Durant els anys 30 va ser l'ajudant de l'arquitecte municipal Ramon Puig i Gairalt. A la mort d'aquest, el 1937, va passar a ser l'arquitecte municipal interí fins a la fi de la Guerra Civil (participant en els projectes de construcció de refugis antiaeris). Després de la guerra va ocupar el càrrec d'arquitecte auxiliar, sota les ordres de l'arquitecte municipal Manuel Puig Janer.
Isidre Vilella Matas va néixer el dia 24 d’abril de 1910 a Olesa de Montserrat.
L’any 1921 va ingressar a l’Escola Professional dels Salesians de Sarrià, va completar els estudis primaris i reben cultura comercial.
Als 14 anys va passar a la secció comercial de formació professional Industrial, fent el grau de Oficialia Industrial (3 anys) i Mestria Industrial (2 anys)
Als 19 anys ingressa a l’Industria Olesana S.A: fàbrica tèxtil especialitzada en teixidura de seda artificial, tints i aprestos de les mateixes fibres. Va començar d’operari en la secció de construcció, manteniment i reparació de màquines., i l’any següent es va convertir en cap de manteniment.
Anys 1930-1931 pagat per l’empresa va fer estudis tècnics de muntatge, manteniment i reparació de màquines de vapor, examinant-se després davant el Tribunal de la generalitat de Catalunya.
L’any 1932 va incorporar.se a files i va estar en el cors d’aviació militar. Va passar les proves per cobrir les places amb els tallers.
Va tornar a la fàbrica d’Olesa de Montserrat com cap de la sala de calderes.
Als anys 1941-1942 va realitzar estudis especials sobre tècnica de materials plàstics, sota la direcció de Ricardo Matas, enginyer químic.
Any 1944 va muntar a l’Hospitalet de Llobregat una fàbrica anomenada (SAPLAS) de moldau de materials plàstics. Sent uns dels primers fabricants espanyols d’aquests productes. Isidre Vilella, va ser director de la fàbrica S.A.P.L.A.S., una de les primeres d’Espanya en fabricar plàstic, estava ubicada al carrer Baró de Maldà núm. 24. Anteriorment havia estat una fàbrica de baquelita. La fàbrica va contar amb més de 100 treballadors. Amb la falta de personal qualificat va crear una escola de formació professional d’aprenents.
Any 1958 va ingressar a la Companyia de Comptadors amb el càrrec de cap de taller.
Per la seva experiència amb plàstics va crear les primeres màquines d’injecció de plàstics, fabricada per la industria Coscollola i Margarit de barcelona.
Anys 1965 amb el creixement de la companyia es va traslladar la fàbrica a Montornés del Valles, i Vilella va ser l’encarregat de la direcció del muntatge de la nova factoria.
Josep Janés i Olivé nasqué a Collblanc, el primer de setembre de 1913. El seu pare fou forner d’ofici, la casa on vivien era coneguda per Cal Zoilo de la Sal perquè l’avi -de nom Zoilo- tenia un magatzem davant l’abeurador dels cavalls.
Va estudiar a l’escola pública del barri, amb companys com Andreu Rosselló i Pàmies, que serà director del Correo Catalán i Enric Massó i Urgellès, escriptor.
Entre 1926 i 1929, entre els 13 i 16 anys redactava petites revistes infantils i juvenils. Va començar a freqüentar els ambients literaris barcelonins a l’Ateneu Barcelonès.
Abans de la seva definitiva faceta d’editor, Janés passarà per la de periodista. Edità Bandera (1930) i als 19 anys emprén Diari Mercantil ( 1932-1933) i més tard Avui. Diari de Catalunya (1933) i Amic, publicació quinzenal editada pel Servei de Cultura al Front el 1938 que era distribuida gratuïtament.
Guanyà la Flor Natural dels Jocs Florals de Barcelona amb el poema Tu. Varis dels seus poemes han estat musicats per Fredeic Mompou sota el títol de El Combat del Somni.
Fundarà la revista La Rosa dels Vents. Revista de Literatura, Assaig i Crítica el 1936 (té 23 anys) i publica nombroses obres de la literatura universal: Wilde, Woolf, Kipling, etc. El 1934 havia fundat els seus Quaderns Literaris que perduren fins a la fi de la guerra civil. El primer volum fou una reedició de Les presons imaginàries de Pere Coromines.
Després de la guerra tornà a la seva tasca d’editor i al 1947 ho fa en català i publica una Antologia Històrica de la Poesia Catalana. Crea també el Premi Internacional Primera Novel.la.
Mort en accident de cotxe a Santa Margarita i els Monjos (Alt Penedès). Havia arribat a editar més de 1.600 títols distribuits en 51 col.leccions.