Showing 6566 results

Agustín Rubín de Ceballos (Dueñas, 24 de juliol de 1724 - Madrid, 8 de febrer de 1793) va ser un religiós castellà, que va ser bisbe de Jaén (1780-1793) i inquisidor general (1784-1793), on va destacar per la seva activitat contra la censura i les idees de la revolució francesa.
Primers anys
Va néixer a Dueñas, el 9 de juliol de 1724.Va estudiar ambdós drets, Canònic i Civil. En l'àmbit eclesiàstic, primer va ser canonge de la catedral de Palència i, després, de la catedral de Conca.
Bisbe de Jaén
Va ser nomenat bisbe de Jaén l'11 de setembre de 1780, i va prendre possessió del càrrec el 9 de novembre del mateix any. Durant el seu mandat a la diòcesi, va embellir la catedral amb obres com la capella de Sant Eufrasi o el tabernacle de l'altar major. A més, va iniciar un procés de reorganització de parròquies a la diòcesi, que va ser continuada pel seu successor, el frare agustí Diego de Melo de Portugal.
Inquisidor general
Va ser designat inquisidor general d'Espanya el 23 de gener de 1784, en substitució de Felip Bertran, i va prendre possessió del càrrec el 7 de juny del mateix any.[ Segons Juan Antonio Llorente, durant el seu mandat no van haver persones cremades en persona o estàtua, van haver catorze penitenciats en públic, tanmateix, afirma que van haver molts altres en secret.També destaca la seva activitat censora de la premsa i altres obres escrites. El 1792 va encarregar, malgrat l'oposició del Consell Suprem de la Inquisició, la redacció d'un nou índex inquisitorial d'obres prohibides a Joaquín Castellot, religiós de l'Encarnació de Madrid. A petició del comte de Floridablanca, també es va publicar un edicte per prohibir la circulació d'idees revolucionàries procedents de França.

Mort
Va ocupar el dos càrrecs, el de bisbe i inquisidor, fins a la seva mort, el 8 de febrer de 1793 a Madrid.[5][1] Per petició expressa del difunt, va ser sebollit a la capella que havia fundat dedicada a Sant Eufrasi, a la catedral de Jaén.

Ignacio Francisco de Glimes de Brabant (Namur, 29 de maig de 1677 — Madrid, 5 de desembre de 1754) fou un militar való, III comte de Glimes de Brabant, senyor de La Neffe i baró de Samar.
El 1703 passà al servei de Felip V de Borbó amb la companyia de guàrdies valons. Lluità al setge de Gibraltar de 1704-1705 i a la batalla d'Almansa, i assolí el grau de tinent general. El 1715 fou designat governador de Tortosa. Felip V li confirmà el comtat de Glimes de Brabant i del Sacre Imperi. En 1727 el nomenà Capità general de Castella.
Fou capità general de Catalunya del 1735 al 1737 i del 1738 al 1742, els anys durant els quals entrà en conflicte amb l'Audiència barcelonina, que pretenia reduir les seves atribucions. El 1746 fou creat gran d'Espanya.

Nebot de Pere Montoya Bernal. Des de la seva joventut ha dut a terme una recerca sobre el seu tiet assassinat a la Guerra Civil.