Jose Maria Valverde poeta, traductor i crític literari va ser president de l’ Associació Catalana D’Amistat amb Nicaragua, més coneguda com a Casa de Nicaragua durant 10 any, va ser membre de la Junta directiva , fins a la seva mort a l’any 1996.
Els estatuts de l’Associació posava el domicili social al carrer Aribau, casa de Jose Maria Valverde.
Jose Maria Valverde va lluitar per tots els països en combat per l’opressió: amb Nicaragua, en lluita contra i l’imperialisme, amb Cuba, per la lluita pel bloqueig i la hipocresia. Panama sota les bombes. Salvador lluita. Guatemala i els seus indis perseguits. Sempre en lluita amb el despotisme i la injustícia.
Va redactar manifests i declaracions, escriure en diaris i revistes. Va parlar en ràdio. Accepta confrontacions a la televisió per explicar els seus principis.
El govern Sandinista li va condecorar amb la “Orden Ruben Darío”. Va ser membre a Cuba del jurat del Premi Casa de las Américas.
Neix a Barcelona el 19 de febrer de 1909 on resideix fins ben entrada l’edat adulta. El seu pare era un reconegut periodista de la ciutat, però per diverses circumstàncies familiars la seva escolarització fou molt curta, essent de forma autodidacta que aconseguí una àmplia formació.
S’inicià laboralment en el ram de les arts gràfiques i, en el seu temps lliure, la dedicació al món del teatre fou intensa des de molt jove.
Va anar a la guerra civil, sent a la batalla de l’Ebre, i l'any 1939 fou empresonat i traslladat durant uns mesos a un camp de concentració de Bilbao. En tornar a Barcelona, no li resultà gens fàcil trobar feina, aconseguint-ne finalment en una impremta de la qual n’arriba a ser l’encarregat.
Quan tenia 37 anys es va casar i el matrimoni tingué una única filla: Carme Macià i Gràcia. A començaments dels anys 60 la família es trasllada a L’Hospitalet, en concret al carrer Primavera del barri de La Florida. Josep Macià continuà treballant a Barcelona, a diferents impremtes, fins que ja en els anys 70 entrà com a corrector de castellà al diari Tele Express. Posteriorment, en tancar l’empresa el contractà, també com a corrector, La Vanguàrdia, a on es jubilà.
Tota la seva vida va combinar els seus treballs amb la seva tasca de periodista i la seva dedicació a la creació teatral. En relació a la premsa, va portar corresponsalies i diferents col•laboracions, principalment a La Vanguàrdia, però també a d’altres periòdics i revistes, com, en el cas de l’Hospitalet, el periòdic TOT L’Hospitalet.
Així mateix va adaptar guions per a TV i, dotat d’una veu agradable i característica pel seu registre inconfusible, va fer doblatge a Radio Espanya i Radio Barcelona.
Pel que fa a l’altra gran vocació de la seva vida, el teatre, va adaptar i dirigir multitud obres (en algunes ocasions, les pròpies) que es representaren arreu, constituint la seva figura un referent molt notable del teatre amateur català.
A L’Hospitalet és destacable la seva col•laboració amb el Club Pimpinella. Amic d’anys de Tomàs Roig i Llop, president de F.E.S.T.A (Fomento del Espectáculo Selecto y del Teatro de Asociación), l’entitat coordinadora del teatre afeccionat a Catalunya, de la qual Josep Macià també n’era soci, acabà presidint-la els anys 1973-1975.
La seva obra literària, per a la qual fou guardonat en diferents ocasions, és molt variada: novel•la, llibrets per a sarsuela, obra dramàtica en general, guions de TV, etc. i en un seguit de casos fou editada.
Josep Macià va morir el 20 de desembre de 1991 a L’Hospitalet.
Joventuts Socialistes Unificades