Mostrando 6566 resultados

Nascut el 1948, provenia d’una família de classe mitja.

Aviat es va integrar en la vida associativa de l’Hospitalet i fou membre del Grup Alfa 63 que provenia de un grupet d’ex-alumnes de l’Acadèmia Comercial del barri del Centre. Es fan encabir com a secció dels Amics de la Musica i més tard passaren al Centre Catòlic on tingueren algunes topades amb la direcció més conservadora.

Es van constituir en grup de teatre independent. Jaume Miró va formar part del Sindicat Democràtic d’Estudiants.

Amb el seu grup participà activament a la vida associativa de la ciutat i reemprengueren el costum de la venda de llibres per Sant Jordi, crearen cinefòrums, conferències, excursions i concerts de cançó catalana.

Antonio Moreno va néixer a Pocurna (Jaén) el 4 de maig de 1920. Va emigrar a Catalunya a la postguerra, el 1945. Va treballar com obrer metal•lúrgic i en la seva formació autodidacta comença a composar poesies.
Va formar part del grup Orto de poesia i ha publicat varis llibres: Tiempo de Miguel Hernández, Voces i varis més.
Aviat es va implicar en la vida social i cultural del seu barri,La Florida, on va realitzar nombrosos recitals des dels anys de la transició fins a l’actualitat, a l’Aula.
Ha pres part en l’obra col•lectiva: Antologia de Poetas españoles de la Editorial Amarantos el 1982.

Guillem Pizarro va néixer a Barcelona el 1931. Va fer els seus primers estudis a les escoles de la República i el sorprengué la guerra civil a la seva infantesa pel que va acabar la seva formació de forma autodidacta i va treballar des de molt jove.
Va començar a escriure poesies als 20 anys i en els anys de la transició es va vincular a varis projectes associatius de l’Hospitalet i Barcelona.
Durant bona part de la seva vida va residir a Collblanc.
Fou membre del Ateneu Enciclopèdic Popular de Barcelona, co-fundador del Ateneu Popular Catalònia de l’Hospitalet, fundador i co-president de la Associació de Poetes i Escriptors de Catalunya.
Va realitzar nombrosos recitals i conferències, ell mateix destaca: El nacionalsocialismo y los campos de exterminio, La Poesía Sexual en Federico García Lorca, Recital Conferencia Vida y Obra del Poeta León Felipe Camino. Ha actuat a Aules de Cultura, Ateneus, Centres Cívics, Cases de Cultura, Ajuntaments, Cases Regionals, Llars de Jubilats, Emissores de Radio i ha publicat en nombroses revistes. Ha recitat els seus favorits: Rafael Alberti, Federico García Lorca, Antonio Machado, Joan Salvat Papasseit i la seva pròpia obra.
Ha publicat, amb d’altres autors, : Antologia de Poetas españoles e hispanoamericanos de hoy. Tomo V. Editorial Lofornis. Barcelona, 1987.

Anton Ribas Sala, més conegut com a Ton Ribas, va néixer a l’Hospitalet el 1933 i va treballar des de jovenet a Altos Hornos de Cataluña, “La Farga”. De ben jove s’integra en el moviment associatiu i cultural de la ciutat i fou un dels socis fundadors de la Unió Excursionista de Catalunya (UEC) que amb els anys es transformaria en Club Muntanyenc.
Afeccionat a la llengua i a la cultura catalanes, dins de la UEC impulsaria les classes de català i les trobades a la muntanya, les corals, excursions, etc. Des d’una perspectiva nacionalista. Fou un gran amic dels antics independentistes Hospitalencs del temps de Primo de Rivera i la guerra civil, com Josep Navarro, Lluís Ferrer, Agustí Boada, etc.

Les seves idees el portaren a militar en grups independentistes catalans i actuà en vàries manifestacions solidàries de tot tipus. Durant el franquisme va realitzar accions compromeses com la posada de senyeres a Barcelona en dies destacats, la creació d’una emissora clandestina, sabotatges, etc.

Detingut durant la transició fou jutjat a l’Audiencia Nacional de Madrid i empresonat a Carabanchel i més tard traslladat a Lleida fins que fou alliberat. A l’Hospitalet es van realitzar vàries mobilitzacions veïnals per la seva causa. Va estar vinculat sempre al Club Muntanyenc i a altres associacions culturals lligades a l’independentisme i sempre es destacà per la seva discreció i la seva manifesta fugida de la notorietat i el protagonisme. Morí el 2017.

Joan Rius va néixer a Igualada el 1912 i va morir a Vilanova i la Geltrú el 20 de gener de 1986.
Els primers anys d’estudi assistí als Caputxins de la seva vila natal i va començar el noviciat sacerdotal a Manresa però aviat va desistir, el cridava la vida mundana i el món del periodisme i la lletra impresa.
Decidí emigrar cap a la gran ciutat i va trobar feina a l’Hospitalet als laboratoris de can Busquets, als 18 anys. Compartia la feina amb la de mestre a l’Acadèmia Comercial i al Col•legi del Sr. Massot.
Va treballar a la ciutat com a cronista a Llibertat d’Esquerra Republicana, el 1930. Anys més tard dirigirà un periòdic amb el mateix títol i amb signe d’admiració: Llibertat!, el 1933. Es va mantenir fins el 6 d’octubre en que el grup editor es va veure implicat en els anomenats “Fets de l’Aeronàutica” en que alguns van morir. El periòdic reapareix el primer de maig de 1935 i durà fins els fets de juliol de 1936.
Entre 1936 i 1937, Rius fou regidor de Cultura de l’Ajuntament de l’Hospitalet en pugna constant amb els anarcosindicalistes, a la fi marxa a Barcelona i es va mantenir en la reraguarda ajudat de Carles Pi i Sunyer. A la fi de la guerra va intentar de tornar a l’Hospitalet i li ho van desaconsellar ja que els que havien estat en càrrecs municipals eren represaliats.
Va marxar a Vilanova i la Geltrú on va exercir de mestre i obrí un negoci de llibres vells. Va seguir mantenint la seva amistat de joventut amb Josep Janés qui li encarregà la traducció de varis llibres. Té varis textos inèdits de caràcter històric sobre la ciutat de l’Hospitalet.

Va néixer el 2 d’agost de 1921 en uns habitatges annexes a la fàbrica Tecla Sala, del Torrent Gornal, a on vivia la família, ja que el seu pare hi era el director i tenia vincles familiars amb la propietària de la fàbrica (el seu oncle matern, Joan Riera i Sala, era el marit de la Sra. Tecla Sala i Miralpeix).
Va cursar estudis primaris al col.legi nacional del c. Pareto de L’Hospìtalet sota la direcció del Sr. Grau. Els estudis superiors als va portar a terme a Barcelona, al Col.legi de los Hermanos de la Doctrina Cristiana de la Bonanova.
El seu pare fou assassinat el 25 de juliol de 1936, havent-se de refugiar amb la seva família a la Plana de Vic, durant la guerra. Serà aquí a on començarà a estudiar medicina, carrera que acabarà a la Facultat de Medicina de Barcelona. S’especialitzarà en Medicina General i Aparell Digestiu.
Va anar adquirint coneixements d’altres branques, entre elles la de metge d’empresa. Hi va treballar intensament tota la seva vida.
Era membre de la Sociedad Española y Europea de Gastroenterologia, participant en diversos congressos nacionals i europeus, sobretot a Bolònia, Marsella i París.

El març de 1956 va ser designat batlle de l’Hospitalet i exercí el càrrec sis anys i mig. Simultàniament va formar part del consistori provincial, i impulsà la construcció de l’edifici d’assistència mèdica conegut com a C.A.P. La Torrassa. Fou metge titular del SOE en diverses empreses locals.
L’any 1961 va ser nomenat diputat a Madrid, sent la primera vegada que a la ciutat de L’Hospitalet se li assignava aquesta representació.
El 1977 es va presentar a Diputat per AP-Convivència Catalana en el lloc 22.
Es va casar amb Maria Francisca Capdevila i Ballarín amb la que va tenir l’única filla de la que tenim constància, la Montse. Sembla ser que el matrimoni es va separar al 1961. És molt probable, encara que no ho podem assegurar, que es tornés a casar una segona vegada, amb Rosa Calabuig i Bartí, el 30 de març de 1990, ja que s’ha conservat el que sembla el menú de la celebració de la boda.
Va seguir amb la seva professió fins a la seva mort el 5 de juny de 1998.

En Jaume Valls va néixer el 16 de juliol del 1930 a Bellvís, al Pla d’Urgell en el sí d’una família pagesa. Visqué condicionat pels anys més durs del franquisme en que recorda amb claredat tota la repressió que s’instal•la en les comarques frontereres de Catalunya.

No pogué anar a l’escola fins els 9 anys i va cursar els estudis primaris fins els 14 anys en uns temps de dogmatisme ideològic que el van fer revoltar-se incipientment.

Aviat va aprendre l’ofici de forner a la fleca del poble i també al poble veí Sidamón. El mestre forner que l’havia ensenyat es va exiliar a França després de varis episodis relacionats amb els guerrillers antifranquistes el 1944. Jaume hi va mantenir una relació epistolar.

El 1951 va entrar amb relació amb el Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC) i comença a formar-se com a militant. També coneix en aquest anys a la seva companya Agustina amb la que es casarà el 1957. L’Agustina tenia el seu pare a l’exili a causa de la seva militància a la CNT.

El 1956 va prendre contacte amb el Comitè Central del PSUC a França i el 1958 ja havia construït una cèl.lula a la seva comarca on van fer diverses accions. En aquests anys en Jaume va canviar sovint de feina i va patir una greu crisis laboral que el va portar a pensar en la possibilitat de l’emigració cap a Barcelona.

Així, després d’una nova entrevista amb López Raimundo el 1962 a França, decideix partir cap a Terrassa, on fa de forner, i més tard cap a L’Hospitalet on arriba el 1963 al barri de Collblanc i entra a treballar a SAMPER, un taller de foneria del carrer Farners, on crea la primera Comissió Obrera de L’Hospitalet.

Va militar activament, i entre 1968 i 1976 fou detingut en 5 ocasions. El 1967 exercia el càrrec de la direcció del Comitè Local del PSUC a L’Hospitalet. Després de SAMPER va treballar de paleta en el ram de la construcció, encapçalant lluites com la de la Residència de Bellvitge o a “La Llave de Oro”, entre d’altres.

Any 1970 es va matricular a l’Escola d’Adults de Can Serra i fou alumne de Manuel Sacristán, José Fariñas i Jaume Botey.

El 1975 es va constituir, a la Parròquia de Sant Ramon, un Secretariat provisional de les Comissions Obreres de L’Hospitalet va ser escollit Jaume Piulats . El 10 de juliol de 1976 es va constituir l’Assemblea Democràtica de L’Hospitalet on Jaume compareix com a representant de Comissions.

Juny de 1978 es celebra la I Conferencia de la Unió Local de Comissions Obreres i en Jaume Valls fou escollit Secretari General. També ho serà el 1980, 1985 i 1987.

El PSUC es va legalitzar el maig de 1977. Fou regidor a les primeres eleccions democràtiques municipals, el 3 d’abril de 1979.

Any 1982 en una escissió del PSUC que dóna pas al Partit dels Comunistes de Catalunya, Jaume Valls passa a formar part d'aquesta formació política. Pocs anys després retornà al PSUC.

Va ser vocal de la Junta de Govern de l’Hospital Universitari de Bellvitge des de 1979 fins a 1987.

El 1995 va promoure el Col.lectiu L’Hospitalet Antifranquista (Centre d’Estudis de L’Hospitalet), i a partir de l’any 2004 impulsà l’entitat El Pont de la Llibertat – L’Hospitalet Antifranquista, sent-ne president.

En Jaume Ventura i Tort va néixer a l’Hospitalet el 12 de desembre de 1911, era fill de Joan Ventura, sagristà i fosser de la ciutat. El pare era també pessebrista i la seva casa pairal era molt freqüentada i estava adossada al campanar de l’antiga església de la ciutat. Era coneguda familiarment per “Cal Peta”.

En Jaume fou alumne de l’escola municipal del Sr. Carsi i va estudiar primària a les Escoles Catalanes del Dr. Robert fundades pel Foment Autonomista. De petitet va patir una greu malaltia que l’afectà les cames i per distreure’l el feren estudiar música a cal cansalader de davant de la seva casa amb la professora Josefina Coll.

Va cursar estudis d’harmonia, composició i fuga amb Enric Morera al seu domicili i als 18 anys va estrenar al Centre Catòlic, Llobregatana, una sardana dedicada al Baix Llobregat que va ser interpretada per la cobla Catalonia.

Any 1934 treballa al Casino com a secretari i es va organitzar un homenatge amb les seves sardanes. Durant la guerra civil el seu pare fou assassinat i ell va fugir per tornar els anys 40 en que col•labora en el projecte de presentar La Ventafocs de Folch i Torres que havia musicat el seu amic -també assassinat- Joan Pallarés.

Va trencar el seu matrimoni i marxà a Castella on tenia familiars i va tornar als dos anys amb una nova companya i es va traslladar a viure a La Torrassa on es feu càrrec de la funerària que regentava el seu germà.

Any 1953 se li concedí la “Medalla al Merito Artistico” de la ciutat i s’estrenà Sóc de l’Hospitalet veí i la sarsuela Dia de Pasqua. Va escriure Les noies de la Torrassa, Ma terra plana i un llarg etcètera.

Cansat del negoci familiar va muntar un d’hosteleria a Andorra que no funcionà i al tornar va caure en una gran depressió que l’afecta profundament.

Any1963 composa l’Himne del Centre d’Esports de l’Hospitalet i La Cançó de l’Empordà.

Any 1975 es va representar al Teatre del Liceu l’opera Rondalla d’Esparvers. El 18 de maig del mateix any es va celebrar en el món sardanista La Diada Ventura Tort.

Poc abans de la seva mort els veïns de l’Hospitalet van representar El Cantar del Arriero i La Cançó de l’Empordà per fer-li un homenatge al Centre Catòlic, amb la col•laboració d’Andreu Tries i les corals Elisard Sala i Xalesta.

LA CANÇÓ DE L'EMPORDÀ Sainet líric en tres actes Llibret: Ferran Casanovas Civit Música: Jaume Ventura Tort

Ferran Casanovas Civit (Reus, 1915 - El Prat, 1993) Botiguer, dramaturg, actor, poeta i activista cultural

Ferran Casanovas va arribar a El Prat l'any 1942 procedent de Barcelona, on la seva família s’havia instal•lat l'any 1921 al Poblenou, barri amb una gran activitat artística on va iniciar-se el seu interès pel teatre.

Any 1939 s’havia casat amb Maria Playà i d'aquesta unió van néixer dos fills. Després d’obrir dos negocis a diversos barris de Barcelona que no van acabar de funcionar, el 1942, va adquirir una botiga de queviures al carrer de Ferran Puig de El Prat, que va arribar a ser coneguda popularment com cal Fernando.

Home de grans inquietuds culturals, de seguida va entrar en contacte amb el moviment cultural pratenc. Fou un dels fundadors de l’Agrupación Artístico-literaria Cervantes l’any 1948, una entitat que més endavant va presidir fins el 1968. Va destacar com autor i actor. La seva passió seria el teatre i va destacar com a poeta, actor i autor teatral. De la seva ploma van sortir diverses obres dramàtiques que foren representades a l'Agrupación.

També fou conseller de l’Ajuntament del Prat entre febrer de 1958 i febrer de 1964, sota l’alcaldia de Jaume Codina. Amb l’alcalde Josep Lloret, a la dècada dels 70, fou tinent d’alcalde de Cultura. Va ser, també un dels promotors de la restauració de la Fira Avícola en la seva segona època.

És l’autor de la lletra de la sardana de Jaume Ventura Tort "La Festa Major d'El Prat" així com del sainet líric, del mateix Ventura Tort, “La cançó de l’empordà”, obra lírica estrenada al Centre Artesà de El Prat i al Teatre Òpera de l’Hospitalet els dies 15 i 16 d’abril de 1964 respectivament.

Francesc Batallé neix a Pineda de Mar, el 1906. Fill de pescador foren 6 germans i ell fou l’únic noi.
A la seva vila natal va freqüentar Serra i Moret i Sara Llorens. Va estudiar a les escoles del poble i més tard Magisteri ja que el seu mestre, Josep Misser, convenç els seus pares de la seva vocació pedagògica. Va aconseguir una beca de l’Alcaldia de Pineda.
Treballà a les Escoles Pies de Terrassa i ,el 1931, mitjançant el Bisbe Irurita, es feu càrrec de les Escoles Parroquials del Sagrat Cor de l’Hospitalet. Fa treballar els nens en habilitats manuals poc conegudes a la seva època i desenvolupa així la creativitat infantil.
Durant la guerra les escoles foren ocupades pels menjadors populars de la CNT- FAI. A la tornada reemprengué la seva tasca i reorganitzà l’escola.
El 1950, i a causa de divergències personals amb el rector, Mossèn Homar, marxà i obra una escola particular que portà el nom de Sant Jordi on va desenvolupar la seva tasca fins a la seva jubilació.

La Corporació Municipal, el 9 de febrer de 1983, va acordar rendir homenatge a la seva memòria i va posar el seu nom a una escola pública. L’Héctor Cesena també li feu un monument situat a l’entrada de Can Boixeres.
Va redactar unes interessants memòries autobiogràfiques.