L’any 1947 un grup de caramellaires es van reunir en una antiga taverna propietat del senyor Sendra. Van crear formalment l’Agrupació Coral Els Callats de Collblanc.
Els fundadors van ser Bartomeu Gorrea, Ramon Sendra, Josep Vilar “El Valencià, Alfons Ciércoles i Josep Maria Balada.
La idea de posar un nom contradictori a la funció principal dels cantaires, es deguda a que els fundadors oïren que hom la novetat, afegint que cantar els que es caldria fer era estar-se callats. Acceptat aquesta frase tan original es feren un dibuix com a senyera de la societat, la qual representa un cantaire cobert amb barretina amb l’índex de la ma dreta creuant-lo per sobre els llavis closos.
L’estendard ho va confeccionar la dona d’en Ciércoles (María Silvestre). Més endavant cap els anys cinquanta fou reemplaçat aquest per un nou brodat per monges. Apadrina Elisa Mèdica i el seu fill Lluis Abarca nomenat des d’aleshores soci d’honor.
L’any 1948 va ser la primera sortida formalitzada, s’anà a Vilafranca a sobre de camions. Amb això veiem l’esperit de societat i germandat dels associats.
L’any 1949 va ser l’any amb el més alt nombre de socis. Amb el gran número de socis es va crear complementàriament una banda de tambors i cornetes, que van obtenir els instruments per mitjà de quotes voluntàries i els beneficis de les actuacions.
La seva trajectòria al llarg de la seva existència va ser abundant: actuacions en les festes majors amb altres grups corals, en homenatges per monuments a Josep Anselm Clavé en l’Hospitalet. Presentació a concursos de cantaires. Escapades de cap de setmana per reunions de cantaires amb la Federació dels Cors Clavé.
L’Agrupació Els callats a l’any 1969 era l’única coral que quedava a l’Hospitalet de Llobregat. Va demanar ajudes a l’Ajuntament de l’Hospitalet per actuacions.
Van complir les seves noces d’argent 1947-1972 amb un programa d’actes: el 11 de maig amb una missa solemne a l’església parroquial Sant Ramon Nonat amb l’assistència de les autoritats i la Federació i Cors d’en Clavé. Amb l’actuació de l’Agrupació Coral Els Callats i vermut d’honor.
El seu mestre J. Oriol Bonet i Torrella lloa en aquests vint-i-cinquè aniversari poder continuar amb la tradició Claveriana, lluitant per mantenir els ideals arrelats al nostre esperit català, fent que les generacions següents puguin conèixer la gran obra social que fa un segle va crear Anselm Clavé.
Van crear una banda de Tambors i Cornetes, que va tenir un gran èxit. En les actes dels anys 1975-1980 es van quedar sense director i es va demanar als socis de la banda passar a cantaires.
Amb el butlletí de l’any 1975 editat pels Joves de l’Agrupació Els Callats fan una sèrie d’entrevistes a membres de l’Agrupació, preguntant sobre la crisi de la Coral. Juan Rigau pensa que és difícil l’època perquè els joves han perdut les tradicions regionals.
En aquest butlletí es realitza una altre entrevista a Lluis Abarca i Médico com President honorari de l’Agrupació. Va ser qui va redactar els estatuts de l’Agrupació. Ell opina que abans es realitzaven concerts en les festes majors però ara s’han suspès i els anima a parlar amb el conseller de festes per la iniciativa.
Van aconseguir l’opinió de varis coristes els quals van opinar que la joventut en aquests moments no pensen com els primers socis els quals al acabar el treball anaven a la societat a fer germandat i amb unes obligacions importants per formar part de l’Agrupació amb els assajos, actuacions, excursions. La tradició de passar els ideals de tradició de pares a fills s’ha perdut.
Per últim van parlar amb el mestre i director José Oriol Bonet qui porta vint-i-ú anys amb l’Agrupació. Ell opina que la falta de coristes suposa que les peces de major envergadura no es poden realitzar però la cantada de sardanes i vals sí es poden arribar a conjuntar-les. Opina que el sentiment de les corals dels començaments no tornarà, per la forma de pensar i viure.
L’Agrupació Coral Els Callats va tancar les seves portes l’any 1980 segons documentació conservada.
Agrupació d'Esquerra del Partit Català d'Acció Republicana
Agrupación de Amigos de la Música
Agrupación de Comestibles i Drogas
Nascut a Mazarambroz (Toledo) el 13 de gener de 1926, en el si d'una família de petits agricultors; des de petit va alternar l’assistència a l’escola (1931-1939) amb l’ajuda en les feines agrícoles fins que va marxar del poble per fer el servei militar.
Arriba a Barcelona l’any 1950 i comença a treballar a la fàbrica Pegaso. Casat en 1952, s’instal·la al barri de Collblanc. Cap a 1960 aconsegueix la llicenciatura en llengua i literatura franceses, havent també estudiat comptabilitat i economia.
Va ingressar al PSOE i a la UGT el 1947, amb 21 anys. Fou membre fundador de la UGT a la fàbrica Pegaso (1972) i escollit Secretari General de la Secció el 1976. Va ser així mateix primer secretari de l’Agrupació Socialista de l’Hospitalet i primer secretari de la Federació de L’Hospitalet del PSC-PSOE. A les eleccions de 1979 va ser elegit regidor de l’Ajuntament de l’Hospitalet i fins el 1980 va combinar la seva tasca en el Departament d’Informàtica amb la feina a la Pegaso. Entre 1983 i 1987 va exercir de Tinent d’Alcalde i Ponent d’Obres i Serveis Municipals. Escollit com a diputat provincial a la Diputació de Barcelona, va ser president de l’àrea d’Agricultura, Ramaderia i Repoblació Forestal. Va coordinar la comissió de serveis de la Federación Española de Municipios y Provincias en els anys 80s.
El 1987 decideix tornar a l’empresa privada, assumint càrrecs intermedis en empreses del ram del metall fins a la jubilació.
El 1997 es va incorporar al grup L’Hospitalet Antifranquista del Centre d’Estudis de l’Hospitalet. Va morir l’any 2011.