Mostrando 6566 resultados

Sent ja un artista reconegut, Pedro Díez Gil es vincula a l’Hospitalet a principis dels anys vuitanta en què treballa com a professor de Plàstica a l’Aula de Cultura de Collblanc-La Torrassa.

Per encàrrec de l’Ajuntament realitzà murals en llocs públics i també fa accions artístiques com l’embolcallament amb plàstic del mercat de Collblanc el 1984 en que utilitzà més de 1.500 metres línials de plàstic pintat i fa col•laborar més de 20 artistes en el projecte anomenat “Temps de Lluna”. Participa en la mostra L’Hospitalet Art en la seva I edició.
Li fou concedida una beca a París pel govern francès (1968-1969). També el Premi de la Biennal de Pintura Ciutat de Terrassa (1971) i el Premi de Pintura Ciutat de l’Hospitalet.
Té obra seva dipositada en el Museo Salvador Allende de Xile, el Museo de Guinea Ecuatorial, a Nicaragua, Uruguay, etc. Ha exposat a Milà, Roma, Torí, Florència, Venècia i París. Els seus murals són a l’Hospitalet i a Sant Boi. Ha realitzat també cartells pacifistes contra la guerra del Golf i pancartes per a la pau, i un cartell contra la guerra dels Balcans: Sants per Bòsnia (1995)

Enrique Molina és Degà de l’Hospitalet i membre de Justícia Democràtica i va ser un dels promotors del Sindicat de Juristes de Catalunya. Fou Jutge de Primera Instància i Instrucció i Degà de la ciutat amb molts anys d’exercici a Espanya i a Catalunya. Va començar a exercir a Catalunya el 1953.
Va signar l’acta de constitució del Sindicat de Justícia junt amb 12 jutges més.

Chano Montes va néixer a l’Hospitalet a la dècada dels anys 40, fill de mare mexicana i pare català. Té una extensa carrera músical com a interpret a la guitarra i al piano. El 1980 va estrenar a Espanya el seu musical Quetzal inspirat en el mestissatje entre els conqueridors espanyols i els habitants autòctons americans.
Ha realitzar més de 7 gires artístiques pels Estats Units i Sud-Amèrica que és on resideix habitualment.

Ramón Morales va néixer al 1930 al barri hospitalenc de Sant Josep, a l’anomenat carrer Pep Ventura, a l’actualitat carrer Rodés. Va assistir després de la guerra civil a l’escola del Sr. Jaume Josa de qui va servar sempre un bon record i a qui dedicà alguns dels seus escrits. Aviat entra en el món del treball i es forma de manera autodidacta. Des de ben jovenet s’afecciona a l’excursionisme i comença en ell la recuperació de la llengua i la cultura catalana.
Amb la democràcia s’integra dins l’equip de redacció de la revista Xipreret de l’Ateneu de Cultura Popular del barri del Centre de l’Hospitalet i comença a escriure amb regularitat.
Ha publicat vàries obres sempre de caire autobiogràfic i relacionades amb els seus records hospitalencs, com: El camí ral d’Aragó, Muntanyes regalades o Coses de l’Hospitalet.

Ramón Moral va néixer a l’Hospitalet el 6 de gener de 1908, fill de pare barber i espardenyer. Aviat va entrar a treballar a l’Ajuntament, ja que era el tercer de quatre germans i va decidir de compaginar el treball i l’estudi. Va assistir a l’Acadèmia Cots de Barcelona i a l’Escola d’Administració de la Generalitat, a l’any 1925.
Fins el 1936 fa concursos per anar pujant en el seu treball, crea la secció d’Esquerra Republicana a l’Hospitalet i la secció Nosaltres Sols d’Estat Català. Va participar a l’atac a l’aeròdrom del Prat el 1931 i el 6 d’octubre va declarar la República Catalana des del balcó de l’Ajuntament, setmanes després seria detingut per la Guàrdia Civil, amb molts altres ciutadans de la ciutat ( Xena, Coca, Carles Enric, Dr. Isern, Frontera, etc.). A conseqüència dels fets va perdre la seva plaça a l’Ajuntament com a funcionari.
Va anar voluntari al front a partir del juliol de 1936, a la Divisió de la Brigada del Tinent Coronel Balibrea al front de Lleida.
Després va seguir l’exili, els diferents camps de concentració a França, la resistència contra el nazisme i l’establiment a Sant Etienne on va viure amb la seva dona i els seus tres fills.
Va tornat a Catalunya el 1977 i va recuperar el seu ofici a l’Ajuntament just abans de jubilar-se el 12 de gener de 1978.
Va redactar les seves memòries: Diari d’un exiliat. Fets viscuts (1939-1945). PAM, 1979 .

Joan Pallarès era fill de l’Hospitalet on va néixer el 26 de març del 1909. Era fill d’una família humil i va cursar estudis a Montserrat formant part de l’Escolania de nens cantors, on es van desvetllar les seves afeccions a la música. Degut a circumstàncies familiars d’origen econòmic, es va reintegrar a l’Hospitalet i es posà a treballar ja que no podia seguir estudiant.
Alternant la feina i el gust per la música, va composar vàries sardanes com: Aquelles mans que es troben, Festiva, Cargol treu banya, La Presó de Lleida, Campanes al vo”, etc.
Va treballar com a redactor a la publicació de la ciutat L’Espill i va fer un himne a l’Hospitalet.
Sempre treballant i participant en el moviment associatiu de la ciutat va estrenar per Sant Esteve del 1935, al Centre Catòlic, una obra lírica: L’Esperança d’Israel amb un llibret del seus amics Gonçal Oliveres i de Jordi Perramón. Pallarès fou l’autor dels versos i la música. Va preparar també la música per a La Ventafocs de Folch i Torres.
Va ser mort per uns incontrolats el 11 de setembre de 1936 en circumstàncies poc clares, ja que sembla que el van confondre amb un propietari hospitalenc.

Domènec Pastor Petit va néixer a l’Hospitalet i assistí a l’escola del Sr. Massot del barri del Centre.
Va freqüentar la vida cultural i associativa de la ciutat, en especial l’associació dels Amics de la Música (A.A.M) i les vetllades teatrals del Centre Catòlic. Aviat s’afeccionà a escriure i exercí de periodista i escriptor, amb nombroses publicacions en català i castellà. Ha treballat molts anys al Diari de Barcelona amb cròniques de diversos personatges il.lustrats pel seu amic Valentí Julià.
S’ha dedicat especificament al món de l’espionatge i de la crònica històrica sobre la guerra civil. Té més d’una vintena de títols publicats i ha participat també en ràdio i televisió com a col•laborador i guionista.

Pedro Perea va néixer a l’Hospitalet el 21 de novembre de 1923 en el si d’una família d’origen molt humil. Les primeres lletres les va aprendre a la Casa Provincial de Caridad i va completar la seva formació a partir de l’autodidaxia. Des de molt petit treballa en diversos oficis i cau greument malalt de tuberculosi. A l’hospital es va relacionar amb els Departament de Sanitat de l’Ajuntament de l’Hospitalet i en recuperar-se va treballar en el mateix.
Va passar a gestionar els problemes socials i es va encarregar del barraquisme de la ciutat. Es va proposar organitzar els habitants del barri de La Bomba, on hi havia més d’un miler de barraques, i van començar les protestes per tal de demanar cases més dignes per a la població a càrrec de l’administració.
Va organitzar i convocar diverses mobilitzacions i manifestacions, es van concentrar davant la Catedral de Barcelona d’on van ser desallotjats per la policia. A l’Hospitalet va omplir l’església de la seva gent que contrastava amb la classe benestant local i aviat van sorgir els primers enfrontaments amb l’Alcaldia.
Fou expedientat diverses vegades, i va denunciar reiteradament a l’Alcalde. Al ser sancionat fou passat d’inspector d’obres al departament de desratització.
Durant la transició va formar part aviat del Comitè de Treballadors de l’Ajuntament, va mostrar afinitat amb en Josep Pallac, fundador de Reagrupament Socialista.

Ferran Soriano va néixer a Barcelona el primer d’octubre de 1944 i pertanyia a una família treballadora. El seu pare regentava una petita planxisteria. Aviat es va adonar de la seva passió per l’art i l’escultura i va començar a treballar en el negoci familiar i a fer petites obres d’art.
Va aconseguir una beca d’estudi per anar a Roma i va començar a realitzar exposicions a Eivissa, Sevilla, Terrassa, Roma, Moscou, Perpinyà, etc. Està molt relacionat amb l’Hospitalet i va ser un gran col•laborador del Museu de la ciutat els anys setanta i vuitanta on va fer vàries exposicions, presentà escultures i “esculto-pintures”, el 1979. El 1981 va presentar escultures d’acer i diferents projectes, dibuixos i gravats.
Va exposar també a l’Agrupació Amics de la Música, al Centre A. Cirici, a la Farga i a la Tecla Sala, va rebre nombrosos premis pel seu treball.