Mostrar 6566 resultados

Veí del barri del Centre. Vinculat a la promoció de l'idioma Esperanto.

Va ser manàger de la ponència de Cultura per a espectacles y promocions culturals entre març i octubre de 1974. A part, era secretari gerent de l'Escola d'Art Dramàtic "Adrián Gual" de Foment de les Arts Dramàtiques de Barcelona, mànager de la companyia professional "Adrián Guai" de Barcelona i manàger al Teatre Capsa de Barcelona

La Diputació del General o Generalitat

Integrada per sis persones: tres diputats i tres oïdors (un de cada per cada estament). Es renovaven cada tres anys.
Funció de vigilar el compliment dels acords de Corts (cada cop que un representat del rei –virrei, veguer o batlle- no respectava alguna constitució la diputació presentava la protesta davant l’Audiència), i amb poders militars i fiscals (recaptava els impostos més importants del Principat i els administrava). (govern del Principat)
Organisme permanent entre la clausura i la re apertura de noves Corts.
Accés: mitjançant la insaculació, sistema de nomenaments que consistia en elaborar un llistat de persones considerades aptes pel al càrrec els noms del les quals eren introduïdes en una bossa d’on els extreia una mà infantil el dia fixat. La llista era elaborada per membres influents dels tres grups que hi havia representats a Corts (especialment els membres de la Generalitat), aprovada pel rei (dret de vet).

Els consellers de la ciutat de Barcelona es refereix al Consell de Cent: estava Format per 5 consellers –poder executiu- i un consell de 100 consellers amb funció assessora- format pels prohoms de la ciutat escollits entre els ciutadans honrats (63), els mercaders i juristes (25) i els menestrals (12) barcelonins. Renovables cada any.
Funció: govern de la ciutat de Barcelona. Fins i tot disposava d'atribucions militars per a la defensa de la ciutat amb la Coronela.
Accés: mitjançant la insaculació.
Els Ciutadans honrats eren un grup social format per famílies riques de mercaders desvinculats del comerç i la industria (tenien prohibit treballar amb les mans) vivien de les rendes (terres i cases) i dels préstecs que feien (banquers); la majoria eren juristes (i freqüentment juristes procedents d’altres grups socials –mercaders- van accedir al grup de ciutadans honrats). El seu estatut jurídic era semblat al dels cavallers però no formaven part del braç militar (nobles) sinó del braç reial (ciutats). Molt sovint hi havia enllaços matrimonials entre els ciutadans honrats i la noblesa; els ciutadans honrats controlaven els organismes de govern de la ciutat de Barcelona. L’accés al grup era mitjançant els vots majoritaris de l’assemblea de ciutadans honrats. En l’Edat Moderna els ciutadans honrats eren, en general, els burgesos rics, grans mercaders o rendistes.

Emperadriu romanogermànica, reina de Catalunya-Aragó i lloctinent de Catalunya (1711-13).
Es casà amb el rei Carles III de Catalunya-Aragó; el matrimoni se celebrà a Viena per poders, i personalment (1708) a Barcelona, on residí la cort. El 1711, mentre el seu marit, elegit emperador (Carles VI), anava a residir a Viena, l’emperadriu restà a Barcelona en qualitat de lloctinent de Catalunya; el 1713, decidit l’abandó de Catalunya a les mans dels Borbó, partí també ella de Barcelona. Contràriament a allò que tot Europa suposava, els catalans no s’oposaren a la partença, tot i que era llur darrera garantia davant la decisió aliada de sacrificar-los. Tornada a Viena, es mostrà poc afable amb els refugiats catalans de la cort imperial. En morir Carles VI, defensà la successió al tron de la seva filla Maria Teresa, i anà a Hongria per obtenir-li suport.