Va nàixer a Barcelona el 5 de juliol de 1921. El seu pare era ajudant de farmàcia. L’any 1928 es traslladà amb els seus pares a la Cerdanya francesa, ja que la seva mare era d’origen francès . A França cursà estudis fins els 15 anys.
L’any 1942 tornà a Catalunya per realitzar el servei militar, instal•lant-se a l’Hospitalet l’any 1947 i vivint a Collblanc-Torrasa fins que es va traslladar amb la seva dona a Roses el 2001. Ha desenvolupat la seva tasca professional en l’àmbit del comerç: va instal•lar, amb la seva dona, una merceria a la plaça Espanyola, treballant també com a viatjant.
Els anys seixanta va començar a estudiar català a l’escola Massana. Vinculat a Omnium Cultural, a inicis dels 70 va donar classes de català a l’Hospitalet . L’any 1974 va iniciar la seva tasca com a professor de català en els instituts hospitalencs Bernat Metge i Eugeni D’Ors fins l’any 1984. També va donar classes de català durant vint anys a l’Ateneu Catalònia de Collblanc.
Manuel Jacinto Quintano Bonifaz (Briviesca, setembre de 1696 – Madrid, 18 de desembre de 1774) va ser un religiós castellà, arquebisbe titular de Farsala i inquisidor general d'Espanya. Fill de Juan Quintano i de Juana Bonifaz. Va ser batejat el 18 de setembre de 1696 a la parròquia de Briviesca, foren padrins els seus oncles.
Col·legial a la Universitat de Salamanca, després va ser canonge magistral a la catedral de Lugo, escollit el 8 de març de 1723, i confessor de Reial Convent de l'Encarnació de Madrid el 1726. Va abandonar la canongia el 1728 i fou nomenat confessor reial i va donar assistència a l'infant Felip, duc de Parma, i de Ferran VI. Continuà la seva tasca amb el monarca fins a la mort de la seva esposa, Bàrbara de Bragança, el 1758, d'ençà aleshores, el rei, tancat a les seves cambres al castell de Villaviciosa de Odón, no va consentir veure ni tan sols el seu confessor. Finalment, Quintano va decidir deixar Villaviciosa i torna a Madrid.
Va ser inquisidor general i arquebisbe titular de Farsalia in partibus. Amb l'ascens al tron del nou rei, Carles III, Quintano es va mantenir en la posició d'inquisidor general, encara que va estar en desacord amb la política regalista del monarca. El 1761 es va publicar el Catecismo de Mesenguy, una obra la doctrina de la qual era contrària als jesuïtes i aquests denunciaren el catecisme a la Inquisició. Inicialment condemnat per la Santa Seu, Quintano també el condemnà públicament, però en fer-ho sense haver consultat abans amb el rei, Carles III el va desterrar 12 llegües de la cort. L'ordre li arribà a Quintano el 10 d'agost de 1761 a través de Ricardo Wall. El Consell de Castella va especificar que el desterrament continuaria fins que Quintano i el nunci presentessin les seves disculpes. S'arribà al punt que Carles III va publicar una pragmàtica per la qual es prohibia la publicació de tota mena de documents procedents de la Santa Seu sense previ consentiment del monarca.
Quirós i Alús, Don Francesc Bernaldo
Don Francisco Jose Bernaldo de Quirós Alús, Carreño i Huergo, Mariño de Lobera, Pardo i Figueroa, Oriund de la Casa Solariega de Quirós en el| Principat d'Astùrias Regidor, Alguatzir major de la ciutat de Oviedo, i del Tribunal de la Santa Creuada, Soci honorari de la Reial Societat d' Asturies, Marquès de Campo- Sagrado, Vizconde de las Quintanas, Tinent General dels reials Exércits| General en cap del primer d'Operacions, Capità General del Principat de Catalunya, President de la Reial Audiència,|