Showing 6566 results

La lluita per la construcció del CEIP Patufet Sant Jordi-Francesc Batallé I Aragonès va ser uns de les causes que generà la constitució de l’Associació de veïns de l’Hospitalet Centre Districte I. Els impulsors, foren un grup de veïns dels carrers Roca Umbert, Cobalt, Passatge Milans i Avinguda Carrilet. Anterior a aquesta entitat, n’havia existit una altra, coneguda com Associació de Veïns del Centre, que va actuar abans dels 80..
Es va constituir estatutàriament el 15 de juliol de1991, sent-ne presidenta Francisca Medina Reyes. Sol•licitaren la inscripció al Registre d’Associacions a la Generalitat el 15 d’octubre de 1991. El 17 de febrer de 1992 passava a estar inscrita al Registre. També fou inscrita en el Registre d’Entitats de l’Hospitalet el 22 de juny de 1992.
En principi, es reunien als vestuaris del Camp de futbol, que es situava entre la confluència de l’Avinguda Carrilet amb Rambla Marina. Però a l’iniciar-se la construcció de la nova escola, camp i edificis adjunts anaren al terra, sense avisar a l’Associació sobre les obres. Molts dels documents es van perdre. Per aleshores era alcalde Juan Ignacio Pujana, al qui es dirigiren per aconseguir un nou local. Després de diverses reivindicacions davant l’Ajuntament, aconseguiren un local al Passeig Xerricó, i uns anys després, es passarien a un altre que es trobava enfront.
Avui, després d’iniciar tractes amb Celestino Corbacho, l’antic alcalde, han aconseguit, ja sota l’alcaldia de Núria Marín, un nou edifici al carrer Vigo número 3. El nou espai té suficient lloc, no sols per reunir-se sinó també per a promoure altres activitats i fomentar la col•laboració amb altres entitats, com per exemple, l’Associació de Familiars de malalts d’Alzheimer de l’Hospitalet de Llobregat, que es situa als baixos contigus. El seu president actual és Antonio Bisbal.
L’àmbit d’actuació de l’associació es redueix al propi barri, no obstant com s’acaba de citar, hi ha relació amb altres grups associatius. Pel que fa a les associacions de veïns, cada quinze dies es reuneixen i exposen les preocupacions que es tenen, les reivindicacions que volen portar a terme, i una mica en general posar en comú els temes que els ocupen. La Federació de l’Associació de veïns, per una altra banda, es reuneix cada dilluns.
L’Associació té inscrites unes 600 famílies, que equival a uns 1800-2000 socis/es.. En general, s’ha de dir que és una associació on els seus integrants es mouen, participen dels seus actes i s’involucren, qüestió que es molt positiva alhora de dibuixar el futur de l’entitat.

L’any 1904, dos capellans, amb el suport d’un grup de veïns del Centre, fundaren el “Centro Católico” de l’Hospitalet. El local es situava al carrer Nou de l’església. Sorgí amb l’objecte de contrarestar la influència de l’associacionisme obrer que tant caracteritzà aquelles dècades i oferí, dins el marc del catalanisme conservador, altres alternatives respecte a l’educació dels nens i nenes, les activitats culturals i d’oci. Catecisme, balls tradicionals, cant coral, entre altres, semblen ser els exercicis que s’hi impulsaven. Més endavant adquiriria el caràcter cultural i esportiu que caracteritza avui a l’entitat.
L’any 1926, el Centro Católico va traslladar-se a l’edifici de la Rambla Just Oliveras, en el que hi segueix avui. El nucli d’activitat, per aleshores seguia essent els ballets tradicionals i el cant coral, a més a més, estaven vinculats al parvulari del costat del local, el que avui forma part de l’escola Tecla Sala. Les tasques escèniques començaren amb les típiques representacions dels pastorets. Amb el temps evolucionaren cap a altres formes representatives. Però sense deixar de banda els Pastorets.
Fou al 1928 quan les inquietuds per l’esport començaren a créixer i quan Mossen Josep Maria i Feliu formà l’equip de bàsquet de l’entitat, essent el primer al municipi de l’Hospitalet. Sols feia set anys que aquest esport s’havia introduït a Espanya. Al 1929, l’entitat va federar-se i començaren a disputar-se els primers partits oficials. La tasca del Centre Catòlic fou interrompuda entre 1939 i 1942, quan l’edifici es destinà a església parroquial.
Després d’aquesta data, el centre va reprendre la seva activitat cultural i esportiva, ampliant cada cop més el nombre d’adherits al centre i de participants tant en els equips de bàsquet com en les representacions teatrals.

Format a l’Escola Massana de Barcelona, Jordi Batlle destaca com a paisatgista reproduint parts de la marina hospitalenca i les seves masies i cases senyorials, especialitzat en la pintura a l’oli, el carbó i l’aquarel·la. Ha exposat al Museu de l’Hospitalet i a diverses ciutats del Baix Llobregat.
Al seu estudi a la Plaça de l’Ajuntament (1980 - 1986) s'hi reunien nois i noies per fer tertúlies de caire artístic i polític.
Ha militat en partits independentistes i participa activament a la vida cultural i associativa de la ciutat aportant els seus dibuixos i dissenys.

Fill d’una família de classe treballadora, Joan Casas va estar vinculat al teatre independent de la ciutat des d'Alpha 63 fins al GAT dels primers anys 80. En els inicis de la democràcia va formar part del primer equip del Departament de Dinàmica Educativa, va publicar alguns estudis d'història local i va estar vinculat al Centre d'Estudis de l'Hospitalet. Resideix a Barcelona des de 1984.
Actualment és professor de l’Institut del Teatre de Barcelona. Ha realitzat diversos treballs dramàtics entre els quals es troba una adaptació del Banquet de Plató. L’any 2001 es va estrenar la seva obra La ratlla dels cinquanta. Aquest mateix any es va publicar L’últim dia de la creació. Autor prolífic, ha destacat també en la traducció de diversos autors europeus i espanyols, clàssics i contemporanis. A banda de la seva producció teatral ha publicat narracions i poesia així com diferents estudis històrics i urbanístics sobre l’Hospitalet. Les publicacions De pagesos a aturats: notes sobre les transformacions urbanes a l’Hospitalet de Llobregat (1983), l’Hospitalet: un passeig per la història (1986), “Les indústries de la construcció, 1900-1930” a Terres cuites (1986), i “Industrialització a les portes de Barcelona: l’Hospitalet de Llobregat“ a El pas de la societat agrària a industrial al Baix Llobregat, (1995), són una mostra dels diferents aspectes de la ciutat que ha analitzat Joan Casas.