Mostrar 6566 resultados

Felip Rodes va néixer al carrer Major de l’Hospitalet el 5 de setembre de 1877. Era fill d’un fabricant del poble i va militar des de ben jovenet al Centre Nacionalista Republicà del que va ser el primer secretari. El mateix temps va estudiar la carrera de Dret a la Universitat de Barcelona.
El 1907 es va incorporar a Solidaritat Catalana i fou elegit Diputat a Corts per la vila de Balaguer.
El 1917 va participar a l’Assemblea de Parlamentaris de Barcelona i feu un canvi radical en la seva trajectòria política, col•laborant en la Lliga Regionalista de Francesc Cambó de qui esdevindria amic personal.
Va ser ministre d’Instrucció Publica a Madrid. Va dimitir el 28 de febrer de 1918 amb Ventosa i Calvell, Ministre de Finances. Va formar part dels Comitès Paritaris el 1922 per fer de pont entre les empreses i els treballadors.
Es va especialitzar en la qüestió de les colònies marroquines al Parlament espanyol.
El 1936 va ser elegit Diputat per Barcelona.

Miguel Romeu va néixer a l'Hospitalet i va fer estudis de mestre de nens. Quan ja havia obtingut una plaça va decidir donar classes a la seva ciutat. I no fou gens fàcil ja que la plaça a l'Hospitalet tenia una qualificació inferior, va haver de renunciar a alguns drets adquirits. Va passar 10 anys a Sabadell i a la fi va obtenir la titularitat a l'Hospitalet. El 1880 va ocupar la plaça que va deixar vacant el seu oncle, Joan Madorell i Badia, i va treballar a la ciutat fins la seva jubilació. Va treballar de metre 43 anys, 38 a l'Hospitalet.
El 15 de maig de 1919, per celebrar els seus 70 anys, li va ser fet un homenatge popular dels seus veïns. El 6 de juny, l'Ajuntament el va anomenar Fill Predilecte de la població i va posar el seu nom a un carrer. La seva fotografia es va col·locar a la Galeria d'Homes il·lustres de la Casa Consistorial.

Antoni Ros va néixer el 5 d’abril de 1937 i fou originari de Santa Eulàlia, del carrer Buenos Aires. Les primeres notes les aprèn de petitet, al parvulari, més tard aquesta afecció la desenvolupà a la parròquia de Santa Eulàlia on toca el piano i fa d’organista.
Va estudiar al Conservatori Municipal amb Doltras Vila, Joan Massià i E. Toldrà.
El 1960 partí a Amèrica d’on tornà el 1962. Va estudiar per a director de orquestra a l’Acadèmia Chiggiana de Siena.
Aviat entrà en contacte amb “Els Amics de la Música” i hi col•laborà eficaçment i on el seu oncle és el President. És allí on fa el seu primer concert de piano i com acompanyant va alternar-hi amb diferents artistes que aviat es consagrarien: M. Villuendas, Enriqueta Tarrés, Salvador Gratacós, etc. Cal destacar que el primer concert de l’orquestra que actuava amb el nom de Joventuts Musicals se celebrà sota el patrocini dels “Amics de la Música”.
Es perfeccionà en la seva carrera de director i dirigí l’orquestra Ciutat de Barcelona i la de Ràdio-Televisió (1966) actuà per tot el món.
És autor de diverses obres de composició per adults i per a nens.

Joan Torres Carol va néixer a l’Hospitalet dins una família de propietaris agrícoles i menestrals. Va cursar estudis d’enginyeria industrial i va participar a la vida cultural i associativa de la ciutat.
Va militar des dels anys de la transició al Partit dels Socialistes de Catalunya i fou regidor de l’Ajuntament de Barcelona i més tard va passar a treballar a l’Àrea Metropolitana de Barcelona, on ha tingut diferents càrrecs de responsabilitat com Tinent d’Alcalde de la via pública o president de l’Entitat Metropolitana de Transport.

Salvador Torres fou president de Nuevas Generaciones del Partit Popular a Catalunya i representat del seu partit a l’Ajuntament de l’Hospitalet. Va sol•licitar la dissolució del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya el 1995. També va fer campanyes com la del repartiment de 50.000 senyeres en forma de cor, el 1996.
Fou un fervent seguidor d’Aleix Vidal-Cuadras i el 1997 es va enfrontar amb un sector del seu partit.

L’Òscar Garcés va néixer a Barcelona el 1969. Va cursar estudis a les escoles de la ciutat i es va llicenciar en Història Contemporània a la Universitat de Barcelona.
Vinculat des de molt jove a la vida associaciativa de la ciutat participa en el Centre d’Estudis i en la seva vessant de cinèfil en el Cine Club de l’Hospitalet en que fou director de projectes.
Treballa en una escola i investiga en els temes històrics de la ciutat i va publicar: “El cinema a l’Hospitalet”
Forma part de varis grups de música tradicional i ètnica actuant en les festes de la ciutat.

Felip Gómez neix el 30 d’abril de 1938 a Antella, a València d’on eren originaris els seus pares. El pare treballa de pagès i la seva mare de mestressa de casa. Són tres germans.
Només pot assistir a l’escola fins els 12 anys i aprèn l’ofici d’ebenista al poble, però no hi ha feina i contempla la possibilitat de venir a Barcelona on hi té parents a Gràcia.
Va arribar a l’Hospitalet ell 1956, amb 18 anys, i aviat va ingressar al PSUC, un any després. En aquella època resideix al carrer Joventut i aviat arriben els seus pares.
El 1960 el fan enllaç sindical de la seva empresa.
El 1963 es casà amb Mercè Olivares i viuen amb els seus pares en un habitació. Més tard lloguen un pis a Sants fins a l’actualitat en que resideixen al barri de Sant Josep.
Ha sigut una persona molt activa dins el món polític de la ciutat, lligat al moviment sindical, va participar en l’organització de Comissions Obreres.
En els anys 1970-1974 fou secretari de l’Associació de Veïns de Collblanc-La Torrassa i fou president a partir de 1974-1978. Abans havia estat a la direcció del PSUC.

OLIVARES, MERCÈ
Modista, feminista, política, membre de l’Hospitalet Antifranquista (1941 - )

Mercè Olivares va néixer a Collblanc el 20 d’agost de 1941. Era filla de militants anarcosindicalistes que provenien de La Unión i que arribaren al barri el 1919. Són 9 germans dels que en sobreviuen 4. Va residir a diversos indrets de Collblanc. El pare treballà de tramviaire i també el seu germà.
El pare feu la guerra i patí els camps de concentració francesos. Mercè treballa des de petiteta, als 9 anys aprèn a cosir i a les nits va a l’escola. Als 14 o 15 anys ja fa de sastressa. En un dels pisos on cus coneix el seu futur marit.
Ella milità des de jove al PSUC i va realitzar una tasca associativa important dins l’Associació de Veïns.
Forma part de Solidaritat i funda l’Associació de Veïns de Collblanc, crea també la coordinadora de Dones de l’Hospitalet.
Forma part de “Rumbo”, del PSUC i és la responsable de les dones del seu partit a l’Hospitalet el 1973-1974.
En el període de 1979 a 1983 fou regidora del districte de Collblanc-Torrassa, i a l’actualitat està lligada a grups de solidaritat.
Fou membre del Comitè Central del PSUC i del PCE. Candidata al Congrés a les primeres eleccions democràtiques.

Julià Masmitjà i Campillo aviat va freqüentar els ambients esportius de la ciutat de l’Hospitalet. Va debutar a Collblanc com a ciclista i va córrer com a professional varis anys. Més endavant va treballar com a massatgista esportiu.

Maria Miret va néixer a l’Hospitalet el 21 de novembre de 1899. El seu pare regentava la farmàcia del carrer Laureà Miró on es reunien en tertúlia bona part dels artistes i literats de la ciutat abans de la guerra.
Fou la primera solista de l’Orfeó Hospitalenc fundat el 1922 i format per més d’un centenar de cantaires. Apadrinà junt amb el mestre Lluís Millet la benedicció de la senyera de l’Orfeó el 13 de març de 1927.
Va donar nombrosos recitals de lieders i freqüentà els músics locals com en Jaume Ventura Tort, Llorenç Carbonell o Joaquim Serra.
També va treballar artesanalment en la decoració de vidres esmaltats. Feu la seva primera exposició el 1928 a les Galeries Laietanes i presentada per Joaquim Folch i Torres.
Va exposar també a l’Ateneu de Tarragona, al Museu de Rubí i a varis llocs més.
Mossèn Antoni Taulet i Vilaplana li va dedicar uns Goigs en llahor de la gloriosa artista senyoreta Maria Miret i Furné, musicats per S. Novi i que foren estrenats a la farmàcia el 1934.
Va pertànyer a la Federació de Joves Cristians de Catalunya el 1934 per qui realitzà alguns recitals i participà en les Festes de l’Art organitzades pel Patronat Femení de la FJC de C.
Hi ha obra seva al Museu de l’Hospitalet, uns plats de vidre amb l’escut de la ciutat i d’altres peces.
Maria Miret va morir un 14 de febrer de 1970 als 70 anys i els seus funerals es feren a l’Almeda de Cornellà.