Mostrando 6566 resultados

Els orígens de l'actual ciutat de l'Hospitalet es troben en dos nuclis apareguts durant el segle XII als voltants de la Torre Blanca i de l'església de Santa Eulàlia de Provençana. L'administració del territori de la parròquia s'ordena en torn al càrrec d'obrer parroquial primer, que recau sempre en els més grans terratinents. Durant els segles XVI i XVII, la jurisdicció de Barcelona abasta el territori circumdant, integrant veïnatges com el de l'Hospitalet, regit mitjançant ordinacions i bans promulgats per un consell format per propietaris i dominat per les més importants famílies. El Consell dels Vint es mostrarà competent en matèria d'obres públiques i assistència social, i practicarà l'arrendament de serveis municipals com ara l'abastiment de carn.
El decret de la Nova Planta borbònica trenca amb aquesta tradició organitzativa, en substituir el Consell presidit pel batlle per l'Ajuntament d'origen castellà i governat per l'alcalde. El nomenament d'alcalde i regidors recau en el corregidor.
L'actual Ajuntament de l'Hospitalet pren forma jurídica entre la Constitució de Cadis de 1812, que determina l'organització i les competències (pròpies i delegades per l'Estat) dels municipis, i la Llei municipal de 1845. La progressiva abolició del sistema absolutista durant el segle XIX consolida la institució contemporània de govern municipal. L'Ajuntament decimonònic, poc afectat per les lleis municipals progressistes de 1856 i 1870, és regit per un alcalde nomenat pel poder central, dos tinents d'alcalde i vuit regidors eventualment elegits per sufragi censatari d'alguns centenars d'electors. D'acord amb el nou sistema, l'administració municipal passa a mans de masovers i menestrals, enriquits amb el comerç. El nucli principal de les competències municipals bascula entre la recaptació d'impostos i contribucions en favor dels agents estatals i la col·laboració en el reclutament, les quintes.
Des de 1907, la meitat dels regidors es renova cada dos anys mitjançant sufragi universal masculí. Els poders de l'alcalde esdevenen gairebé absoluts, amb la potestat de suspendre qualsevol acord municipal. És aquesta l'època coneguda com del "pistolerisme". El cop d'estat de 1923 comporta la suspensió de l'Ajuntament i la posterior aplicació de l'estatut municipal (1924) amb el retorn al sufragi censatari decimonònic. Durant els sis anys de govern de Tomás Giménez Bernabé es porten a terme a la ciutat nombroses obres d'infraestructura, la qual cosa (unida a les extraordinàries despeses sumptuàries) serà causa d'endeutament de la hisenda local.
La Constitució de 1931 consagra l'autonomia municipal d'una vila convertida en ciutat (1925). La Llei Municipal de Catalunya determina l'elecció de l'alcalde pels consellers constituïts en Ple; la Comissió de Govern esdevé l'òrgan executiu.
Del breu, però intens, període revolucionari en destaquem la coexistència de l'Ajuntament amb el Comitè de Milícies Antifeixistes (1936) fusionats posteriorment en l'anomenat Consell d'Economia i Defensa, caracteritzat pels conflictes interns i les col·lectivitzacions. La ciutat pateix aquests anys els efectes dels bombardejos, la manca de queviures i el caos.
El desenllaç dels esdeveniments bèl·lics de 1936-39 condueix a la designació de l'alcalde pel governador civil. L'alcalde esdevé així mateix el cap local del partit únic i delegat governamental imposat a la corporació. Les competències municipals restaran subordinades al deure de sosteniment dels serveis generals. Entre 1939 i 1956, l'Ajuntament elabora més de 5.000 informes sobre ciutadans de l'Hospitalet, necessaris en els processos de depuració política, la concessió de llibertats condicionals o subsidis de beneficència...
No podem deixar d'esmentar aquí l'extraordinària evolució demogràfica de la ciutat, lligada al desenvolupament industrial, durant el segle XX: dels 4.948 habitants censats l'any 1900 passa a 37.650 el 1930 i, encara més destacable, als 241.978 habitants de 1970. Els anys seixanta són els de l'especulació urbanística i la mala planificació, de la desaparició de l'agricultura i la indústria tradicional en benefici de la construcció d'habitatges i del creixement en alçada de l'espai urbà. L'any 1981 la ciutat arribarà a comptar amb 295.000 habitants però, des de llavors, diverses circumstàncies han fet minvar aquesta xifra.
Des de la recuperació de la democràcia, l'Hospitalet ha assistit a la incorporació continuada de nous serveis adreçats a millorar la qualitat de vida dels seus habitants.
Pel fet de tenir més de 250.000 habitants censats l’1 de gener del 2010, l’Hospitalet esdevé Municipi de Gran Població, fet que porta a adaptar algunes de les estructures i normes de govern i de gestió de l’Ajuntament i també a l’adopció d'una nova composició i funcionament del Consell Social de Ciutat i dels Consells de Districte, espais participatius de nova creació.

La lluita per la construcció del CEIP Patufet Sant Jordi-Francesc Batallé I Aragonès va ser uns de les causes que generà la constitució de l’Associació de veïns de l’Hospitalet Centre Districte I. Els impulsors, foren un grup de veïns dels carrers Roca Umbert, Cobalt, Passatge Milans i Avinguda Carrilet. Anterior a aquesta entitat, n’havia existit una altra, coneguda com Associació de Veïns del Centre, que va actuar abans dels 80..
Es va constituir estatutàriament el 15 de juliol de1991, sent-ne presidenta Francisca Medina Reyes. Sol•licitaren la inscripció al Registre d’Associacions a la Generalitat el 15 d’octubre de 1991. El 17 de febrer de 1992 passava a estar inscrita al Registre. També fou inscrita en el Registre d’Entitats de l’Hospitalet el 22 de juny de 1992.
En principi, es reunien als vestuaris del Camp de futbol, que es situava entre la confluència de l’Avinguda Carrilet amb Rambla Marina. Però a l’iniciar-se la construcció de la nova escola, camp i edificis adjunts anaren al terra, sense avisar a l’Associació sobre les obres. Molts dels documents es van perdre. Per aleshores era alcalde Juan Ignacio Pujana, al qui es dirigiren per aconseguir un nou local. Després de diverses reivindicacions davant l’Ajuntament, aconseguiren un local al Passeig Xerricó, i uns anys després, es passarien a un altre que es trobava enfront.
Avui, després d’iniciar tractes amb Celestino Corbacho, l’antic alcalde, han aconseguit, ja sota l’alcaldia de Núria Marín, un nou edifici al carrer Vigo número 3. El nou espai té suficient lloc, no sols per reunir-se sinó també per a promoure altres activitats i fomentar la col•laboració amb altres entitats, com per exemple, l’Associació de Familiars de malalts d’Alzheimer de l’Hospitalet de Llobregat, que es situa als baixos contigus. El seu president actual és Antonio Bisbal.
L’àmbit d’actuació de l’associació es redueix al propi barri, no obstant com s’acaba de citar, hi ha relació amb altres grups associatius. Pel que fa a les associacions de veïns, cada quinze dies es reuneixen i exposen les preocupacions que es tenen, les reivindicacions que volen portar a terme, i una mica en general posar en comú els temes que els ocupen. La Federació de l’Associació de veïns, per una altra banda, es reuneix cada dilluns.
L’Associació té inscrites unes 600 famílies, que equival a uns 1800-2000 socis/es.. En general, s’ha de dir que és una associació on els seus integrants es mouen, participen dels seus actes i s’involucren, qüestió que es molt positiva alhora de dibuixar el futur de l’entitat.

L’any 1904, dos capellans, amb el suport d’un grup de veïns del Centre, fundaren el “Centro Católico” de l’Hospitalet. El local es situava al carrer Nou de l’església. Sorgí amb l’objecte de contrarestar la influència de l’associacionisme obrer que tant caracteritzà aquelles dècades i oferí, dins el marc del catalanisme conservador, altres alternatives respecte a l’educació dels nens i nenes, les activitats culturals i d’oci. Catecisme, balls tradicionals, cant coral, entre altres, semblen ser els exercicis que s’hi impulsaven. Més endavant adquiriria el caràcter cultural i esportiu que caracteritza avui a l’entitat.
L’any 1926, el Centro Católico va traslladar-se a l’edifici de la Rambla Just Oliveras, en el que hi segueix avui. El nucli d’activitat, per aleshores seguia essent els ballets tradicionals i el cant coral, a més a més, estaven vinculats al parvulari del costat del local, el que avui forma part de l’escola Tecla Sala. Les tasques escèniques començaren amb les típiques representacions dels pastorets. Amb el temps evolucionaren cap a altres formes representatives. Però sense deixar de banda els Pastorets.
Fou al 1928 quan les inquietuds per l’esport començaren a créixer i quan Mossen Josep Maria i Feliu formà l’equip de bàsquet de l’entitat, essent el primer al municipi de l’Hospitalet. Sols feia set anys que aquest esport s’havia introduït a Espanya. Al 1929, l’entitat va federar-se i començaren a disputar-se els primers partits oficials. La tasca del Centre Catòlic fou interrompuda entre 1939 i 1942, quan l’edifici es destinà a església parroquial.
Després d’aquesta data, el centre va reprendre la seva activitat cultural i esportiva, ampliant cada cop més el nombre d’adherits al centre i de participants tant en els equips de bàsquet com en les representacions teatrals.

Format a l’Escola Massana de Barcelona, Jordi Batlle destaca com a paisatgista reproduint parts de la marina hospitalenca i les seves masies i cases senyorials, especialitzat en la pintura a l’oli, el carbó i l’aquarel·la. Ha exposat al Museu de l’Hospitalet i a diverses ciutats del Baix Llobregat.
Al seu estudi a la Plaça de l’Ajuntament (1980 - 1986) s'hi reunien nois i noies per fer tertúlies de caire artístic i polític.
Ha militat en partits independentistes i participa activament a la vida cultural i associativa de la ciutat aportant els seus dibuixos i dissenys.

Fill d’una família de classe treballadora, Joan Casas va estar vinculat al teatre independent de la ciutat des d'Alpha 63 fins al GAT dels primers anys 80. En els inicis de la democràcia va formar part del primer equip del Departament de Dinàmica Educativa, va publicar alguns estudis d'història local i va estar vinculat al Centre d'Estudis de l'Hospitalet. Resideix a Barcelona des de 1984.
Actualment és professor de l’Institut del Teatre de Barcelona. Ha realitzat diversos treballs dramàtics entre els quals es troba una adaptació del Banquet de Plató. L’any 2001 es va estrenar la seva obra La ratlla dels cinquanta. Aquest mateix any es va publicar L’últim dia de la creació. Autor prolífic, ha destacat també en la traducció de diversos autors europeus i espanyols, clàssics i contemporanis. A banda de la seva producció teatral ha publicat narracions i poesia així com diferents estudis històrics i urbanístics sobre l’Hospitalet. Les publicacions De pagesos a aturats: notes sobre les transformacions urbanes a l’Hospitalet de Llobregat (1983), l’Hospitalet: un passeig per la història (1986), “Les indústries de la construcció, 1900-1930” a Terres cuites (1986), i “Industrialització a les portes de Barcelona: l’Hospitalet de Llobregat“ a El pas de la societat agrària a industrial al Baix Llobregat, (1995), són una mostra dels diferents aspectes de la ciutat que ha analitzat Joan Casas.