Showing 9148 results

En Jaume Reventós va néixer a l’Hospitalet el 22 de febrer de 1923 i es va educar a les escoles de la ciutat. Fou alumne del Conservatori del Liceu de Barcelona de 1941 a 1949 i va obtenir el títol de professor de música i de piano.
El 1947 va fundar l’Associació d’Amics de la Música al barri del centre de l’Hospitalet i a partir d’aquí va desenvolupar una intensa activitat tant musical com artística dins de l’Associació. Va col•laborar amb el pintor Soler Jové i van realitzar nadales, calendaris opuscles, etc.
Va impulsar la música a l’Hospitalet i va crear els Festivals de Primavera (1962 -1964) en què per primera vegada es fa opera a la població.
Va escriure vàries composicions, cançons, obres per piano, etc. Va participar al moviment de la Nova Cançó (Miguel Porter va cantar una de les seves cançons) i va escriure vàries sardanes: Els hospitalencs, La Marina hospitalenca, Amorós, amorós, La Carmeta i les seves amigues, Carrer Xipreret, Conxa la pintora, Plaça del Repartidor, etc.
Va composar La suite del Llobregat per a guitarra clàssica. També és autor de la cançó Barcelona cantada per Gaietà Renom, acompanyat al piano per Doltras Vila. L’Ateneu de Cultura Popular va programar un cicle de les seves cançons.
Va treballar en el negoci familiar d’impressió “Imprenta Reven” amb els seus germans.

Pau Sants va néixer a l’Hospitalet i va ser un dels fundadors del Casino de l’Harmonia i membre del grup que com arrendataris llogaren el 1866 la Torre Blanca per a intal.lar-hi el Casino.
Va fer estudis d’enginyer i treballa als ferrocarrils de Saragossa a Pamplona i Barcelona. Va publicar La locomotora en acción el 1868, per a ús dels maquinistes i fogoners. També va escriure Guia del Maquinista el 1888. També Colección de problemas de aritmética con aplicación a la industria, 1887 i El Porvenir de Zaragoza, memòria economica.
Va col.laborar a La Renaixença des de 1886. Entre 1854 i 1895 va escriure prop de una centena de poesies i obres de teatre.
A la festa major de 1890 la Societat La Campestre va estrenar la seva canço La Locomotora amb música d’Anton Vaqué.
Uns dels seus poemes més famosos són Un trist record, 1714” de 1885, i Festa Major, Enyorament, etc. Va utilitzar el pseudònim: “Pau de Provençana”.
El 1886 l’Ajuntament l’anomenà “Enginyer Assesor honorari i vitalici del municipi”. Va ser el primer president de la Lliga de Catalunya, 1887, i de la Unió Catalanista. Va ser el primer signat del “Missatge” a la Reina Regent el maig de 1888 fet per la Lliga.
Va signar també, com a representant de l’Hospitalet el document de “Les Bases de Manresa” el 1892.

Ramon Santarrosa nasqué a Barcelona el 1928 i a l'edat d’un any va venir a viure a Collblanc. Aviat es va vincular a la vida associativa de la ciutat i va participar des de molt jovenet a les curses ciclistes organitzades a Collblanc, encara que la seva gran afició, la música, fou el que ha impregnat tota la seva vida professional i social.

Fundà el 1950 el “Trio Solera” i va freqüentar setmanalment l’emissora local els anys 1954-1956, on en directe, cantava tot allò que el demanaven els oients.
Fou el creador del Gran Premi de la Cançó Infantil a Collblanc el 1966, que aconseguí una projecció important a tot l’Estat espanyol i fou retransmès per Televisión Española. Aviat sorgí la “Cançó de Nadal” i a més sempre es va saber rodejar de uns presentadors i animadors excepcionals com foren: Joan Viñas, el Sr. Dalmau, Pedrito Ruiz, Josep Català o Salvador Escamilla.
Va ser també el primer que organitzà al Parc de Can Buxeres les dues primeres “Fires d’Abril” que més tard es segueixen celebrant a Barcelona o Santa Coloma.

Fundà nombroses rondalles, tunes o grups musicals i corals a la majoria d’escoles de la ciutat. D’entre elles: “Tuna de Santa Cecília” a l’Acadèmia Albors, la del Centre Parroquial de Sant Ramon, la rondalla de Santa Joana de Chantal, el Casal dels Àngels, del COPEM a Sta. Eulàlia, a les Teresianes, al Col•legi Tecla Sala, a la UEC de Collblanc, a l’Acadèmia AMOD, al Casal de Bellvitge i un llarg etcètera. Compagina aquesta activitat amb feines a Barcelona als casals de Múrcia i Albacete, a Radio Barcelona, o a Castelldefels.

Organitzà també concursos de instruments com la flauta dolça i inspirà a nombrosos grups o cantants juvenils, com “Los Diablos”, Francisco Heredero, i molts d’altres. Fou amic de nombroses estrelles del pop dels anys seixanta als que representava o portava als envelats de les Festes Majors.

Fou president de la UEC de Collblanc el 1978.

En la seva vessant de compositor ha realitzat més de 400 composicions per a tots els públics si bé fa especial èmfasi en la seva producció infantil que ha estat reproduïda per escoles de música i editorials pedagògiques. També ha estat enregistrada en disc o cantada en diversos festivals.

Joan Ventura i Rovira va néixer a l’Hospitalet el 30 de novembre de 1933 en una família de classe treballadora.

El pare feu l’ofici de rellotger i Joan Ventura amb els anys seguiria amb la tradició familiar.

Va assistir al col•legi Sant Antoni regentat pel Sr. Massot i després cursà el Batxillerat per anar a treballar a la rellotgeria que data de 1915.

Quan morí el seu pare, ell i el seu germà van cuidar de la seva mare impedida que va crear un bonic jardí de roses en el patí del domicili familiar del carrer de l’Església.

Joan Ventura fou membre de la UEC des dels 14 anys fins els 40 en que s’afeccionà al motociclisme de gran cilindrada, esport que encara practica.