Enric Gabarró, Carles

Person

Enric Gabarró, Carles

Carles Enric natural de l’Hospitalet. Sabem, per la documentació conservada, que va ser detingut pels fets del 6 d’octubre de 1934 al Saló de l’Ajuntament de l’Hospitalet segons explica Ramon Moral Querol en aquests documents. ( la Generalitat de Lluís Companys aprovà la Llei de Contractes de Conreu per afavorir els camperols davant els contractes abusius dels propietaris. Aquesta llei rebé una forta oposició dels terratinents i dels conservadors.

La Lliga Catalana, el principal partit de dretes de Catalunya, va denunciar-la i el Tribunal de Garanties Constitucionals va anul·lar-la. Desafiant el Tribunal, el Parlament de Catalunya va tornar a aprovar exactament el mateix text. Enmig del conflicte, el 4 d'octubre, la Confederació Espanyola de Dretes Autònomes (CEDA, un partit ultracatòlic i ultraconservador) entrà al Govern de la República. En conseqüència es convocà una vaga general a tot Espanya.

A Astúries esclatà una revolució armada. A Catalunya, el 6 d'octubre el president Companys proclamà l'Estat Català de la República Federal Espanyola. Almenys a una cinquantena d'ajuntaments de Catalunya s'hissà l'estelada. Entre ells, l'Hospitalet de Llobregat. Ramon Moral i Querol era un jove administratiu de l'Ajuntament de l'Hospitalet. Explica que: "A l'octubre de 1934, seguint les instruccions de la Generalitat, proclamo la República Catalana des del balcó de l'Ajuntament de l'Hospitalet. Tenim al nostre costat els caps de la Guàrdia Civil."

El matí del 7 d'octubre, Companys es rendeix a l'exèrcit i tot el Govern de la Generalitat és detingut. Ramon Moral relatà que: "Unes setmanes després, poques, la mateixa Guàrdia Civil, es presenta a les 5 del matí i em detenen a casa.

Carles Enric i Ramon Moral Querol van ser detinguts i enviats al vaixell presó Uruguay al port de Barcelona. Aquest vaixell Cap a l'octubre de 1934 fou adquirit pel govern de la Segona República Espanyola juntament amb el Manuel Arnús i l'Argentina, i rebatejat amb el nom d'Uruguay. Fou emprat com a presó per primer cop durant el bienni negre per tal de fer de presó, inicialment, del president Lluís Companys i els consellers de la Generalitat de Catalunya fets presoners arran dels fets del sis d'octubre de 1934. Arribà a haver-hi confinats 2.500 persones,
majoritàriament polítics, funcionaris i professionals liberals. També hi fou tancat els membres del Patronat Universitat, amb el seu president, Pompeu Fabra.[1] Companys i els seus consellers hi van romandre fins que el 7 de gener de 193 foren traslladats a la presó Model de Madrid per a complir condemna de 30 anys de presó.

Carles Enric i Ramon Moral Querol segons la relació de detinguts i empresonats per la insurrecció, apareix Enric com republicà i va estar empresonat fins l’2 d’octubre de 1935, i Moral Querol com funcionari de l’Ajuntament de l’Hospitalet.

Cales Enric participa activament en la guerra civil i al 1939 va sortir cap a França on va estar als camps de concentració francesos de Brams i Saint Cyprien. Ramon Moral Querol diu que es trobava delicat de salut i va poder aconseguir estar en el Refugi dels Bascos a Pezemas (on es vivia millor gracies a les ajudes dels govern basc a l’exili). Ho van treure i va tornar a Espanya. Va ingressar a la Presó Cel·lular de la Model fins l’octubre de 1942.

A la seva sortida va viure a l’Hospitalet en una casa amb els seus pares, l'avia i el seu fill al pis de dalt amb la seva dona i els dos fills.
Va treballar com lampista i electricista i va muntar una petita tenda de venda de bombetes i material elèctric. Va simultaniejar la seva feina de lampista amb la seva afecció a escriure sardanes, cançons i poesies, participant activament en la vida cultural de la ciutat.

Lampista i escriptor

Revisió, octubre 2025 (M.Orovio)