1918 ja va obtenir el títol d’arquitecte i una de les seves primeres obres importants fou la casa de Lluís Guarro a Sarrià el 1921-1923. Junt amb el seu germà Ramón, també arquitecte, van treballar al projecte d’un teatre per a la ciutat. Treballaven sobre temes tradicionals catalans i amb elements d’Art Decó. Va realitzar la casa del carrer Ample, 46 a Barcelona (1923-26) i el número 6 de la Via Laietana (1926-28). El 1928 va treballar al projecte de la fàbrica Mirurgia que va obtenir el premi de l’Ajuntament de Barcelona (1929-30) i també va realitzar la Casa Cervelló de Begues (1931). De 1931 a 1933 va treballar intensament en el fallit avantprojecte de l’aeroport de Barcelona.
Va participar en la vida associativa del seu temps. Va ser fundador de l’Associació de Música de Càmera, membre del Patronat de l’Orquestra Pau Casals, va participar en el II Congrés Universitari Català i en el I Congrés d’Arquitectes de Llengua Catalana. Va formar part de la Comissió d’Educació General de la Mancomunitat i fou membre de la Junta Municipal d’Exposicions de l’Art.
Els seus darrers treballs per a la casa i el jardí del seu amic Pau Casals es van veure truncats per una mort prematura, als 48 anys, el 17 d’octubre de 1935.

PUIG GAIRALT, RAMON
Arquitecte municipal (1886 - 1937)
Ramón Puig Gairalt va néixer a l’Hospitalet, a la carretera Provincial el 19 de maig de 1886, era el fill gran del matrimoni format per en Ramon Puig Campreciós i Madrona Gairalt Farrés.
Aviat les seves passes es van dirigir a l’estudi de l’arquitectura influenciat pel seu pare, constructor i contractista d’obres. Als 16 anys va començar a estudiar. Els seus primers treballs a la ciutat els comença encara sense acabar la carrera: podria haver participat en la construcció de la Casa Puig (obra de 1909 signada per Mariano Tomàs i Barba), més coneguda com Clínica Gajo, i la Finca del Cal Tres d’aire modernista.
El 1912 va acabar el projecte de fi de carrera i aviat es va casar amb Teresa Viñals, el padrí de noces fou Lluís Domènech i Montaner. En aquests anys va consolidar-se com arquitecte municipal.
Entre 1926 i 1928 va projectar un ambiciós pla general de reforma municipal que no es va dur a terme, encara que queden traces a la ciutat de fragments dels seus projectes urbanístics i sobretot hi perviuen encara nombroses construccions fetes de la seva mà. Són exemples: el xalet dels Sanfeliu (1928), el xalet del Dr. Ysern Hombravella (1930) ara Comissaria municipal, el Gratacels de Collblanc (1931), la Cosme Toda (1923), la casa de Correus i Telègrafs (1926), el Mercat de Collblanc (1932), el Grup Escolar Francesc Macià (1932) la Tinència de Batllia del Districte II (1926), la Casa Societat Coop “La Redentora”, (1921) o vàries cases de corredors a Collblanc i La Torrassa o els “Xalets” per obrers de la Rambla Just Oliveres.
També va realitzar obra a Barcelona com la desapareguda drogueria de Vicent Ferrer i Cia (1915), la casa de pisos de Felip Colldeforts (1920) a la Via Laietana, etc.
Fou professor de l’Escola Elemental del Treball des de 1914 a 1922 i va construir escoles i biblioteques dins l’obra de la Mancomunitat. Va viatjar per tot Europa per veure d’aprop les noves experiències relacionades amb el seu treball. Va participar en el I i II Congrés d’Arquitectes de la Llengua Catalana (1932 i 1935) Va donar nombroses conferències i va realitzar moltes publicacions. Fou vocal del Comitè directiu de “Amics de l’Art Vell” el 1929 i vicepresident del Cèrcol Artístic el 1931 i soci numerari del G.A.T.C.P.A.C.
Els seus darrers treballs foren per l’obra del C.E.N.U. el 1937, any en que va morir a Barcelona un 13 de setembre.

En Jaume Reventós va néixer a l’Hospitalet el 22 de febrer de 1923 i es va educar a les escoles de la ciutat. Fou alumne del Conservatori del Liceu de Barcelona de 1941 a 1949 i va obtenir el títol de professor de música i de piano.
El 1947 va fundar l’Associació d’Amics de la Música al barri del centre de l’Hospitalet i a partir d’aquí va desenvolupar una intensa activitat tant musical com artística dins de l’Associació. Va col•laborar amb el pintor Soler Jové i van realitzar nadales, calendaris opuscles, etc.
Va impulsar la música a l’Hospitalet i va crear els Festivals de Primavera (1962 -1964) en què per primera vegada es fa opera a la població.
Va escriure vàries composicions, cançons, obres per piano, etc. Va participar al moviment de la Nova Cançó (Miguel Porter va cantar una de les seves cançons) i va escriure vàries sardanes: Els hospitalencs, La Marina hospitalenca, Amorós, amorós, La Carmeta i les seves amigues, Carrer Xipreret, Conxa la pintora, Plaça del Repartidor, etc.
Va composar La suite del Llobregat per a guitarra clàssica. També és autor de la cançó Barcelona cantada per Gaietà Renom, acompanyat al piano per Doltras Vila. L’Ateneu de Cultura Popular va programar un cicle de les seves cançons.
Va treballar en el negoci familiar d’impressió “Imprenta Reven” amb els seus germans.

Pau Sants va néixer a l’Hospitalet i va ser un dels fundadors del Casino de l’Harmonia i membre del grup que com arrendataris llogaren el 1866 la Torre Blanca per a intal.lar-hi el Casino.
Va fer estudis d’enginyer i treballa als ferrocarrils de Saragossa a Pamplona i Barcelona. Va publicar La locomotora en acción el 1868, per a ús dels maquinistes i fogoners. També va escriure Guia del Maquinista el 1888. També Colección de problemas de aritmética con aplicación a la industria, 1887 i El Porvenir de Zaragoza, memòria economica.
Va col.laborar a La Renaixença des de 1886. Entre 1854 i 1895 va escriure prop de una centena de poesies i obres de teatre.
A la festa major de 1890 la Societat La Campestre va estrenar la seva canço La Locomotora amb música d’Anton Vaqué.
Uns dels seus poemes més famosos són Un trist record, 1714” de 1885, i Festa Major, Enyorament, etc. Va utilitzar el pseudònim: “Pau de Provençana”.
El 1886 l’Ajuntament l’anomenà “Enginyer Assesor honorari i vitalici del municipi”. Va ser el primer president de la Lliga de Catalunya, 1887, i de la Unió Catalanista. Va ser el primer signat del “Missatge” a la Reina Regent el maig de 1888 fet per la Lliga.
Va signar també, com a representant de l’Hospitalet el document de “Les Bases de Manresa” el 1892.