Anton Ribas Sala, més conegut com a Ton Ribas, va néixer a l’Hospitalet el 1933 i va treballar des de jovenet a Altos Hornos de Cataluña, “La Farga”. De ben jove s’integra en el moviment associatiu i cultural de la ciutat i fou un dels socis fundadors de la Unió Excursionista de Catalunya (UEC) que amb els anys es transformaria en Club Muntanyenc.
Afeccionat a la llengua i a la cultura catalanes, dins de la UEC impulsaria les classes de català i les trobades a la muntanya, les corals, excursions, etc. Des d’una perspectiva nacionalista. Fou un gran amic dels antics independentistes Hospitalencs del temps de Primo de Rivera i la guerra civil, com Josep Navarro, Lluís Ferrer, Agustí Boada, etc.
Les seves idees el portaren a militar en grups independentistes catalans i actuà en vàries manifestacions solidàries de tot tipus. Durant el franquisme va realitzar accions compromeses com la posada de senyeres a Barcelona en dies destacats, la creació d’una emissora clandestina, sabotatges, etc.
Detingut durant la transició fou jutjat a l’Audiencia Nacional de Madrid i empresonat a Carabanchel i més tard traslladat a Lleida fins que fou alliberat. A l’Hospitalet es van realitzar vàries mobilitzacions veïnals per la seva causa. Va estar vinculat sempre al Club Muntanyenc i a altres associacions culturals lligades a l’independentisme i sempre es destacà per la seva discreció i la seva manifesta fugida de la notorietat i el protagonisme. Morí el 2017.
Pintor, poeta i escultor de la corrent informalista catalana. Neix el 29 d’agost de 1924 a Sant Andreu (Barcelona) segons ell mateix, és fill de paleta. Durant un anys viuen a Tremp, d’on era originari el seu pare, i el 1929 passen a residir a l’Hospitalet. Va cursar estudis de batxiller al col•legi Pi i Margall de la ciutat. El seu pare, republicà, és incorporat durant el franquisme als Batallons de Treball de les fortificacions del Port i li fan tornar a fer el servei militar.
Lluís Rey fou expulsat de l’Institut-Escola i decideix fer-se pintor de parets i acudeix a les tardes a l’escola gremial de “Maestros Pintores” on aprèn dibuix lineal, retulació i noves tècniques. Més tard acudeix a l’Escola d’Arts i Oficis, primer a Sants i més tard a Llotja. D’aquí a l’Escola de Belles Arts de Sant Jordi el 1943 que aviat abandona perquè diu que no hi troba prou qualitat.
Segueix estudiant de nit i treballant de dia, estudia geometria i ingressa com soci al Cercle Artístic, on acudeix a classes de pintura.
Fa la seva primera exposició individual el 1957 a “Selecciones Jaimes” de Barcelona. Obté una bona crítica als diaris. S’integra a l’”Asociación de Artistas Actuales” de la que fou secretari. Participa als “Salones de Mayo” i el 1963 se li concedeix el premi Joan Miró.
Realitzà murals ceràmics de grans dimensions i vàries escultures i làmpares exteriors. El 1960 pinta la capella de Sant Isidre de l’Hospitalet.
Forma part del grup “Tres puntos de vista” amb Albert Casals i Pujol Grau el 1980. Van exposar a Logroño. Va guanyar la 2ª edició del Premi de Dibuix Joan Miró el 1976. Va exposar a Tremp, a Cuenca, Burgos, etc.