Showing 9148 results

Va nàixer a Barcelona el 5 de juliol de 1921. El seu pare era ajudant de farmàcia. L’any 1928 es traslladà amb els seus pares a la Cerdanya francesa, ja que la seva mare era d’origen francès . A França cursà estudis fins els 15 anys.
L’any 1942 tornà a Catalunya per realitzar el servei militar, instal•lant-se a l’Hospitalet l’any 1947 i vivint a Collblanc-Torrasa fins que es va traslladar amb la seva dona a Roses el 2001. Ha desenvolupat la seva tasca professional en l’àmbit del comerç: va instal•lar, amb la seva dona, una merceria a la plaça Espanyola, treballant també com a viatjant.
Els anys seixanta va començar a estudiar català a l’escola Massana. Vinculat a Omnium Cultural, a inicis dels 70 va donar classes de català a l’Hospitalet . L’any 1974 va iniciar la seva tasca com a professor de català en els instituts hospitalencs Bernat Metge i Eugeni D’Ors fins l’any 1984. També va donar classes de català durant vint anys a l’Ateneu Catalònia de Collblanc.

Francesc Sabaté Llopart va néixer a l'Hospitalet en una família humil el 13 de març de 1915. Va fer les seves primeres lletres a l'escola de Miguel Romeu i més tard a l'Asilo Durán degut a la pobresa dels seus pares. Foren cinc germans i el pare que anteriorment fou guarda forestal, passà a formar part de la Guàrdia urbana ciutadana. Francesc visqué al carrer Xipreret i més tard a Mestre Candi.
Aviat entrà a treballar a la lampisteria de Cal Charles del carrer Barcelona amb el seu germà gran, José i aviat tots dos entren en contacte amb la organització CNT en la que militen. Pren part de la insurrecció de desembre de 1933 a la ciutat i forma part d'un grup d'acció: "Los Novatos" integrat a la FAI.
Amb la guerra marxà amb el seu germà voluntari al front d'Aragó junt amb varis companys de la ciutat. Marxen amb els "Aguiluchos" el 27 d'agost de 1936 organitzats per Garcia Oliver.
Després de la derrota passa amb els membres de la 26 divisió a França i són internats al camp de Vernet d'Ariege d'on sortirà per integrar-se al maquis francès i a la guerrilla antifranquista a Catalunya. Va realitzar nombroses accions que anaven des de l'alliberament de presos, a atracaments de bancs, falangistes o requetès i també suport a d'altres grups. Va patir presó a França per causa de les seves activitats.
El darrer viatge el va realitzar el 1960 en que fou perseguit per les forces policials fins a la localitat de Sant Celoni, on ferit i cansat fou abatut per somatents armats.

Tecla Sala va néixer a Roda de Ter el 26 d'abril de 1886. Fou empresària del sector tèxtil ja que el seu pare Josep Sala i Roma era propietari de vàries fàbriques i ella les heretà al quedar òrfena a l'edat de 5 anys en que va passar a residir a casa dels seus oncles.
El 1905 es va casar amb Joan Riera i Sala, un important industrial català, i el 1907, amb la mort dels seus oncles, es va fer càrrec de la fabrica de filatura de cotó de la seva ciutat natal.
El 1909 s'instal·la a Barcelona i al 1913 adquirí uns grans edificis industrials a l'Hospitalet on van instal·lar la fàbrica aprofitant el salt d'aigua del Canal de la Infanta. El seu marit en va ser director fins a la seva mort, l'any 1926.
El 1917 la fàbrica ja disposava de 4.800 fusos de filar i 1.200 de retòrcer. El 1923 hi treballaven 322 homes i 271 dones., Aviat fou ampliada, cap els 700 obrers en dos torns. El 1930 ja són 1.200 persones.
Fou una dona molt religiosa, va subvencionar la Creu Roja, l'Escola Tecla Sala del barri del Centre i va fer nombroses obres de caritat.

Joan Saura va néixer el 1951 a la ciutat de Barcelona però als 4 anys la seva família va passar a residir a l’Hospitalet.
Va realitzar estudis de Enginyer Químic Industrial i va començar a treballar a la FECSA als 15 anys on va entrar en contacte amb els ambients polítics i sindicals.
Va entrar a Comissions Obreres als 23 anys i va actuar dins el moviment associatiu i veïnal de l’Hospitalet. Participa activament al Centre Social La Florida i és fundador de l’Associació de Veïns. Va pertànyer al comitè local del PSUC del que fou regidor des de 1979 a 1991. Fou també primer tinent alcalde. Es va incorporar a la direcció del partit i el 1988 va ser diputat al Parlament de Catalunya fins el 1995.
És president d’ Iniciativa per Catalunya.

Va néixer a Barcelona el 26 de maig de 1934. Va realitzar estudis artístics a la seva ciutat i també a Madrid i a París ajudat per una beca del Cercle Maillol del Institut Francès. Ha residit a París, Lieja, Londres, Stuttgart, Estocolm i Palma de Mallorca.
Des de 1950 participa en diverses exposicions col•lectives i el 1953 exposa individualment a Barcelona i a varis punts de l’Estat espanyol.
Utilitza vàries tècniques: aquarel•la, oli, dibuix i a partir de 1965 el collatge.
També prova sort en l’escriptura i és col•laborador del Diario de Mallorca, Baleares, Última Hora, Estafeta Literaria, Papeles de son Armadams, etc., i il•lustra llibres i revistes d’Octavio Aguilera, Agustín Calvet, Camilo José Cela, Baltasar Porcel i Antoni Serra,
Té relació amb l’Hospitalet a partir de vàries exposicions seves a l´Agrupació dels Amics de la Música sobre Charlie Rivel o temes diversos. L’ Ajuntament li encarregà una sèrie de dibuixos sobre la part antiga del centre de la ciutat durant l’època de España Muntadas.

Pere Tena va néixer a l’Hospitalet el 1928. Fill de família treballadora, va estudiar la carrera eclesiàstica arribant a ser canonge de la Catedral de Barcelona, anomenat pel Cardenal Jubany. És especialista en teologia sacramental i litúrgica, professor de la Facultat de Teologia de Catalunya, de la que va ser president fins el 1985.
És fundador i director del Centre de Pastoral Litúrgica i també de la revista religiosa Phase..

Pedro Perea va néixer a l’Hospitalet el 21 de novembre de 1923 en el si d’una família d’origen molt humil. Les primeres lletres les va aprendre a la Casa Provincial de Caridad i va completar la seva formació a partir de l’autodidaxia. Des de molt petit treballa en diversos oficis i cau greument malalt de tuberculosi. A l’hospital es va relacionar amb els Departament de Sanitat de l’Ajuntament de l’Hospitalet i en recuperar-se va treballar en el mateix.
Va passar a gestionar els problemes socials i es va encarregar del barraquisme de la ciutat. Es va proposar organitzar els habitants del barri de La Bomba, on hi havia més d’un miler de barraques, i van començar les protestes per tal de demanar cases més dignes per a la població a càrrec de l’administració.
Va organitzar i convocar diverses mobilitzacions i manifestacions, es van concentrar davant la Catedral de Barcelona d’on van ser desallotjats per la policia. A l’Hospitalet va omplir l’església de la seva gent que contrastava amb la classe benestant local i aviat van sorgir els primers enfrontaments amb l’Alcaldia.
Fou expedientat diverses vegades, i va denunciar reiteradament a l’Alcalde. Al ser sancionat fou passat d’inspector d’obres al departament de desratització.
Durant la transició va formar part aviat del Comitè de Treballadors de l’Ajuntament, va mostrar afinitat amb en Josep Pallac, fundador de Reagrupament Socialista.

Mercè Gómez es coneguda a L’Hospitalet perquè va ser la bibliotecària de La Caixa d’Estalvis que estava destinada a la seu del carrer Baró de Maldà del barri del Centre de l’Hospitalet. Era una dona molt interessada en els temes de la cultura tradicional i popular, de tal manera que el seu fons constitueix un punt de referència obligat per als estudis sobre les vessants culturals de l’associacionisme popular hospitalenc, tant pel que fa al teatre amateur, com al cant coral, les festes majors del barri Centre i altres iniciatives culturals relacionades amb les arts plàstiques i la música.
Com a bibliotecària, de la mà de la gent va tenir ocasió d’accedir a col•leccions de programes d’activitats festives i culturals dels anys de la II República que ella procurà completar i conservar amb cura.
En aquest recinte propietat de La Caixa d’Estalvis i sota els seus auspicis es van realitzar nombrosos actes culturals propiciats per la Unió Excursionista de Catalunya (UEC) que s’acollia a aquest espai en els anys del franquisme: es varen realitzar els primers cursos de català, exposicions fotogràfiques o conferències sobre el patrimoni, el folklore o els costums catalans.
Mercè Gómez va recollir abundosa documentació sobre la ciutat i la va preservar en uns anys difícils. Va treballar a la Biblioteca fins a la seva jubilació.

Antoni Puig Gairalt va néixer a l’Hospitalet el 28 d’agost del 1887.Fill de constructor va treballar ajudant el seu pare i va estudiar arquitectura. El 1910 va preparar la prova de dibuix a l’Acadèmia de Francesc Alexandre Galí. El mateix temps assistirà també a classes de piano al conservatori del Liceu i va tocar amb Pau Casals, Mercè Plantada i Wanda Landowska.
El 1918 ja va obtenir el títol d’arquitecte i una de les seves primeres obres importants fou la casa de Lluís Guarro a Sarrià el 1921-1923. Junt amb el seu germà Ramón, també arquitecte, van treballar al projecte d’un teatre per a la ciutat. Treballaven sobre temes tradicionals catalans i amb elements d’Art Decó. Va realitzar la casa del carrer Ample, 46 a Barcelona (1923-26) i el número 6 de la Via Laietana (1926-28). El 1928 va treballar al projecte de la fàbrica Mirurgia que va obtenir el premi de l’Ajuntament de Barcelona (1929-30) i també va realitzar la Casa Cervelló de Begues (1931). De 1931 a 1933 va treballar intensament en el fallit avantprojecte de l’aeroport de Barcelona.
Va participar en la vida associativa del seu temps. Va ser fundador de l’Associació de Música de Càmera, membre del Patronat de l’Orquestra Pau Casals, va participar en el II Congrés Universitari Català i en el I Congrés d’Arquitectes de Llengua Catalana. Va formar part de la Comissió d’Educació General de la Mancomunitat i fou membre de la Junta Municipal d’Exposicions de l’Art.
Els seus darrers treballs per a la casa i el jardí del seu amic Pau Casals es van veure truncats per una mort prematura, als 48 anys, el 17 d’octubre de 1935.

PUIG GAIRALT, RAMON
Arquitecte municipal (1886 - 1937)
Ramón Puig Gairalt va néixer a l’Hospitalet, a la carretera Provincial el 19 de maig de 1886, era el fill gran del matrimoni format per en Ramon Puig Campreciós i Madrona Gairalt Farrés.
Aviat les seves passes es van dirigir a l’estudi de l’arquitectura influenciat pel seu pare, constructor i contractista d’obres. Als 16 anys va començar a estudiar. Els seus primers treballs a la ciutat els comença encara sense acabar la carrera: podria haver participat en la construcció de la Casa Puig (obra de 1909 signada per Mariano Tomàs i Barba), més coneguda com Clínica Gajo, i la Finca del Cal Tres d’aire modernista.
El 1912 va acabar el projecte de fi de carrera i aviat es va casar amb Teresa Viñals, el padrí de noces fou Lluís Domènech i Montaner. En aquests anys va consolidar-se com arquitecte municipal.
Entre 1926 i 1928 va projectar un ambiciós pla general de reforma municipal que no es va dur a terme, encara que queden traces a la ciutat de fragments dels seus projectes urbanístics i sobretot hi perviuen encara nombroses construccions fetes de la seva mà. Són exemples: el xalet dels Sanfeliu (1928), el xalet del Dr. Ysern Hombravella (1930) ara Comissaria municipal, el Gratacels de Collblanc (1931), la Cosme Toda (1923), la casa de Correus i Telègrafs (1926), el Mercat de Collblanc (1932), el Grup Escolar Francesc Macià (1932) la Tinència de Batllia del Districte II (1926), la Casa Societat Coop “La Redentora”, (1921) o vàries cases de corredors a Collblanc i La Torrassa o els “Xalets” per obrers de la Rambla Just Oliveres.
També va realitzar obra a Barcelona com la desapareguda drogueria de Vicent Ferrer i Cia (1915), la casa de pisos de Felip Colldeforts (1920) a la Via Laietana, etc.
Fou professor de l’Escola Elemental del Treball des de 1914 a 1922 i va construir escoles i biblioteques dins l’obra de la Mancomunitat. Va viatjar per tot Europa per veure d’aprop les noves experiències relacionades amb el seu treball. Va participar en el I i II Congrés d’Arquitectes de la Llengua Catalana (1932 i 1935) Va donar nombroses conferències i va realitzar moltes publicacions. Fou vocal del Comitè directiu de “Amics de l’Art Vell” el 1929 i vicepresident del Cèrcol Artístic el 1931 i soci numerari del G.A.T.C.P.A.C.
Els seus darrers treballs foren per l’obra del C.E.N.U. el 1937, any en que va morir a Barcelona un 13 de setembre.