Joan Pallarès era fill de l’Hospitalet on va néixer el 26 de març del 1909. Era fill d’una família humil i va cursar estudis a Montserrat formant part de l’Escolania de nens cantors, on es van desvetllar les seves afeccions a la música. Degut a circumstàncies familiars d’origen econòmic, es va reintegrar a l’Hospitalet i es posà a treballar ja que no podia seguir estudiant.
Alternant la feina i el gust per la música, va composar vàries sardanes com: Aquelles mans que es troben, Festiva, Cargol treu banya, La Presó de Lleida, Campanes al vo”, etc.
Va treballar com a redactor a la publicació de la ciutat L’Espill i va fer un himne a l’Hospitalet.
Sempre treballant i participant en el moviment associatiu de la ciutat va estrenar per Sant Esteve del 1935, al Centre Catòlic, una obra lírica: L’Esperança d’Israel amb un llibret del seus amics Gonçal Oliveres i de Jordi Perramón. Pallarès fou l’autor dels versos i la música. Va preparar també la música per a La Ventafocs de Folch i Torres.
Va ser mort per uns incontrolats el 11 de setembre de 1936 en circumstàncies poc clares, ja que sembla que el van confondre amb un propietari hospitalenc.