Pedro Perea va néixer a l’Hospitalet el 21 de novembre de 1923 en el si d’una família d’origen molt humil. Les primeres lletres les va aprendre a la Casa Provincial de Caridad i va completar la seva formació a partir de l’autodidaxia. Des de molt petit treballa en diversos oficis i cau greument malalt de tuberculosi. A l’hospital es va relacionar amb els Departament de Sanitat de l’Ajuntament de l’Hospitalet i en recuperar-se va treballar en el mateix.
Va passar a gestionar els problemes socials i es va encarregar del barraquisme de la ciutat. Es va proposar organitzar els habitants del barri de La Bomba, on hi havia més d’un miler de barraques, i van començar les protestes per tal de demanar cases més dignes per a la població a càrrec de l’administració.
Va organitzar i convocar diverses mobilitzacions i manifestacions, es van concentrar davant la Catedral de Barcelona d’on van ser desallotjats per la policia. A l’Hospitalet va omplir l’església de la seva gent que contrastava amb la classe benestant local i aviat van sorgir els primers enfrontaments amb l’Alcaldia.
Fou expedientat diverses vegades, i va denunciar reiteradament a l’Alcalde. Al ser sancionat fou passat d’inspector d’obres al departament de desratització.
Durant la transició va formar part aviat del Comitè de Treballadors de l’Ajuntament, va mostrar afinitat amb en Josep Pallac, fundador de Reagrupament Socialista.
Nebot de Pere Montoya Bernal. Des de la seva joventut ha dut a terme una recerca sobre el seu tiet assassinat a la Guerra Civil.