España Muntadas, José Matías (de)
Fou fill d'un director i copropietari de "La España Industrial". La seva mare era filla de Matias Muntadas, el comte de Santa Maria de Sants. José M. neix al febrer de 1929 i als 7 anys viu el principi de la guerra, ja que s'exilien a Sevilla on mor el seu pare el 1937. En tornar va als Jesuïtes.
Va estudiar enginyeria i fou tècnic i accionista de l'empresa esmentada i cosí del segon baró de Terrades i nebot polític del primer, que fou alcalde de Barcelona del 1945 al 1951. Alcalde de l'Hospitalet entre 1962 i 1973 tornant a la fàbrica el 1974 com a President del Consell d'Administració en que es traslladen a Mollet. Fou propietari agrícola a Piera i amb interessos a "La Voz del Llobregat", i fou també propietari de la casa gòtica de l'Hospitalet que encara es coneix pel nom familiar i on va néixer. Fou també oficial de complement de milícies universitàries. Adherit a la FET-JONS i conseller local del Movimiento als anys cinquanta. Fou triat regidor pel terç corporatiu el 1958. Era tinent d'alcalde quan fou nomenat. Durant l'exercici del càrrec fou Diputat provincial i procurador municipal a Corts del 1967 a 1971.
En la seva fase de procurador foren denegats dos suplicatoris per processar-lo. Oposat a Porcioles dins la corporació metropolitana, acabà sent reemplaçat "a petició pròpia", poc abans de que fos cessat el mateix Porcioles.
Es va negar a que passessin a zona verda dins del Pla Comarcal els terrenys familiars de la "Espanya Industrial" i va lluitar perquè fossin edificables des del seu escó de diputat provincial. A l'Hospitalet va urbanitzar els jardins que rodejaven la casa familiar i posà el seu nom a l'Avinguda Carrilet.
Va donar classes al IESE (Instituto de Estudios Superiores Empresariales del Opus Dei)
Sent ja un artista reconegut, Pedro Díez Gil es vincula a l’Hospitalet a principis dels anys vuitanta en què treballa com a professor de Plàstica a l’Aula de Cultura de Collblanc-La Torrassa.
Per encàrrec de l’Ajuntament realitzà murals en llocs públics i també fa accions artístiques com l’embolcallament amb plàstic del mercat de Collblanc el 1984 en que utilitzà més de 1.500 metres línials de plàstic pintat i fa col•laborar més de 20 artistes en el projecte anomenat “Temps de Lluna”. Participa en la mostra L’Hospitalet Art en la seva I edició.
Li fou concedida una beca a París pel govern francès (1968-1969). També el Premi de la Biennal de Pintura Ciutat de Terrassa (1971) i el Premi de Pintura Ciutat de l’Hospitalet.
Té obra seva dipositada en el Museo Salvador Allende de Xile, el Museo de Guinea Ecuatorial, a Nicaragua, Uruguay, etc. Ha exposat a Milà, Roma, Torí, Florència, Venècia i París. Els seus murals són a l’Hospitalet i a Sant Boi. Ha realitzat també cartells pacifistes contra la guerra del Golf i pancartes per a la pau, i un cartell contra la guerra dels Balcans: Sants per Bòsnia (1995)
Enrique Molina és Degà de l’Hospitalet i membre de Justícia Democràtica i va ser un dels promotors del Sindicat de Juristes de Catalunya. Fou Jutge de Primera Instància i Instrucció i Degà de la ciutat amb molts anys d’exercici a Espanya i a Catalunya. Va començar a exercir a Catalunya el 1953.
Va signar l’acta de constitució del Sindicat de Justícia junt amb 12 jutges més.
Chano Montes va néixer a l’Hospitalet a la dècada dels anys 40, fill de mare mexicana i pare català. Té una extensa carrera músical com a interpret a la guitarra i al piano. El 1980 va estrenar a Espanya el seu musical Quetzal inspirat en el mestissatje entre els conqueridors espanyols i els habitants autòctons americans.
Ha realitzar més de 7 gires artístiques pels Estats Units i Sud-Amèrica que és on resideix habitualment.
Ramón Morales va néixer al 1930 al barri hospitalenc de Sant Josep, a l’anomenat carrer Pep Ventura, a l’actualitat carrer Rodés. Va assistir després de la guerra civil a l’escola del Sr. Jaume Josa de qui va servar sempre un bon record i a qui dedicà alguns dels seus escrits. Aviat entra en el món del treball i es forma de manera autodidacta. Des de ben jovenet s’afecciona a l’excursionisme i comença en ell la recuperació de la llengua i la cultura catalana.
Amb la democràcia s’integra dins l’equip de redacció de la revista Xipreret de l’Ateneu de Cultura Popular del barri del Centre de l’Hospitalet i comença a escriure amb regularitat.
Ha publicat vàries obres sempre de caire autobiogràfic i relacionades amb els seus records hospitalencs, com: El camí ral d’Aragó, Muntanyes regalades o Coses de l’Hospitalet.